Frenar l'Alzheimer: els reptes de tractar una malaltia en augment i que no es coneix del tot

BarcelonaEl guany d'anys de vida ha fet que l'Alzheimer s'hagi convertit en una malaltia cada cop més comuna: afecta uns 85.000 catalans i s'estima que el 2050 aquesta xifra s'haurà duplicat. Per ara, però, la degeneració del cervell no té cura i el seu avanç és implacable: despulla els qui la pateixen dels seus records, de la seva autonomia i, a la llarga, de les seves vides. L'Alzheimer és ja la setena causa de mort i un dels principals motius de discapacitat d'arreu del món, i tant els investigadors com la indústria farmacèutica treballen a contrarellotge per aconseguir tractaments que la frenin. L'objectiu és alentir o aturar la malaltia en les etapes més primerenques i sembla que, després de dues dècades sense resultats, comencen a haver-hi novetats farmacològiques i millores en el diagnòstic precoç. Obtenir un tractament és un repte, però conèixer i prevenir la malaltia, també.

Comprendre la malaltia

Molt abans que comencin els símptomes cognitius, com la desorientació, la pèrdua de la memòria o la incapacitat de parlar, l'Alzheimer ha pogut causar canvis en el cervell de qui el pateix durant dècades. Amb tot, encara hi ha moltes incògnites entorn d'aquesta malaltia degenerativa progressiva. "Hi ha una gran ignorància sobre les causes, perquè no s’ha invertit prou tot i l’elevat cost sociosanitari que suposa. Identifiquem cada vegada millor la fisiopatologia i què passa durant la malaltia, com ara que s'acumulen proteïnes (pèptids beta-amiloides i tau) i es formen plaques a les neurones, però encara no sabem què dispara la patologia en la majoria dels casos", admet el director de la Fundació Pasqual Maragall, Arcadi Navarro.

Diagnosticar primerencament l'Alzheimer és clau, ja que és el moment en què hi ha més probabilitat de beneficiar-se de tractaments o de participar en assajos clínics. I tot i que la detecció va en augment, actualment les proves de diagnòstic –tomografia per emissió de positrons (PET) amb beta-amiloide o anàlisi del líquid cefalorraquidi– encara són massa cares o invasives. "Ara comencem a tenir noves eines [que encara no han arribat al sistema de salut] que ens permetran detectar les proteïnes amb una anàlisi de sang. L'objectiu és tenir uns biomarcadors que ens classifiquin la població en funció del seu risc a quinze anys vista i, així, indicar-los què fer per evitar-la", afegeix Navarro.

Tractar la malaltia

La majoria de les molècules i fàrmacs en estudi busquen alterar el curs de la malaltia, i això només és possible si el deteriorament no està en una fase massa avançada. El regulador dels medicaments dels Estats Units, l'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA), va aprovar el 2021 un medicament anomenat aducanumab, de les companyies nord-americanes Biogen i Eisai, que es presentava com el primer tractament capaç de frenar la malaltia. Però hi havia dubtes persistents sobre la seva efectivitat i, de fet, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) en va rebutjar l'autorització perquè considerava els resultats "ambigus" i que no oferien cap millora clínica.

En canvi, l'EMA està revisant ara el lecanemab, un anticòs també de Biogen i Eisai que, ara sí, podria guanyar-li anys a l'Alzheimer. Com l'aducanumab, també actua contra les plaques de proteïnes que s'acumulen en els cervells dels pacients i aconseguiria frenar un 27% el deteriorament cognitiu entre malalts primerencs. Però no tot són flors i violes, i també hi ha polèmica entorn d'aquest fàrmac, després que estudis posteriors hagin constatat que pot empetitir el cervell i causar hemorràgies i l'hagin vinculat a la mort de dues persones als EUA, on ja està aprovat. "Té alguns efectes secundaris i poques persones se’n poden beneficiar, però l’important és que sigui el primer. N’arribarà un ventall de potencials tractaments d'aquí uns anys i passarà com amb el VIH, que es pot cronificar amb múltiples tractaments", exemplifica Navarro.

Prevenir la malaltia

Segons l'enquesta Actituds i percepcions de la població espanyola sobre l'Alzheimer de la Fundació Pasqual Maragall, l'Alzheimer és la segona condició de salut que més preocupa als espanyols (63%), a poca distància del càncer (68%). Passa per davant de l'ictus (57%) i l'infart (46%). El neguit augmenta encara més en la població que té 55 anys o més –el 79% ho considera el principal problema a què s'enfronten les persones grans– i és una preocupació lícita, ja que l'edat és un factor de risc: afecta el 2% dels catalans de més de 59 anys; el 6,5% a partir dels 79 anys, i el 8,8% dels majors de 89 anys, segons dades del departament de Salut.

Mentre arriben aquests avenços, els experts recomanen tenir uns hàbits de vida saludables, com controlar la tensió, el pes i el sucre; seguir una dieta mediterrània; no fumar i minimitzar l'alcohol; fer exercici físic, i mantenir una vida social activa. Tot i que un 57% de la població considera que l'Alzheimer és hereditari, la petjada genètica només és determinant en un 1% dels casos. "Un de cada tres diagnòstics anuals es podria evitar amb el control d’aquests factors de risc", assegura Navarro.