Els ossos trobats en la primera fase d'exhumació de la fossa d'Alaró són d'un infant petit

PalmaAvui dematí han començat les obres d'excavació de la fossa d'Alaró a l'extrem esquerre del cementiri. La primera troballa ha estat una ossera al lloc on se suposa que hi ha enterrats els cossos de Pau i Nofre Crespí. Al forat s'hi han trobat ossos petits. En un primer moment s'ha pensat si aquests ossos podrien ser del batle de Mancor de la Vall i el seu fill, però finalment s'ha descartat, ja que per la mida podrien correspondre als ossos d'un infant.

Demà el grup d'excavació d'Aranzadi continuarà els treballs que duraran tota la setmana. Avui s'ha extret la primera capa de ciment i s'ha arribat a l'ossera. Es creu que entre demà i passat demà es podria arribar a trobar la fossa on van ser enterrats el batle Pau Crespí i el seu fill Nofre.

Comencen les obres

El so del ciment que es trenca sota el martell mecànic. Un sol i una xafogor que enceten el juliol. L'expectació i l'emoció d'una vintena de persones al cementeri d'Alaró, arqueòlegs, investigadors, autoritats. Avui hi comencen les obres d'exhumació de la fossa, una data molt esperada per tot el que això significa de retorn de l'honorabilitat a les víctimes del franquisme.

A les vuit del dematí les màquines ja treballaven a l'extrem superior esquerre del cementeri. L'equip professional d'Aranzadi, compost per cinc tècnics, compta també amb una vintena de voluntaris que han volgut viure de prop tot el procés de l'excavació.

Es creu que les obres duraran entre cinc i set dies. Avui han començat a picar la primera capa de ciment i probablement entre demà i passat demà es podrien trobar els cossos.

Es creu que en aquesta fossa hi ha enterrats qui va ser el batle de Mancor de la Vall, Pau Crespí, i el seu fill Nofre. La història a la qual ha pogut accedir Marçal Isern, l'investigador d'aquesta fossa, és la recollida pels testimonis orals del poble però, sobretot, la que es va extreure de l'acta de defunció, que explicitava que la causa de les morts havien estat ferides greus d'armes de foc. En aquesta acta de defunció també hi havia informació exacta de la localització dels cossos, que es creu que podrien estar enterrats en una superfície màxima de 80 centímetres sota terra, com també informació de l'autòpsia que se'ls va realitzar.

L'investigador Marçal Isern ha dut a terme l'estudi d'Alaró i ha participat, així mateix, en la redacció del mapa de fosses de Santa Maria i de Mancor de la Vall (que forma part de la segona fase del mapa, pendent de publicació). Isern explica que Pau i Nofre Crespí varen ser assassinats dia 20 d'octubre de 1936 a la costa de Tofla. Una vegada afusellats, varen ser transportats en una carreta i passejats pel poble mentre es dessagnaven.

Marçal Isern ha demanat el suport de la societat i ha explicat que el fet d'obrir les fosses "no és una curolla, ni una qüestió de protagonismes o d'egos. Això simplement és obrir una fossa per mirar dignament cap al futur i donar veritat i justícia a aquesta gent per potenciar i honorar la democràcia".

El batle d'Alaró, Guillem Balboa, ha dit que "avui és un dia emotiu sigui quin sigui el resultat, perquè de qualque manera representa obrir una fossa per mirar de tancar un capítol trist i lamentable del nostre país". Balboa ha destacat que el seu consistori ha ofert tot el suport i la col·laboració possibles.

Guillem Villalonga, batle de Mancor de la Vall, ha explicat que Pau Crespí era llosetí, però que va ser batle de Mancor durant uns mesos de 1936. Villalonga ha declarat que la intervenció arriba amb quaranta anys de retard, "però que és una manera de dignificar les víctimes".

Villalonga també ha explicat que quan els soldats del bàndol franquista varen venir a cercar Pau Crespí, el seu fill Nofre el va voler acompanyar. A la costa de Tofla els varen assassinar tots dos.

Francina Armengol ha estat present en la primera jornada de la intervenció de la fossa d'Alaró. La presidenta ha apuntat que el seu govern "continua complint amb la paraula donada i que aquesta és la legislatura de la recuperació de totes les persones víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura".

En aquest sentit, Armengol ha dit que continuarà fent feina amb la Comissió de Fosses, gràcies a la Llei de fosses que es va aprovar el maig de 2016, amb l'objectiu de dignificar els cossos per a la memòria dels familiars. "Sabem que cada vegada que obrim una fossa tancam una ferida i encara en queden moltes per tancar", ha declarat.

Fanny Tur, consellera de Cultura, ha explicat que aquests assassinats són una mostra més que la repressió franquista no va anar només contra els representants institucionals, sinó que també castigaven els seus familiars. "Arribam tard, però el fet que aquesta sigui la cinquena fossa que s'obre és un bon balanç per a aquests anys, encara que queda molta feina per fer".

Tonina Mercadal, membre de la Comissió de Fosses, ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per trobar els cossos de Pau i Nofre Crespí. També ha recordat la importància que va tenir la signatura del conveni entre Memòria de Mallorca i la Conselleria de Cultura per elaborar els mapes de fosses. Mercadal ha recordat que a Mallorca hi ha unes 47 fosses, en cinc de les quals ja s'ha intervingut. Es creu que en total pugui haver-hi fins a 1.652 víctimes enterrades.

Calendari d'exhumacions

Recentment es va aprovar el calendari per a les properes exhumacions. Es preveu que durant el juliol es podrà fer la recerca i localització de la fossa que hi ha al cementeri de Sencelles, també es durà a terme el treball de camp al Pou de l'Àguila (Llucmajor) per projectar les tasques per a l'exhumació d'aquesta fossa durant la tardor.

Finalment, dins aquest mes de juliol, també es preveu dur a terme les tasques de recerca i localització al cementeri de les Figueretes (Eivissa).

A més, hi ha dos informes de viabilitat pendents de les fosses dels cementeris de Bunyola i Manacor.