La FP basca: el model que tothom vol copiar

Bergara“Vaig treballar d'higienista dental, però cobrava poc i la feina era poc estable. Ara estic fent aquí un cicle superior de formació professional de preparació de la producció en fabricació mecànica”, explica amb un somriure Dámaris Briongos, envoltada d'una mena de robots que semblen extrets d'una pel·lícula de la saga de Star Wars. Som al centre Miguel Altuna de Bergara, la joia de la corona del sistema de FP basc. Tant és així que sovint és visitat per delegacions internacionals. Fa poc els han visitat dos grups dels Estats Units, uns portats directament per l'ambaixada i uns altres a través d'un college, explica orgullós el director del centre, Joxu Arana. L'autoestima per la FP és el primer que es detecta al Miguel Altuna; no en va Euskadi ha desenvolupat un model referent que tothom vol copiar.

Les instal·lacions són espectaculars i els mètodes d'ensenyament, avançats. “Aquí ja no hi ha classes amb la clàssica pissarra, és un aprenentatge cooperatiu basat en reptes, i així és com els alumnes adquireixen les competències”, explica el viceconseller de Formació Professional del govern basc, Jorge Arévalo. I, en efecte, passejant pel centre veiem grups d'alumnes distribuïts per taules mentre diversos professors els van atenent. “Aquí es fa una simulació del funcionament d'una empresa que és real i té seu a Barcelona: es fan els contractes, es paguen els impostos... En fi, tot”, relata. A Euskadi el 49% dels estudiants cursen FP enfront del 34% de mitjana a Espanya. I la meitat estudien amb aquesta metodologia d'alt rendiment.

Aquest curs s'han ofert 60.000 places públiques de FP a Euskadi i només se n'han omplert 50.000, el 80%. Cap dels cicles oferts s'ha omplert, de fet. “Ens falten alumnes”, es queixa Arévalo. Però per al govern basc aquest sobrant no és un problema. “L'any que ve oferirem 66.000 places, la clau és acostar-nos al màxim al que reclamen les empreses, i per això fem una planificació any a any”, explica. Allà no tenen el problema de Catalunya o Madrid, on cada any milers d'alumnes es queden fora.

Molts d'aquests cicles, sobretot els que tenen a veure amb la indústria, tenen taxes d'ocupació superiors al 90%. Dámaris Briongos ja sap que el curs que ve farà la formació en una empresa i que mentre es forma cobrarà el salari mínim. “Aquí és l'únic lloc d'Espanya on passa això”, recalca Arana, que abans de ser director era el responsable de la relació amb les empreses per gestionar la FP dual. Actualment, Euskadi té 15.000 alumnes fent el model dual en 9.000 empreses. És un percentatge que s'aproxima a l'alemany, que és el referent a seguir.

“El tema de les noies en la indústria ens preocupa molt, perquè les famílies encara hi són reticents”, lamenta Arévalo. Al centre Miguel Altuna tenen un 20% de noies cursant cicles industrials, però la mitjana a tot Euskadi és del 13%. “Pugem més o menys un punt cada any. En canvi, en els cicles sanitaris i de biotecnologia hem passat en pocs anys d'un 40% de noies a un 78%”, afirma. Joxu Arana explica que abans les fàbriques de l'Alt Deba, la comarca industrial on està situat el centre, posaven pegues perquè no tenien els vestidors adaptats, però ara les reclamen. “Han vist que les noies són sovint més serioses i milloren la dinàmica del grup”, subratlla. En aquella zona en concret també crida l'atenció la densitat de centres de FP. “En 15 quilòmetres a la rodona n'hi ha nou”, especifica Arana.

La gran arma de la FP basca és la seva aposta per la innovació i la seva estreta relació amb les empreses del seu entorn. De fet, a la pràctica s'han convertit en els departaments de R+D de tot aquest teixit de pimes i micropimes basques que no es poden permetre tenir-ne de propis. Un dels exemples que millor explica aquesta evolució és el cas de la forja en fred, una nova tècnica de fabricació del que abans es deia caragols, tornillería en castellà, i que ara són “elements de fixació per a l'automòbil”. Les empreses que els fabricaven van posar diners per poder enviar professors del centre als Estats Units perquè es formessin en aquesta tècnica. “Ens deien que si no podien fer aquest tipus de nous caragols que els demanaven a Alemanya s'enfonsarien”, recorda Arévalo. “Abans sempre anàvem per darrere, però ara ja no. Aquí tenim màquines i tecnologia que les empreses encara no tenen. Anem per davant”, resumeix Arana.

Al Miguel Altuna tenen unes aules digitals que semblen de ciència-ficció. No només les taules són com una tauleta gegant, sinó que les parets també. És una tecnologia immersiva que permet a l'alumne simular qualsevol situació. “Avui en dia ja no cal enviar un mecànic a Txèquia quan se t'espatlla una màquina. Des d'aquí pots treballar en un bessó digital”, relata Arévalo. L'aposta del govern basc per la digitalització dels centres es pot quantificar en diners: 62 milions els últims quatre anys. L'aula que veiem ha costat 250.000 euros i se n'estan construint una setantena més. El preu ara ja ha baixat a 180.000 euros.

“Pensa que els llocs de treball sense qualificació pràcticament han desaparegut de la comarca”, diu Arana assenyalant l'edifici del costat, on fa una dècada hi havia la fàbrica de les famoses rentadores Otsein, que als anys 80 va arribar a donar feina a 800 treballadors, la majoria dones. El grup Candy la va deslocalitzar. “Aquí ja no queden les típiques cadenes de muntatge. Això s'ha acabat”, apunta. “Quan alguna empresa necessita un perfil específic nou, nosaltres l'hi preparem a la carta”, afegeix Arévalo. De fet, actualment hi ha formacions que només s'imparteixen a Euskadi.

Relació amb les empreses

Gorka Lazkano és ara el responsable de portar la relació del centre amb les empreses. El seu telèfon no para de sonar. Li demanen alumnes, pregunten horaris, demanen cites... “Tinc més contactes d'empreses que d'amics”, comenta, divertit, mentre ens porta en cotxe a veure una empresa on una alumna del centre està fent la FP dual. Els alumnes tenen un tutor que visita la fàbrica tres cops durant el curs per comprovar que tot va bé, i allà tenen un instructor de la mateixa empresa. Els últims estius l'han enviat a la Xina a formar treballadors d'allà en una planta basca i té un munt d'anècdotes per explicar. “Fins que els xinesos no van veure que em posava dins la màquina i m'embrutava com ells no em vaig guanyar el seu respecte”, explica. La internacionalització és una altra de les claus de l'èxit industrial basc. “Aquest any la FP basca té projectes concrets amb 84 països”, puntualitza el viceconseller.

Arribem a PMG Polmetasa, una empresa de propietat alemanya de 300 treballadors, 190 d'ells en producció. L'ambient respecte al centre ha canviat. Ja no hi ha tanta llum i no tot és tan futurista, ni net i polit. El soroll és ensordidor en algunes zones, però menys molest a la zona on treballa Ainhoa Garay, de 24 anys. “Abans havia fet administració, però no m'agradava treballar en un despatx. Prefereixo aquest ambient”, comenta apuntant als seus companys. Ella treballa en la renovació d'utillatges amb un programa individualitzat, una feina bàsica perquè la producció no s'aturi mai. La seva germana, que també hi treballa, la va animar a fer el cicle. I el seu instructor a l'empresa, el Mikel Lasa, n'està molt satisfet. “És una sort per a nosaltres tenir algú com l'Ainhoa. L'estem esperant amb els braços oberts”, comenta.

Quan acabi el cicle podrà entrar a treballar amb el sou mínim que marca el conveni del metall de Guipúscoa: 30.000 euros anuals. “Nosaltres no posem limitacions a les places de cicles per a la indústria. Totes les que demanen les oferim”, apunta Arévalo. “Pensa que un lloc de treball a la indústria en genera dos o dos i mig al sector serveis”, apunta. “Lamentablement, els joves veuen això de la indústria com una cosa d'una altra època. Ens costa molt, però és el futur”, conclou.