Fugir de la zona zero: "No vages allí, està tot destruït"

Paiporta"Allò és Txernòbil, millor donar la volta", ens alerta un home de Benetússer. Una veïna del mateix municipi afegeix: "Té raó, no vages allí, està tot destruït". Els poc més de tres quilòmetres de la carretera CV-400 que separen el barri de Sant Marcel·lí de València dels municipis de Paiporta i Picanya s'han convertit aquest dimecres en un autèntic camí de fugida. És la via d'escapament de milers de persones que l'han travessat per deixar enrere la catàstrofe patida a les localitats valencianes de la comarca de l'Horta Sud, el cor de la devastació provocat pel pitjor temporal del segle a l'Estat.

Les seves robes, completament esquitxades de fang, els seus rostres, extenuats, evidencien que provenen d'un escenari dantesc. Hi ha adolescents, adults, gent gran... També pares carregats amb maletes i amb els fills al braç. "Marxem perquè allí no podem quedar-nos. No hi ha aigua ni llum elèctrica, tampoc internet, i no trobaràs cap comerç obert", detalla José Manuel, un prejubilat que es trobava a la casa del seu germà a Catarroja. L'acompanya en el camí un bastó. Una eina que es convertirà en un element compartit per molts afectats: els milions de canyes arrossegades pel barranc del Poio reconvertides en alguna cosa útil. Un altre comú denominador de la jornada seran peces de roba improvisades com les bosses de fem a tall d'escalfadors impermeables pels turmells. Només trobaran a faltar un barret que els protegeixi d'un sol inclement. Després de la furibunda tempesta torna la calor mediterrània.

"Et vas a trobar amb moltes escenes incòmodes", adverteix en Rafa. Els seus auguris es compleixen i arriba el primer tast del desastre: centenars de cotxes, milers a tota la comarca, bolcats a la carretera. Molts tenen les finestres abaixades com a record del lloc per on hagueren d'escapar els seus conductors.

S'acosta Paiporta i el fang augmenta. El xapotegi de les sabates en trepitjar es converteix en un so constant. La banda sonora de la brutícia i el desordre. La sòrdida melodia és substituïda pel brunzit de l'aigua que encara baixa amb força. L'escena és aterridora. El barranc s'ho ha emportat tot: les voreres, les parets dels baixos, mig pont...

José Manuel Albert neteja amb una pala un traster situat al carrer de Catarroja. Allà s'acumulen més de trenta centímetres d'aigua i fang. Al fons, desenes de cotxes es troben apilats tal com els va deixar la inundació. La imatge és esfereïdora. "Jo visc en un primer al costat del barranc. L'aigua es va quedar a un metre. El meu fill va baixar al garatge a mirar el cotxe quan l'aigua ja s'emportava el vehicle. Encara sort que no va intentar fer res", recorda.

Molts veïns reconeixen que deambulen pel carrer perquè no saben què fer. No és el cas de Vicente. Busca una connexió a la llum elèctrica per carregar el seu mòbil i esbrinar si el seu fill Iván de 21 anys està bé. "Teniu llum?", pregunta cridant a totes les persones que troba als balcons. "El meu fill estava a Xiva, que és el lloc on ha plogut més. Es va resguardar en la part alta de la fàbrica on treballa, però no sé res d'ell des d'ahir a les 19 h", explica mentre se li humitegen els ulls.

També està molt neguitejada Noelia. La seva sogra, de setanta anys, és una de les persones desaparegudes. El seu marit, de 74 anys, va abandonar la casa per protegir el cotxe i en tornar ja no la va trobar. "No sabem on està. L'únic lloc on no han buscat és el garatge, però està ple d'aigua". Li preguntem com manté la calma i ens explica que no es pot permetre altra cosa. "El meu sogre va patir un infart fa un mes, en aquestes circumstàncies només pots resistir, després vorem", conclou.

Desesperació als supermercats

De la veïna localitat de Picanya és Esther Albert, resident a cent metres d'una passarel·la que es va emportar l’aigua. Relata que al carrer del costat ha mort un jove de 28 anys. Vivia en un immoble annex al barranc. Va anar a treure el cotxe del garatge i ja no va tornar. “Ha sigut la pitjor nit de la meua vida", reconeix. I afegeix: "Vore el barranc era terrorífic”. "Hi havia alerta roja, però com ací no plovia, fèiem vida normal. Hi havia gent als gimnasos... És una cosa que no s'hauria d'haver permès. Tampoc haurien d'haver-nos deixat circular en cotxe. L'administració hauria d'haver estat més ferma i informar-nos millor", emfatitza.

A l'inici del camí en Rafa havia fet un advertiment molt contundent: "La gent ha entrat a furtar als supermercats. S’ho enduen tot, fins als carros". De nou, el pronòstic es compleix. A un polígon industrial desenes de persones surten d'un supermercat amb carros plens fins a dalt. Porten menjar però també detergents, lleixiu, alcohol... Fins i tot una parella de joves furta carabasses de plàstic de Halloween. Les persones agafen els articles amb pressa, nerviosos. L'establiment està obert de bat a bat. Hi ha neguit, però la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no els aturen i deixen fer. "Jo he entrat a buscar aigua, però després de comprovar aquest desgavell, he agafat una ampolla de vi i unes sabates per la meua mare, és que se li han mullat", es justifica una dona. "La gent està agafant les coses a cabassos", lamenta una altra que, això no obstant, també carrega una bossa.

A la sortida de Paiporta trobem desenes de bussejadors, els especialistes encarregats de buscar els desapareguts als milers de garatges encara inundats a tota la comarca. Retornem a la CV-400. Fa menys calor, però el camí es fa especialment llarg per a Jaime i Amparo, dos veïns de Benetússer de 83 i 82 anys que deixen la seva casa arrere. Han caigut tres parets, no tenen llits, aigua ni llum i temien no poder sortir perquè la porta s'estava inflant i cada vegada estava més encaixada. "Des d'Emergències fa hores que ens deien que ja venien, però res", explica Amparo, la filla del matrimoni. Critica la "ineficiència" de l'administració. També la insolidaritat dels pocs vehicles que passen per la carretera, cap ajuda. Ni un cotxe de Policia Local que porta uns detinguts, ni un taxi que espera la família. Tampoc dos cotxes més paren. A la cinquena ocasió tenen més sort i s'atura un tot terreny amb dos joves.

En travessar un riu Túria encara furiós, tornem a València. Un fum de gent entra i surt. Alguns han anat a comprar aigua i menjar i ara tornen als pobles. Altres els abandonen. "Açò pareix un èxode", resumeix un home a la seva companya.