El franquisme que continua a peu de carrer

PalmaRetirar la simbologia més llampant relacionada amb el franquisme ha costat moltes dècades. Tanmateix, als carrers de Mallorca i de totes les Balears encara resten molts personatges amb història personal connectada al cop d’Estat que originà la darrera guerra civil a Espanya, o si més no lligats a la repressió i al manteniment del totalitarisme de la dictadura franquista.

Eliminar-ne els vestigis que avui encara queden es fa necessari per tal d’assolir plenament la “veritat, justícia i reparació” que estableix la Llei 2/2018 de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, normativa que insta a retirar les mencions i la simbologia que encara existeixen en molts indrets de les Illes Balears. Retirar la simbologia més llampant relacionada amb el franquisme ha costat moltes dècades.

Tanmateix, als carrers de Mallorca i de totes les Balears encara resten molts personatges amb història personal connectada al cop d’Estat que originà la darrera guerra civil a Espanya, o si més no lligats a la repressió i al manteniment del totalitarisme de la dictadura franquista. Eliminar-ne els vestigis que avui encara queden es fa necessari per tal d’assolir plenament la “veritat, justícia i reparació” que estableix la Llei 2/2018 de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, normativa que insta a retirar les mencions i la simbologia que encara existeixen en molts indrets de les Illes Balears.

El Govern autonòmic té en marxa un procés per tal de proposar la retirada de la nomenclatura imposada en el seu moment per la dictadura. Es tracta de l’elaboració d’un cens de simbologia, noms de carrers i mencions honorífiques que ha d’actuar de sedàs per tal de filtrar el paper de religiosos, intel·lectuals i personatges de qualsevol àmbit que ascendiren a determinats honors gràcies a la seva col·laboració amb el feixisme.

Abans que acabi l’any, la Conselleria de Participació i Cultura, a través de la Direcció General de Participació i Memòria Democràtica, espera una primera entrega del projecte de cens, que està redactant un equip d’historiadors, entre els quals hi ha Marçal Isern, Tomeu Garí i Manel Suàrez. “D’acord amb la llei, s’estan elaborant dos censos: un de víctimes de la Guerra Civil, assassinats i desapareguts, i un altre d’elements franquistes que encara queden exposats a les vies públiques i que instarem a retirar, en col·laboració amb els respectius ajuntaments”, comenta la consellera Fanny Tur.

La mesura afecta persones, però també noms relacionats amb episodis concrets de la guerra i amb els països que actuaren d’aliats perquè el feixisme guanyàs la confrontació armada i ascendís al poder. Aquests són els casos d’Alemanya, Itàlia, Portugal i, posteriorment, l’Argentina. “Ara són països democràtics, però la intencionalitat del seu enaltiment amb plaques en avingudes i carrers estigué motivat pel seu suport al règim franquista”, explica la consellera. El llistat de la nomenclatura franquista es presentarà al Parlament i se sol·licitarà la retirada de nomenclàtors, busts i nomenaments honorífics institucionals. No obstant això, la Conselleria encarregarà un estudi posterior, seguint la llei estatal de memòria històrica, que estableix que s’ha de censar l’obra pública realitzada amb l’esforç de presoners republicans i acompanyar-ho d’un altre cens de ciutadans empresonats en centres de reclusió de Mallorca. “Estam davant una feina complexa per l’abast territorial i haver de revisar poble a poble.

Hi ha tot un llistat de personatges que apareixen donant nom a carrers i espais públics que, amb el pas dels anys i els canvis polítics, la gent ha anat assimilant com a propis, perquè semblen buits de qualsevol contingut polític i, en conseqüència, passen desapercebuts per a les noves generacions”, explica Marçal Isern, membre de l’equip que treballa en el cens de simbologia, noms de carrers i mencions honorífiques franquistes de les Illes Balears. “S’ha realitzat un estudi introductori i empram una metodologia de feina que parteix del descart de noms populars, però el nostre paper no és el de fer d’inquisidors, sinó de basar-nos en el protagonisme que tingueren durant la guerra i el franquisme”, subratlla Isern.

Exaltació patriòtica

Noms com el de Mariano Gómez Ulla, cap dels serveis sanitaris de la División Azul, que jurà fidelitat a Hitler, es troben en indrets com Muro i el Pont d’Inca; el monument del parc de la Feixina (a Ciutat), en honor al creuer Baleares, i altres vies referents a l’exaltació dels valors patriòtics espanyols, com ara els dedicats als Reis Catòlics (vigents a Muro, Palma i Inca), “són proves que s’està honorant els qui imposaren la seva versió de la història i, a més, aniquilaren la democràcia. En un règim de llibertats, com el que gaudim ara, per ètica i decència no es poden mantenir als espais públics en ple segle XXI”, explica Isern.

“Es tracta d’una nomenclatura que fou utilitzada com a eina de submissió de la població”, remarca. Per què ha perdurat en el temps tanta simbologia franquista? “Primer, per la por i, després, per la covardia de molts governants al marge de la seva adscripció, com Aina Calvo, que no es va atrevir amb la Feixina i que, volent donar una imatge de moderació política, l’única cosa que va fer fou embrutar la memòria de les víctimes del creuer Baleares”, afegeix Isern.

Així mateix, recorda que en indrets com Alaró no es va esbucar el monument ‘a los Caídos por Dios y por España’ fins al 1986, i que molts pobles no desmantellaren aquests elements, sinó que es limitaren a mantenir-los sense placa i sense escut, com a Bunyola, en una actitud política que considera “salomònica”. Escriptors col·laboracionistesLa literatura també entra en el sedàs institucional que intenta avaluar el pes polític de determinades eminències de les lletres durant la dictadura, com Camilo José Cela, “que va delatar companys escriptors no adeptes al nou règim”, i Llorenç Villalonga, “militant de Falange que va fer amistat amb gent vinculada amb la repressió i que, al final de la seva vida, “s’autoperdona els pecats”.

“Fou un gran escriptor, però també membre d’una milícia, responsable de centenars d’assassinats”, recorda Marçal Isern. Del món del periodisme sobresurten alguns noms com el de Gabriel Fuster Mayans Gafim, que va combatre l’intent del capità Bayo de recuperar Mallorca per a la causa republicana (agost-setembre de 1936) i que té un mig relleu a la plaça Major de Palma.

Molts ajuntaments potser també han de revisar nomenaments de fills il·lustres, com Binissalem amb el mateix Villalonga i Felanitx amb Joan Estelrich Artigues, que, fent d’espia, informà sobre els moviments de tropes republicanes i assenyalà objectius per als bombarders italians amb base a Mallorca. En acabar la guerra, fou nomenat delegat de l’Espanya franquista a la Unesco. A Santa Margalida, l’Ajuntament acaba d’aprovar la revisió del nomenament de Joan March Ordines, el magnat contrabandista que abastí els colpistes durant la guerra.

Més endavant, caldrà treballar en tot allò que Marçal Isern anomena “simbologia menor”, referint-se a tot un catàleg d’edificis construïts en règim de protecció oficial que encara mantenen la simbologia franquista com a signe de dominació i d’adoctrinament: “Hi ha plaquetes amb el jou i les fletxes com per aturar un tren”, assegura aquest estudiós de la toponímia urbana. El poder econòmic que va florir durant els anys 60 amb el boom turístic tingué igualment prou cura de retre acatament al règim. És el cas d’un hotel del grup Melià a Illetes que manté la placa que li atorgà la Junta Provincial de Turisme el 1964, en convertir-se en l’establiment número 1.000 de les Balears, “coincidiendo con el XXV aniversario de la paz española”.