La Generalitat ha recollit mostres de 30 famílies de desapareguts en l'operació de Bayo

PalmaLa Generalitat de Catalunya ja ha recollit mostres genètiques de 30 famílies de combatents que moriren o desaparegueren arran del desambarcament del capità Bayo durant l'estiu del 1936. L'estudi, encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica de Catalunya i eleborat per l'historiador Gonzalo Berger, aporta dades de fins a 372 persones que participaren en l'expedició republicana i no retornaren a la Península.

El vicepresident i conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, s'ha reunit aquest dimecres amb la consellera catalana de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, i amb el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Els representants de la Generalitat i l'Executiu balear renovaren l'any passat el protocol de col·laboració per avançar en la localització i identificació de desapareguts. Està previst que aquest dijous visitin les excavacions de les fosses de sa Coma per conèixer de primera mà com avancen les investigacions.

El IV Pla de Fosses del Govern, a més dels treballs de sa Coma, inclou les excavacions de Son Escrivà, l'hospital de sang, el cementeri de Son Carrió i la darrera fase d'excavacions de Son Coletes. La Generalitat de Catalunya, per avançar en les tasques, ha fet una crida a la resta de familiars d'expedicionaris perquè s'inscriguin al cens i donin mostres d'ADN per incloure-les al Programa d'Identificació Genètica.

Estudi de la repressió

L’historiador Gonzalo Berger és el responsable del treball de recerca, que forma part dels 15 estudis multidisciplinaris de memòria democràtica amb què es pretén calcular el nombre de baixes associades al desembarcament. La recerca també estudia l'impacte que aquest fet ha tingut en l’imaginari col·lectiu. Es posa èmfasi en l’escalada de repressió que es va viure a Mallorca i les Pitiüses, després de l'operació de Bayo, i que causà l’assassinat de centenars de persones a Porreres i Son Coletes.