Compartir la passió per la fotografia en temps de coronavirus

BarcelonaÚltimament han aparegut infinitat de reptes fotogràfics a les xarxes, desenes de xerrades i directes parlant del poder de la imatge, i han proliferat els tutorials a YouTube amb trucs i consells per aprendre a fotografiar. I és que la fotografia és una eina potent per comunicar i en circumstàncies excepcionals sorgeixen també iniciatives divertides, curioses i interessants per fer passar l’estona el millor possible.

Hi ha hagut des de reptes online fins a mosaics col·lectius. La fotografia està sent una de les grans protagonistes durant el confinament, tant en els dies inicials, de tancament absolut, com ara, quan adults i canalla ja surten al carrer. “Ara mateix la fotografia és l’eina més democràtica per expressar-nos i és immediata, es pot compartir al moment”, apunta la fotògrafa i docent de belles arts a la Universitat de Barcelona Mireia Plans. Per a Plans, l’èxit d’aquesta disciplina és que molta gent la pot fer servir perquè gairebé tothom té un mòbil amb càmera, cosa que permet estar connectats amb els altres gràcies a les xarxes socials. “La fotografia és una eina perfecta per processar el dolor o les vivències complicades. Pot ser una excusa per trobar-nos amb l’altre i fer xarxa amb qui hagi passat coses similars”, afegeix.

Sentir-se part de la comunitat

Fer fotografies en els moments de més reclusió ha fet que moltes persones optessin per immortalitzar coses quotidianes, que miressin el mateix de sempre de manera diferent. I, en compartir-les, se sentissin part d’un projecte, encara que virtual. És el cas dels veïns i veïnes de Barcelona que han participat en iniciatives impulsades per centres cívics. Com el Josep i la Núria, un matrimoni de Sant Andreu que han fotografiat racons de casa i vistes des de la finestra intentant trobar perspectives originals i ho han compartit a Instagram. “Per a mi ha sigut la manera de socialitzar amb altres persones que comparteixen l'afició a la fotografia”, explica el Josep. “A mi m’ha servit per mantenir-me activa fotogràficament i, a la vegada, sentir-me part d’un col·lectiu, teixir xarxes”, comenta la Núria.

“Ens han canviat les regles del joc i això fa que estiguem més receptius al nostre entorn”, explica Plans. "El confinament ens ha transformat la mirada i ha fet que mirem casa nostra d’una manera diferent”, afegeix. És per això, i perquè no quedava més remei donades les circumstàncies, que tanta gent s’ha apuntat a formar part de reptes fotogràfics casolans aquestes setmanes.

Trobades virtuals

Si hi ha un fenomen que està marcant el període que estem vivint són les trobades virtuals en directe. Aquest format ha apropat a les cases de la gent esdeveniments que d’una altra manera hauria estat impossible compartir, com concerts, entrevistes i festivals. En matèria fotogràfica també s’ha produït aquest auge. Des de comptes de professionals fins a escoles, els directes a Instagram i les cites a través de la pantalla han estat i segueixen sent una alternativa a l’activitat habitual del sector.

Des de l’escola de fotografia Fuga, per exemple, s’ha organitzat Fuga On Air, un cicle de sessions on docents del centre han compartit projectes i investigacions a través de Zoom amb més de 900 persones. Molts fotoperiodistes, als seus perfils d’Instagram, també han compartit reflexions sobre com està sent treballar en condicions de confinament: protecció extra, autoritzacions, identificació, limitació de moviment… I en molts casos no poder o voler sortir de casa i optar per fotografiar temes més pròxims. Des del Centre Cívic Pati Llimona estan aprofitant aquests dies d’incertesa i canvis per preguntar-se totes aquestes qüestions i han engegat un seguit d’entrevistes amb professionals de la imatge al seu canal de YouTube.

Reproduir quadres famosos

La noia de la perla, de Johannes Vermeer; l’autoretrat de Frida Kahlo, o Els amants, de Magritte, són algunes de les obres d'art més recreades amb mitjans casolans durant el confinament. Les xarxes han anat plenes de fotografies de persones imitant, algunes amb més encert que d’altres, les postures, colors i personatges de quadres històrics, una iniciativa que en alguns casos ha sortit dels mateixos museus. Hi ha diverses webs que recullen aquestes recreacions. És el cas, per exemple, de la pàgina GettyMuseumChallenge. Seguint unes premisses molt senzilles, qualsevol que hagi fet una reproducció fidel, artística o en to de caricatura d’una obra cèlebre pot compartir la seva obra. Creada el 14 d’abril, aquesta comunitat té més de 16.000 membres que pugen o consulten les fotografies. ¿Serà aquesta una manera d’entretenir-se fins que es puguin tornar a visitar els museus? El que és segur és que les fotografies han connectat amb els espectadors i que la imaginació és infinita, fins i tot estant tancats a casa.

Projecte col·lectius

Fotografiar una pandèmia no és fàcil. Fer-ho des de punts de vista diversos i complementaris tampoc. Però fer-ho de manera col·lectiva permet un punt de vista més ampli i una mirada més completa. Així ho han cregut els diferents fotoperiodistes que s’han unit en projectes com Covidphotodiaries, un compte d’Instagram amb més de 16.000 seguidors on hi participen vuit professionals i cadascú documenta la realitat des d’un punt de vista diferent. O al compte Quarantinestories, definit com un “diari col·lectiu i global per no oblidar demà totes les coses que estem aprenent avui”. I fins i tot a We_are_closer, un perfil d’Instagram que recull fotografies compartides per tothom que vulgui participar-hi amb la idea “de fer pujar l’ànim i convertir-se en un suport emocional”.

Fotografiar el desconfinament

“Tinc ganes de fer fotos, però necessito endur-me la càmera i poder-me anar aturant tranquil·lament quan em vingui de gust. Sortir només a fotografiar i gaudir-ne, però ara mateix això no és possible”, es lamenta la Montse. Ella, igual que el Josep i la Núria, també ha participat en iniciatives que animaven a fotografiar el confinament. Ara veu com el que li agradaria capturar és complicat perquè les sortides al carrer són breus i sovint atrafegades. “Estic saturada de pantalles i videotrucades... Necessito fotografiar paisatges que no tinguin a veure amb el confinament i tot el que genera”, afegeix.

Com la Montse, molta gent que s’havia engrescat a fotografiar entre quatre parets ara veu que la nova normalitat és incerta i ansien calma i reflexió per apreciar el moment de disparar. N'hi ha que s’enduen la càmera o el mòbil i documenten les passejades a primera hora del matí o al capvespre. També n'hi ha que fotografien la família o que segueixen preferint les cues del supermercat i les escenes amb cert aire apocalíptic.

Com es fotografia la desescalada? “Ara estem fent una mica sobre la marxa. Caldrà veure si a mesura que tot es posi a lloc mantindrem la mirada atenta per observar i fotografiar la vida o tota aquesta atenció desapareixerà i tornarem a la normalitat productiva i amb les presses d’abans”, es pregunta Plans.