Formentera: l’infern de cercar on viure al municipi més car

EivissaCada estiu es publiquen articles i reportatges sobre el greu problema d’accés a l’habitatge que hi ha a Eivissa, però gairebé mai es parla de Formentera. I l’illa és el municipi d’Espanya amb l’habitatge més car. Comprar-ne costa, de mitjana, 7.401 euros per metre quadrat, segons el rànquing que ha publicat Idealista aquesta setmana. I el lloguer també és prohibitiu, fins al punt que la manca d’habitatge assequible du a no poder substituir baixes dels treballadors de la sanitat pública i que a personal d’hotel se’ls arribi a descomptar 200 euros de sou per llogar-los una habitació compartida entre sis persones.

Entre les deu poblacions més cares de l’Estat, segons el rànquing, n’hi ha set de les Balears. En segona posició, però lluny de Formentera, hi ha Deià, a Mallorca, que arriba als 5.342 euros/m2, i la segueixen Eivissa, Sant Joan de Labritja i Sant Josep de sa Talaia. Més allunyades, en el setè i el desè lloc respectivament, hi ha Santa Eulària des Riu i Andratx. El preu de compra de l’habitatge a Formentera, més de 2.000 euros més elevat que el segon municipi més car del rànquing, indica com és de complicat viure-hi, també llogant-hi un pis, tot i que es tingui feina estable.

“Comprar és impossible”, assegura Sergi Ramiro, resident a l’illa des de 2012, quan hi arribà per treballar de cambrer la temporada turística en un restaurant que li facilitava allotjament de maig a octubre. “Els treballadors vivíem en unes barraques situades darrere el restaurant, en cada habitació hi dormíem sis persones”, recorda. El setembre començarà a fer feina de professor interí de Formació Professional i se sent afortunat per haver trobat un pis d’una habitació per 800 al mes, on fins i tot -i això és excepcional, a Formentera- s’hi podrà quedar durant l’estiu.

Centre d’interès immobiliari

El coordinador d’Idealista per a Catalunya i les Balears, Eduard Vilaplana, explica que fa anys que tant Formentera com Eivissa s’han convertit en un centre d’interès immobiliari a escala mundial on l’oferta de luxe encareix el metre quadrat per a tots els ciutadans. Tot i això, no creu que a Formentera es pugui dir que hi ha cap bombolla immobiliària. “Els components d’una bombolla, tal com la vàrem conèixer el 2006, no hi són, ara; el que sí que es percep és que el mercat a les Balears s’ha recuperat i se situa al capdavant de l’Estat”, diu Vilaplana. Els membres del Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera, fundat fa un parell de mesos, discrepen. Fonts del col·lectiu recorden que, en llocs com Formentera, segons la Fundació Impulsa Balears, més del 90% de l’economia prové del turisme i, per tant, en depèn fins al punt que només el mercat de l’allotjament vacacional té més del 40% del pes de l’economia local.

Amb bombolla o sense, viure a Formentera és un repte per a qui no hi té cap habitatge en propietat. Una cerca ràpida a Idealista indica que un pis de segona mà d’una sola habitació costa uns 290.000 euros, mentre que un xalet fet fa gairebé cinquanta anys arriba als 6,9 milions. Mestres i professors són dels més afectats per la turistificació del mercat immobiliari: la majoria dels lloguers llargs són, amb sort, del setembre a finals de maig. Els propietaris cerquen docents per llogar-los l’habitatge a un preu mensual durant la temporada baixa, però a l’estiu lloguen el mateix pis als turistes per 100 euros cada nit.

Aquesta mena de lloguers que combinen el llogater fix durant la temporada baixa amb el lloguer vacacional a l’estiu fins i tot poden vulnerar la legislació. El 2018 el Consell de Formentera va deixar fora de la zonificació turística els nuclis històrics d’estructura residencial, o sigui que en llocs com Sant Francesc no s’hi hauria de poder fer lloguer vacacional, i se n’hi fa. Malgrat tot, molts veïns admeten que la nova llei balear que regula el lloguer turístic ha fet que pisos que abans s’hi dedicaven hagin tornat al mercat residencial.

Tot i això, continua mancant habitatge i això fa que molts professors funcionaris i interins destinats a l’illa en parteixin així que poden. “Quan aconsegueixen els punts necessaris, abandonen l’illa i impedeixen així l’estabilitat de les plantilles dels centres educatius”, explica Ramiro. Per aquest motiu, reclama plans de lloguer públic a les administracions i que els propietaris “deixin d’especular amb l’habitatge” i siguin conscients que “la gent que treballa a Formentera necessita un lloc on viure”, inclosos professors, policies i sanitaris.

Fonts de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera asseguren que, encara que en general els metges i el personal d’infermeria acaben trobant lloguers anuals a Formentera, els problemes es disparen quan ve algú per cobrir una baixa curta. En aquests casos, expliquen, la majoria de treballadors acaben vivint a Eivissa, sovint en una de les nou habitacions que s’han hagut d’habilitar per a això al vell hospital de Can Misses, i anant i tornant de Formentera cada dia. De vegades les habitacions són plenes i ni tan sols es pot aplicar aquesta opció. Llavors, la baixa no es cobreix: els treballadors de Formentera es reparteixen la feina de qui falta i fan més hores.

Facilitar allotjament

El president de la Petita i Mitjana Empresa de Formentera, Pep Mayans, explica que aquesta temporada torna a ser molt difícil trobar professionals per al sector hoteler que tinguin residència pròpia, en la majoria dels casos les empreses opten per facilitar allotjament als seus treballadors, ja sigui dins els mateixos hotels o llogant-lo a tercers. Aquests habitacles, però, poques vegades compleixen amb els requeriments més bàsics per viure-hi.

L. A., una cambrera de pisos que prefereix que no es publiqui el seu nom, ha passat llargues temporades vivint en aquesta mena d’habitacles facilitats pels hotelers. Va compartir habitació amb sis persones més, que alhora compartien el bany també amb una altra habitació de sis. Ara viu amb la seva parella en un pis d’una habitació pel qual paga 900 euros al mes. Però l’empresa per a la qual treballa encara li descompta els 200 euros de lloguer que li cobrava per deixar-la viure a l’habitació que compartia amb mitja dotzena de persones.

Molts treballadors, sobretot els que venen només a fer la temporada, ni tan sols troben opcions com aquesta. Cada estiu proliferen els pisos pastera, hi ha cotxes que es converteixen en residències temporals i alguns vaixells es converteixen en apartaments improvisats. L’Associació de Docents de Formentera va néixer fa una dècada, precisament, arran del cas d’un mestre que, com que no podia trobar habitatge a l’illa, hagué de viure al cotxe una bona temporada.

Lloguer turístic

Pau Arranz, un mestre mallorquí de Primària que viu a Formentera des de fa set anys, explica que des de en fa cinc cada juny ell i la seva parella fan una mudança a Mallorca, i la tornen a fer el setembre per tornar a l’illa on treballa. Paguen 950 euros per un pis d’una habitació. Una vegada, recorda, l’amo d’un dels molts pisos on han viscut no els deixava tornar al setembre fins que els darrers turistes se n’haguessin anat, i al final varen haver de pagar tot el mes a preu de lloguer turístic. Lamenta la manca d’ajuda de l’administració, que qualifica de “freda”, i assegura que no n’hi ha prou que el Govern hagi posat a disposició dels mestres la Casa de Colònies gestionada per Joventut, durant els mesos de principi de curs.

Aina Morey és una altra de les professores de Secundària que fa la mudança cada estiu. Ara és a Artà, on va néixer, fins que no hagi de tornar a Formentera el setembre. Recorda que el propietari del primer pis on aterrà quan arribà a Formentera, quan es va assabentar que tenia parella, li exigí que ell no passàs gaire per l’habitatge i l’amenaçà que, si no, també li hauria de cobrar per cada nit d’estada. “A Artà pag 384 euros d’hipoteca per una casa de tres plantes, mentre que a Formentera he de pagar uns 400 euros més del que em costa la meva hipoteca per una habitació en pis compartit”, lamenta; “és injust”.

Fins i tot els policies tenen problemes per trobar casa. L’any passat, el carabinieri italià destinat a l’illa a l’estiu per atendre els turistes del seu país que cada any omplen Formentera els mesos de calor no durà ni una setmana. Va partir de l’illa perquè ell tampoc no va trobar cap allotjament assequible.