Fracàs escolar: com podem sortir del vagó de cua d'Europa?

BarcelonaLes dades de l'últim informe sobre educació de l'OCDE posen de nou sobre la taula un dels principals problemes que té l'educació a Catalunya i a Espanya: la taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora continua sent molt més alta que a la resta d'Europa. Tot i que les dades recollides per l'OCDE mostren una lleugera millora respecte a aquest problema –a Espanya, entre el 2015 i el 2022 el percentatge de joves que no han acabat l'ESO ha passat del 34,4% al 26,5%–, la proporció d'alumnes que deixen els estudis continua sent considerablement més alta que la de la mitjana europea (12,2%) i la dels països de l'OCDE (13,8%).

Més enllà de constatar, una vegada més, que el problema existeix, la pregunta és què podem fer per abordar-lo? Ho preguntem a la professora de sociologia educativa de la UAB Aina Tarabini i a Begonya Gasch, directora de l'Escola de Noves Oportunitats El Llindar.

Acceptar que hi ha alumnes amb dificultats

"La nostra escola funciona perquè reconeixem que el noi o la noia que ve té dificultats. Si això ho extrapolem al sistema polític, el que és rellevant és saber si el departament d'Educació pot ser conscient que té un problema amb l'abandonament escolar", explica la directora d'El Llindar. "Treballem a partir de l'alumne que ens arriba, no amb l'ideal d'alumne que ens agradaria perquè és la institució educativa la que ha d'estar al servei de l'estudiant i no al revés. Això és una idea molt senzilla, però molt complexa i exigent de dur a terme", insisteix.

Per identificar i acceptar les dificultats de l'alumne és clau l'acompanyament. "Tota la recerca indica que l'abandonament escolar té a veure amb els sistemes de suport i orientació per part dels centres en particular i del territori de forma més àmplia", detalla Tarabini. I afegeix: "Aquest suport ha d'anar encarat a enfortir el vincle del jove amb l'escola perquè la manca de sentit de pertinença amb el centre educatiu també és un dels motius que porta a abandonar". Aquest suport permetrà actuar abans per evitar casos com els que explica Gasch: "Estic rebent alumnes nous i quan els pregunto «tu quan creus que alguna cosa va començar a no anar bé a l'escola?» se'n van al que els va passar a primària. La pregunta és què ha passat durant tot aquest temps?"

Entendre que reduir les ràtios no és personalitzar

"L'espai educatiu continua sent molt burocràtic i molt poc flexible", critica la directora d'El Llindar, que relaciona aquesta rigidesa amb el fet que els joves "sentin que el que passa a l'institut no va amb ells". Una situació que segons Tarabini s'ha d'abordar amb "la generació de plans individuals d'orientació educativa, de suport socioemocional". En aquest sentit, Gasch fa un advertiment: "S'està apostant per reduir les ràtios i és una bona mesura, però tenir menys alumnes no és personalitzar l'educació de la mateixa manera que fer més hores no garanteix que els resultats millorin". Insisteix a dir que la personalització no només ha de ser emocional sinó també curricular. "A l'aula no tothom pot fer el mateix perquè no tothom hi arriba igual. S'ha d'adaptar el que s'ensenya al nivell que porta l'alumne", diu.

Aprendre treballant

Una de les diferències que planteja l'informe de l'OCDE és que els alumnes espanyols tenen menys experiència laboral mentre estudien. De fet, el 94% dels alumnes que han continuat estudiant després de l'ESO han tingut una experiència laboral de menys de 6 mesos mentre estudiaven. Una circumstància que a Alemanya o als Països Baixos és totalment inversa: més del 80% dels estudiants tenen una experiència laboral que supera el mig any mentre estudien. "Dintre el recorregut formatiu una cosa són les pràctiques, que són essencials, i una altra és el concepte d'aprendre treballant, i sovint s'oblida", adverteix Gasch. La directora posa èmfasi en l'efectivitat de fer "que l'espai educatiu es converteix en un escenari real de treball", una aposta que assegura que comporta "un aprenentatge molt més potent i interessant i, per tant, molt més productiu acadèmicament". Per definir aquests escenaris en què la feina entra a l'aula, Gasch parla de "pensar amb les mans", de crear de manera artesanal per aprendre, una opció que segons la directora costa de vincular amb la idea acadèmica tradicional.

Currículums útils, però amb sentit

"Estem fent currículums basats en la seva utilitat, però que no tenen cap sentit per als alumnes", explica l'experta en sociologia educativa, que posa en dubte la creença que estudiar batxillerat és una opció "més acadèmica" que fer cicles formatius. "Sovint el batxillerat es converteix en una màquina de preparació per a la selectivitat. Això no interpel·la l'alumne ni l'ajuda a tenir capacitat de tenir idees pròpies, d'argumentar o de reflexionar", critica Tarabini. En el mateix sentit, Gasch insisteix: "S'ha de fer que el que passa a l'escola sigui rellevant per a ells, que rebin uns aprenentatges que siguin significatius". Per combatre-ho, l'experta de la UAB insisteix en la necessitat de replantejar els currículums a l'ESO, el batxillerat i els cicles formatius perquè "permetin itineraris més híbrids de forma que es connecti la formació acadèmica amb la professional" i la responsable d'El Llindar afegeix que cal tenir en compte el territori: "El que li passa a un alumne d'Osona no té per què ser el mateix que li passa a un estudiant del Baix Llobregat o de Barcelona".

No tenir pressa

"Hem de tenir pressa i urgència en reconèixer aquest problema, que és molt greu, però ens hem de donar temps per crear bones respostes", adverteix Gasch, que reconeix que s'estan fent passos endavant, però que la solució "no va d'implementar nous programes sinó d'establir polítiques educatives". Explica que un dels problemes del sistema educatiu és que s'ha instal·lat "en la lògica de la pressa i en pensar que ràpidament les coses han d'anar bé" i que això no encaixa amb la lluita contra l'abandonament. "Perquè siguin productives, les mesures no poden ser immediates, i si es tracta de donar dades, no passarà que d'un any per l'altre siguin meravelloses".