Sant Antoni: Frases fetes i festeres que potser no coneixes

Aquesta, com altres frases fetes, fa referència a la data de celebració de Sant Antoni, el 17 de gener, època de fred. Una altra és ‘Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer’

Els dies al voltant de Sant Antoni i Sant Sebastià solen ser dels més freds de l’any. Com que afectava molt la vida de la gent, són molt nombroses les dites sobre meteorologia.

Aquí es compara els fenòmens lligats a la temperatura habitual. Si al voltant del 17 de gener el camp està afectat de les gelades, al voltant del 10 d’agost hi està per la calor.

La relació entre sant Antoni i el dimoni, el bé i el mal, és omnipresent a les expressions d’aquests dies, també o especialment per a la festa quan és passada per aigua.

Si cap a mitjan gener ja fa fred i el que anomenam mal temps, dia 20 d’aquest mes, que és la festivitat de Sant Sebastià, encara en sol fer més.

Vol dir que a mitjan gener el dia s’allarga de manera ben coneixedora. Si per Sant Antoni el dia creix una passa de dimoni, per Nadal va créixer “una passa de pardal”.

L’esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni

Com que es considerava que una de les millors coses de l’any era participar a la festa major, la frase la diu qui manifesta la satisfacció per la proposta que li fa qualcú. 

Té moltes similituds amb una altra frase feta que es deia sovint: “Déu ens guard d’un ja està fet”. I és que d’allò que ja és passat i no es pot tornar enrere, no cal preocupar-se’n.

Es fa servir per definir aquelles persones que es troben bé a qualsevol banda, que no se senten externes ni s’enyoren quan són fora de ca seva.

Són dies d’abusos, els de les festes majors. S’abusa de menjar, de beure i també de vetllar i de tot això el cos se’n ressent, sobretot el d’aquells que més s’hi donen.

Amb aquesta expressió es manifesta la despreocupació pel futur o, si més no, la consciència del fet irremeiable de la mort, es faci allò que es faci.

Amb l’alcohol la llengua s’amolla i fins i tot els més tímids la mostren més falaguera. Després de beure també es poden dir coses que d’altra manera no es dirien.

A l’hora de fer espinagades, ningú no mira prim. Aquesta dita fa referència a fer la festa abundant, sense escatimar gens, fent demostracions excessives d’alegria. 

Quan s’ha de fer una cosa que necessitarà temps i no hi ha gaire pressa per afrontar-la ni acabar-la es diu que hi ha temps a voler per fer-la

Aquests dies de foguerons, convé recordar una frase feta que vol dir que es pot sortir d’una situació de perill o dolenta i, així i tot, caure en una altra de pitjor.

Es diu d’aquelles persones que semblen joves tot i no ser-ho. Es deia que qui no envellia com la majoria havia venut l’ànima al diable a canvi de l’aspecte jovenívol. 

És una dita que no ha perdut ús amb el pas del temps. Vol dir que només el fet de tenir una vida llarga dona moltes experiències i coneixements pràctics. 

Tot allò que està ocult però que alhora està actiu, bullint o cremant, ja siguin idees, sentiments o projectes, pot tenir més força que allò que es veu a la primera

La persona que comet un delicte no sol pensar a eliminar totes les proves que el poden delatar. D’aquí l’advertència: a qui fa coses mal fetes al final se’l descobreix.

Aquesta dita serveix per advertir de les suspicàcies que han d’aixecar aquells que han demostrat que no són bones persones quan aparentment fan una bonda exagerada.

Els lligams familiars són molt presents a les dites populars. Aquí es remarca la força del parentesc; si no n’hi ha, la resta de motius tenen poca força per a l’acció.

El nom d’Antoni és comú a les Illes, tant que es fa servir per dir que pertot hi ha persones de tota mena, també problemes. En castellà se sol dir en todas partes cuecen habas.

En la fraseologia popular hi ha moltes expressions per dir que qualcú és molt llest. “Sap el dimoni on es colga”, “és un dimoni” o “és més viu que un dimoni” en són algunes.

Endur-se el dimoni, una persona, vol dir que està molt irritada, presa d’una gran còlera, i per això no pot mantenir-se al seu lloc ni amb una actitud tranquil·la i correcta. 

Es fa servir per definir aquelles persones que sempre van escapades, que tenen molta pressa o que tot ho fan massa a la correcuita, com si qualque cosa els cremàs. 

El porquet sempre està al costat de sant Antoni a la imatgeria religiosa. Per això aquesta frase es diu per qualificar qualcú que es fica en tot.

Es diu de qualcú que va sobrat de doblers, d’aquella persona que no només no ha de mirar prim, sinó que neda en l’abundància i gasta de més.

Anar-se’n al dimoni, com anar-se’n en orris, en la fraseologia popular de les Illes vol dir fer fallida, arruïnar-se, perdre els doblers que es tenen.

Les celebracions, poc o molt, obliguen a una despesa. Qui va magre de doblers, no en té tampoc o sobretot per a la festa, que sovint és el primer que s’ha de treure de sobre. 

Per obtenir una cosa s’ha de fer l’esforç de cercar-la, encara que aquest esforç pugui dur molèsties o entrebancs. En espanyol diuen allò de quien algo quiere, algo le cuesta. 

Abans gairebé tothom feia matances i feien molts de botifarrons. Aquesta frase feta, similar a l’espanyola salen como churros vol dir que es fa amb molta facilitat. 

Aquesta dita recorda que els diumenges són el dia de descans per a la tradició cristiana. Per això, es recomana no fer-ne advertint de la seva inconveniència.