El fruit de l’argània i l’alvocat han arribat a les Illes en temps de canvi climàtic
Els agricultors adopten tècniques de cultiu innovadores i aposten per nous productes per afrontar la sequera i les temperatures elevades, cada vegada més freqüents a l’Arxipèlag
PalmaAcostumats a un clima mediterrani, de precipitacions a la primavera i a la tardor i amb mesos d’estiu molt secs, els cultius de l’Arxipèlag no estan preparats per als efectes del canvi climàtic. “Fa uns anys que plou menys a la primavera i a l’estiu i, per acabar-ho d’adobar, algunes de les plogudes es produeixen de manera torrencial, per la qual cosa s’aprofita molt poca quantitat de l’aigua que cau. Si a això hi afegeixes que puja la temperatura i, per tant, hi ha més aigua que s’evapora directament, la conseqüència és que en tenim menys de disponible per a les plantes. Així, la resposta és clara: o se cerquen plantes més eficients amb l’ús de l’aigua o tècniques de cultiu que redueixin les pèrdues per evaporació”, afirma amb contundència el director de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (Inagea) de la Universitat de les Illes Balears, José Escalona.
L’efecte combinat de la sequera amb les altes temperatures és un dels grans reptes del canvi climàtic que ha d’afrontar el sector primari a les Illes Balears. Des de l’Inagea investiguen amb cultius llenyosos, com la vinya i els ametlers, cercant vies de mitigació del canvi climàtic, com la identificació de varietats més resistents a les condicions de sequera i els gens que ho fan possible. “L’objectiu és modificar les plantes més febles perquè puguin ser més resistents en el futur”, assegura Escalona. I això s’està fent, per exemple, amb la tomàtiga de ramellet.
Aquestes actuacions, però, són a mitjà i llarg termini i és necessari prendre mesures més immediates. Això significa intervenir sobre les tècniques de cultiu, amb l’adopció de sistemes de reg eficients que permetin aprofitar millor l’aigua.
Des de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), el tècnic Miquel Serra apunta que “des de fa temps intentam trobar cultius alternatius viables en el nou escenari climàtic, un canvi que ja no és futur, sinó ben present”. I assenyala que els arbres més amenaçats actualment a les Balears són l’ametler i la figuera.
Ametlers, alvocat i argània
Ho sap molt bé Miquel Pascual, que a la seva finca Son Pontet de Sant Llorenç hi té sembrats 1.000 ametlers ecològics. Ben conscient que “ara mateix, amb el canvi climàtic, és impossible tenir ametlers sense reg”, Pascual explica que han aconseguit un rendiment superior a l’estàndard amb només el 25% d’aigua del que requeriria una explotació tradicional. Per arribar-hi, han incorporat un sistema de reg per degoteig amb coberta vegetal. “Tenim una màquina capoladora a la que tiram les bales d’herba seca i que escup aquesta palla capolada sobre la terra i tapa les mànegues de reg”, explica. Amb aquesta tècnica, retenen l’aigua a la terra, generen matèria orgànica i abaixen la temperatura del sòl. L’altra clau de l’èxit ha estat la tria d’exemplars: “Hem optat per sembrar ametlers de nova generació, d’unes varietats més vigoroses, resistents i productives”.
En altres casos, alguns han optat per introduir noves espècies. És el cas de Viveros Argania, que fa set anys varen apostar per un arbre originari del Marroc, l’argània, amb una plantació pilot a Felanitx de 120 arbres. “És un arbre que creix molt ràpid, produeix fruits a partir dels quatre anys i només necessita aigua el primer, després va tot sol”. Ho conta Gabriel Barceló, responsable del viver, que afirma que és un producte amb sortida tant per la fusta, que és molt forta per a ebenisteria i com a combustible, com per l’oli, que es fa servir en gastronomia i per a usos cosmètics.
Un cas curiós és el de Sóller. Si hi va haver pagesos que varen començar a plantar alvocats als seus horts fa més de 25 anys, amb el pas del temps s’ha anat consolidant la producció. Ho demostra el fet que el 2022 varen passar per la Cooperativa de Sóller cinc tones d’aquest fruit, una quantitat important, però molt lluny de les 100 tones de taronja del mateix període. El cert és que el de l’alvocat és un cultiu amb requisits semblants al dels cítrics i que assoleix preus de venda elevats. Guillem Puigserver, tècnic de la Cooperativa de Sóller, explica que el microclima de la vall, que redueix les gelades i garanteix l’aigua, la converteix en un lloc idoni per a aquest cultiu i permet diversificar-ne la producció agrícola.
El paper de l’Administració
“La situació és delicada perquè els pagesos estan molt cansats d’incerteses econòmiques; és un sector molt castigat”, afirma Miquel Serra. Les organitzacions agràries reclamen un full de ruta que coordini les actuacions de tots els implicats al Govern, que ja ha convocat la primera Comissió de Canvi Climàtic. També exigeixen la incorporació de la UIB a l’hora de fixar les iniciatives. De moment, però, reconeix José Escalona, “a l’Inagea no ens hi han convidat”.