Francesc X. Roig: "Entenem les platges com un solàrium, i a l’hivern ningú en té cura"

PalmaNo estalvia opinions crítiques amb la gestió que es fa de les platges a bona part de les Balears. Francesc Xavier Roig Munar, doctor en Geografia i doctor en Geologia, ha treballat durant anys i amb intermitència al litoral de les Illes i també al Carib. Ha experimentat el cost que té emetre una opinió l’objectiu de la qual no és ser complaent, sinó efectiva des del punt de vista tècnic. Quan se li demana, confessa que té més feina fora de les Balears que no a Mallorca, on va néixer, o a Menorca, on viu. Ara, du la gestió dels sistemes dunars de Girona i de Tarragona.

S’acaben d’obrir les platges, després de mesos tancades pel covid-19. Què diríeu que es fa amb elles?

Se suposava que amb l’aturada de la pandèmia hi hauria una altra manera de gestionar les platges, però des del moment que s’ha activat la seva preparació per a l’estiu, se’n continua fent una gestió intervencionista i erosiva. Aquí la platja no s’entén com el sistema dinàmic i natural que és i, fins i tot, curiosament es menysté el fet que aquest sistema és el que més riquesa aporta a les Illes.

Si no les consideram un sistema natural i dinàmic, com creis que les entenem?

Entenem les platges com un solàrium. Els responsables de gestionar-les hi pensen només quan s’acosta l’estiu, i a l’hivern ningú no en té cura. A la majoria de la gent, si té lloc per posar-hi la tovallola, ja li va bé. D’aquí que, des de la política, també es gestionin com a solàrium. La cultura que tenim de la platja és absolutament estival, no es pensa que a l’hivern també està en funcionament. Fa falta gestió hivernal de les platges.

Les platges solàrium o, com us hem sentit anomenar-les sovint, les ‘platges jardí’ són una exigència dels turistes o els residents ens podem considerar com a turistes en aquest sentit?

Els turistes no demanen platges jardí, en tot cas les compren com les troben. Les demandes dels turistes no difereixen gaire de les de la majoria dels residents de les Illes. De fet, la retirada de la posidònia de les platges és una iniciativa dels nostres polítics i una demanda d’una part significativa dels seus electors. El problema, en aquest sentit, no ve dels turistes. El problema és que aquí sempre té més pes la queixa de l’amo del baret que hi ha a la platja, la del veïnat o la de l’hoteler que no l’opinió dels tècnics. Fa anys vaig escriure un article titulat La posidònia, una alga ficada en política. Idò bé, la platja és un element ficat en política, i això li passa factura, ben cara.

En general, políticament com es gestionen aquí bona part de les platges?

Es gestionen com un sistema eminentment urbà. Podem posar-ne exemples: Cala Millor o la mateixa Platja de Palma, que era el major sistema dunar de les Balears i no en queda res. N’hi ha moltes que han perdut del tot la seva naturalitat. Altres casos: el Trenc ha millorat la gestió d’ençà que és Parc Natural, però a Menorca, que és on es gestionaven millor, ara hi passen la màquina i en retiren la posidònia, i això que ho fan els ecosobiranistes. En tot cas, la gestió de les platges urbanes o de les verges que tenen molt d’ús és, més o manco, com la que es fa de la plaça d’Espanya: passar-hi la màquina per fer net, posar-hi papereres i enjardinar. Aquí es pensen que per posar quatre papereres, unes gandules, uns velomars, uns socorristes i unes banderes ja estan gestionades. No és això. Una platja és un sistema dinàmic molt fràgil que s’ha de gestionar amb criteris tècnics i científics, capaços de conèixer les particularitats de cada platja; no es pot aplicar la mateixa recepta per a totes. En tot cas, els serveis s’han d’adaptar a la platja, i no a l’inrevés, la platja no s’ha d’adaptar als serveis.

Després també hi ha la massificació que pateixen.

Sovint la discussió és la massificació de les platges i no la seva gestió. També n’hauríem de parlar, de massificació, però no és tan greu com la gestió que s’hi du a terme i que té conseqüències de caràcter erosiu. Que hi hagi molta gent a la platja no erosiona, això si es manté com a sistema dinàmic.

El canvi climàtic té conseqüències greus per a les platges, i les Illes les patiran. Què s’hi ha de fer?

El canvi climàtic obliga que algú a les Balears s’hagi de plantejar la reculada d’algunes platges. A Girona ho he gestionat tant per al Club Med com a la Pletera, amb actuacions importants de reculada i d’adaptació de la platja i de la zona urbana amb vista als efectes del canvi climàtic. Aquí ningú no s’ho planteja.

Els temporals, com el Glòria

I així i tot, s’insisteix a reconstruir-ho una vegada i una altra, com ha passat a Capdepera, en comptes de plantejar-se que el passeig no hi hauria de ser. El Glòria ens ha donat una classe magistral del que són els nostres polítics. El sistema respon prou bé on és natural. Als llocs on s’ha robat espai, la mar l’únic que fa és treure les seves escriptures.