Les fruiteries regentades per migrants potencien el producte local
No hi ha un indicador que aglutini la presència de producte agrari i peix illenc a les grans superfícies
PalmaNo hi ha un indicador que aglutini la presència de producte agrari i peix illenc a les grans superfícies. L’Associació de Distribuïdors de les Balears –agrupa empreses amb plantejaments ben diferents respecte del producte local com Dia, Mercadona, Spar i Suma– assegura que els seus 190 establiments de les Illes venen el 60% del producte local. Entre les grans empreses de distribució que hi ha a les Balears, Hipercentro i Eroski són les dues que ofereixen als clients un percentatge més gran de producte fresc local.
Qui sí que publica regularment estadístiques sobre l’origen del que comercialitza, és Mercapalma. Les dades d’aquesta empresa pública certifiquen que l’augment de població a les Illes no s’ha acompanyat d’un augment de negoci per als productors agraris de les Balears, sinó al contrari. Si l’any 2007 les 77.000 tones de producte local que passaren pel principal distribuïdor de producte fresc eren el 50% del que es va vendre, el 2023 aquest percentatge ja va ser només del 25%. “Hi ha una tendència una mica estable els darrers anys, però res a veure amb el paper fonamental que jugava el producte local fa menys de 20 anys”, explica una font de Mercapalma que demana no ser identificada.
Fonts de Mercapalma confirmen que les petites fruiteries de barriada, que durant la darrera dècada s’han instal·lat als pobles i ciutats de les Illes, han esdevingut molt importants per assolir el 25% de producte agroalimentari illenc que es distribueix. Es tracta de botigues gestionades sovint per ciutadans d’origen asiàtic, encara que també moltes d’elles són propietat de magrebins. Així, els migrants són clients habituals que no deixen d’incrementar el volum de les seves compres. “Hi ha un factor important i és que molts d’ells, o no tenen cambres frigorífiques o les que tenen són petites, i això els obliga a funcionar un poc a l’antiga, en el bon sentit de la paraula. Poden guardar poc i venen cada dos o tres dies a comprar. El seu producte és molt fresc”, afirmen fonts de Mercapalma, i assenyalen que “segurament els seus clients estan reaccionant i ja han detectat que molts d’ells tenen productes frescos i de qualitat”.
Si el 75% del producte fresc que passa per Mercapalma no és d’origen illenc, és clar que el producte local no té el reconeixement que va tenir en el passat per part del mercat. “Hi ha molts factors. D’un costat, el preu. La vida s’ha encarit, una part important de la població que ha arribat els darrers anys té com a prioritat pagar un lloguer caríssim i, si pot estalviar en la compra, ho fa”, explica un directiu d’una gran cadena comercial que ha atès l’ARA Balears. “També hi ha un problema de producció, perquè no tenim fruita i verdura per a tota la població, ni de bon tros. És cert que si es fa més feina de conscienciació i s’estimula els productors amb garanties de venda, s’aconseguirà recuperar una mica de terreny perdut”, diu aquesta font. Però els pagesos recorden que els marges que els paguen els grans distribuïdors són molt baixos encara, “un altre aspecte que ha de millorar”, afirma Miquel Coll, d’APAEMA.