El frau de l’abocament d’enderrocs (i una solució)

PalmaL’Ajuntament de Bunyola va demanar fa uns mesos ajuda a la resta d’institucions per gestionar un problema d’abocaments d’enderrocs al polígon de les Veles, seu d’empreses dedicades al reciclatge. “Molts arriben allí, i quan els diuen quant han de pagar per la gestió dels residus, fan mitja volta i ho tiren tot pel camí. Ens hem trobat neveres, una barca, tres cotxes i enderrocs de tota mena. Anaves pel carrer i no hi havia un sol buit per aparcar. Eren metres i metres d’enderrocs”, recorda la regidora d’Infraestructures, Manteniment, Brigada Municipal i Neteja del municipi, María Victoria Muñoz.

Les Veles es va convertir en el màxim exponent de picardia i incivisme dels qui aboquen els enderrocs de les obres de reforma a entorns naturals per estalviar-se la factura. Mac Insular, l’empresa privada concessionària del servei públic del Consell de Mallorca, cobra actualment 43,99 euros per una tona de residus de construcció i demolició. Un contenidor estàndard pot costar al voltant dels 300 euros i la factura va pujant a causa del pes i volum dels materials. Per això, molts intenten estalviar-se el cost del servei. “Poden ser particulars els qui tiren els materials, però són els qui menys. Hi ha des de constructores fins a autònoms que t’inclouen en el pressupost de la reforma el preu del reciclatge. Però si el client no reclama les factures, els professionals poden tirar el material enmig del camp i quedar-se amb els doblers del servei. I aquí és on ens trobam vàters, banyeres, rajoles i tot el que pugui sortir d’una reforma”, diu Muñoz.

Material d’obra

A Palma, la presidenta de la Federació d’associacions de veïns, Maribel Alcázar, denunciava fa uns dies com uns camins de la Vileta estaven plens de taulons, poals de pintura, bloquets i material d’obra. “És un lloc molt accessible i aquest tipus de material no és l’únic que ens trobam a la zona. També, rodes de vehicles velles després que les hagin canviat. Fins i tot als punts de recollida, als contenidors tradicionals hem vist vidres grans dels formidables xalets de l’entorn. És incivisme, una porcada i una barbaritat”, denuncia irònica.

Les empreses de contenidors per a material d’enderrocament a una obra o reforma confirmen que els seus clients també sofreixen l’incivisme dels qui no volen pagar el servei. “Ens passa que ens sol·liciten un contenidor un divendres a la tarda i quan arriben el dilluns a fer feina s’ho troben ple perquè algú l’ha aprofitat per a tirar allí els seus enderrocs. I, clar, és qui ens ha contractat el servei qui ha de pagar per aquestes tones de residus”, relata la responsable d’una empresa que ofereix aquest servei a Mallorca. “Abans un contenidor et podia costar 60 euros i és cert que el material acabava en una pedrera, però ara, supera els 300 euros. La diferència de preu és molt elevada. I a Eivissa, per exemple, és molt més barat”, explica. En aquest sentit, l’Ajuntament de Bunyola, per exemple, va abonar una factura de 35.000 euros per la neteja enguany de les Veles. Doblers públics per sufragar l’incivisme col·lectiu i una suma que hauria estat més elevada sense la col·laboració gratuïta del personal i maquinària del Consell de Mallorca i Mac Insular. El consistori, per “mantenir la zona neta”, ha instal·lat càmeres de seguretat, ha incrementat la vigilància i anuncia amb cartells que les multes poden arribar als 300.000 euros.

Competència deslleial

El director gerent de Mac Insular, José María Bauzá considera els abocaments d’enderrocs il·legals “competència deslleial”. Les denúncies han augmentat –tant les particulars com les institucionals– i amb elles “s’ha avançat en el compliment de la gestió de residus” des que el servei es va posar en marxa el 2006. Durant 2023, les seves dues plantes de tractament i sis centres a l’illa van tractar 605.294 tones de residus de construcció i demolició, l’equivalent a 150.000 cubetes. La xifra dels quals es varen quedar a les cunetes i els camins no es pot quantificar “per la seva opacitat”. “Tenim un model de reciclatge al 98%, sense abocador, quan l’objectiu de la Unió Europea per a 2020 era del 70%”, defensa com a explicació dels preus elevats que els retreuen.

Per a la presidenta del GOB, Margalida Ramis, Mac Insular “va consolidar un monopoli amb uns preus desorbitats que varen afavorir les pràctiques de les grans empreses de la construcció: obrir un forat a finques de foravila i abocar els enderrocs en terra”. “És un delicte ambiental”, recorda.

Ramis sí que celebra com un avanç molt important la implantació de punts verds als municipis, majoritàriament gratuïts, i que permeten als particulars –no a les empreses– reciclar un nombre determinat de saques d’enderroc al dia. “Els ajuntaments assumeixen el cost de portar-los a Mac Insular perquè tu com a ciutadà ja ho estàs pagant amb la taxa anual de residus. I, malgrat aquestes facilitats, la gent continua deixant enderrocs a les voreres. Molts han dit que el punt verd és car i no és cert. És un sistema bo i fàcil”, conclou l’activista.