El Fòrum de la Societat Civil pressiona per eliminar les places obsoletes

PalmaEl Fòrum de la Societat Civil per a la Reconstrucció de les Illes Balears, que aglutina més de 25 entitats –associacions empresarials, sindicats, entitats ecologistes i col·lectius de treball, entre d’altres–, gairebé ha enllestit les seves propostes sobre reconversió turística. La disminució de places hoteleres obsoletes i la seva reconversió en altres usos, com el d’habitatges socials, n’és un dels eixos principals. “L’oferta obsoleta és un turisme no rendible i no desitjable, i s’ha d’anar donant a aquestes places altres usos, com el lloguer social o residencial per a gent gran o espais socioculturals”, explica Jaume Garau, president de Palma XXI. 

La disminució de places ha d’anar acompanyada de diversificació, segons el Fòrum. “Tenim clar que el turisme és una moneda de dues cares”, apunta per part seva el membre del Col·lectiu Alternatives i exconseller de Turisme, Celestí Alomar, que considera que “és bàsic que el Govern faci una oficina estratègica per dirigir la diversificació”. Alomar assenyala que l’Oficina de Fons Europeus “n’és només una part” i que “es tracta de tenir una visió més estratègica i més global de país”. 

Un dels punts forts de les propostes del Fòrum és que, per primera vegada, entitats diverses, com les patronals i les associacions ecologistes, han assolit un acord per anar en la mateixa direcció. “Veim que hi ha una receptivitat de les propostes ecologistes i s’ha donat un consens entre entitats d’àmbits molt diferents”, comenta el president del GOB, Amadeu Corbera. Malgrat que l’ecologisme parla, des de fa dècades, de la insostenibilitat del model de turisme de masses i excessos, la pandèmia “ha estat un gran avís que això no podia continuar així”, adverteix Corbera. Ara bé, reduir les places turístiques no vol dir eliminar la principal font d’ingressos de les Balears. “Plantejar això és un doi, però és evident que hi ha un excedent i que cada vegada més gent n’és conscient”, afegeix.

A més, el Fòrum no planteja només eliminar places, sinó també ampliar-ne i modernitzar-ne d’altres. Les habitacions dels hotels es poden ampliar i també es poden crear més espais verds. En aquest cas, una reducció del nombre de places implicaria un augment de la qualitat del producte.

Passarel·les laborals

Un dels problemes de reduir el nombre de places turístiques és saber què poden fer els treballadors que deixarien de ser necessaris. “Reconvertir té un cost perquè hi ha molts treballadors i potser no es poden recol·locar tots”, apunta Corbera. “Caldria un fons de reciclatge i que hi hagués renda bàsica. Les classes populars no poden quedar desemparades”, diu. Celestí Alomar fa referència al concepte de “passarel·les laborals”, que permetin als treballadors turístics anar a altres sectors amb plans de formació específics. “Si es desenvolupen altres activitats en zones turístiques de primera generació –un pol marítim, per exemple–, molta gent que quedàs a l’atur podria anar cap allà”, explica. Segons Alomar, a més de crear llocs de feina d’alta qualificació, també és important crear-ne de baixa.