Fre judicial al dentista municipal de Colau

BarcelonaLa posada en marxa d'un servei de dentista municipal que estigués obert a tots els ciutadans i oferís tarifes fins a un 40% més econòmiques que les consultes convencionals va ser un dels èxits que més va celebrar l'equip de l'alcaldessa Ada Colau en l'última campanya electoral. El projecte s'havia aconseguit aprovar el 2019, a les acaballes del mandat. Però la realitat és que, a hores d'ara, encara no s'ha pogut posar en marxa en el format en què estava anunciat (sí que funcionen les consultes gratuïtes per a persones vulnerables). El servei va topar amb l'oposició judicial del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòleg (COEC). I el maig del 2021 va ser declarat nul, ja abans de néixer, per un jutjat contenciós administratiu.

L'Ajuntament va anunciar llavors que no tirava la tovallola i que recorreria la decisió. I ara ha rebut la segona galleda d'aigua freda: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos que van presentar tant el consistori com l'empresa pública Barcelona: Serveis Municipals, perquè els jutges consideren que la salut bucodental és competència de la Generalitat i no de l'Ajuntament i que habilitar consultes municipals dona lloc a una “duplicitat” en l'exercici de les competències.

La regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha comparegut acompanyada del màxim responsable dels serveis jurídics municipals, Manuel Mayo, ja ha deixat clar que no comparteixen el contingut de la sentència i que la recorreran al Suprem. Per ara, ha insistit, la resolució encara no és ferma i, per tant, el projecte pot continuar endavant amb el desplegament previst. I la nova data de posada en marxa d'aquest servei obert al conjunt de la ciutadania és a finals del primer trimestre del 2023.

La regidora ha insistit que la sentència no suspèn en cap cas la part que ja està en marxa del projecte de dentista, sinó que el que fa és "posar en qüestió l'ampliació que se n'havia de fer. I la part que ja està en marxa és la que s'adreça a persones amb pocs ingressos, que reben l'atenció de forma gratuïta i que, per tant, no fa competència a la resta d'odontòlegs: Barcelona té quatre punts on atendre persones vulnerables, que l'any passat van oferir prop d'11.000 visites, i més de 36.000 des de la primera consulta. Ara bé, el pla municipal era obrir el dentista municipal al conjunt de ciutadans amb tarifes més accessibles (entre un 10% i un 40% més barates) i això és el que la justícia posa ara en dubte.

"Per què tenen aquesta por?"

Tarafa ha assegurat que aquesta última sentència els genera "sorpresa i perplexitat" perquè entenen que “barreja” el que és un servei públic i el que és activitat econòmica (en el cas d'aquestes consultes, els usuaris pagarien un preu "més eficient", però no rebrien tractaments inclosos dins de la cartera pública). I ha afegit que, a més, la Generalitat reconeix a Barcelona el règim especial per poder fer ús d'aquestes competències. Segons els càlculs municipals, la iniciativa podria arribar a una quota de mercat del 2%. "Hauríem de preguntar al Col·legi per què aquesta insistència contra el projecte i aquesta por", s'ha demanat Tarafa.

La inclusió dels serveis bucodentals dins de la cartera pública ha viscut avenços els últims anys. El Parlament va aprovar, el setembre del 2020 i a iniciativa de Catalunya en Comú Podem, impulsar la llei d'atenció pública de la salut bucodental per donar cobertura, d'entrada, a tots els menors de 14 anys, les persones vulnerables i les que tenen unes condicions de més risc per a la salut bucodental i, després, estendre-ho a tothom de manera progressiva en cinc anys. I Barcelona està oferint aquests serveis a la consulta pionera de l'Eixample (que va obrir el 2018 al carrer Viladomat), la que es va instal·lar el 2021 a Torre Baró i les que s'utilitzen en col·laboració amb Sant Joan de Déu i la Fundació Sant Pere Claver per atendre infants de famílies amb pocs recursos, persones sense llar o usuaris de centres de salut mental.