Una nova eina per detectar les fuites de metà, el temible gas d'efecte hivernacle
Investigadors valencians utilitzen satèl·lits per fer visibles les grans pèrdues d’aquest gas en les explotacions petrolieres i d’extracció de gas
Quaranta mil tones de gas metà expulsades de manera accidental en un sol dia, el 17 de desembre del 2021. I literalment perdudes. Va passar en una plataforma petroliera al golf de Mèxic propietat de Pemex, el gegant mexicà dedicat a l’extracció i explotació d’hidrocarburs en aquest país. La troballa va ser gairebé casual. Va tenir la virtut, però, de destapar una situació que és molt més freqüent del que es pensa i que es repeteix massa sovint en estacions d’extracció de petroli i gas repartides arreu del planeta. El metà és un gas d’efecte hivernacle responsable d’almenys un terç de l’escalfament global. El seu efecte en l’atmosfera pot arribar a ser fins a 80 vegades superior al del diòxid de carboni en el curt termini, per bé que molt inferior en el llarg. El descobriment de la gegantina fuita va ser possible gràcies a investigadors de la Universitat Politècnica de València dirigits pel catedràtic Luis Guanter, que justament desenvolupen metodologies per a la detecció de metà amb imatges de satèl·lit.
El mètode desenvolupat per l’equip de Guanter té com a objectiu detectar fuites similars a les del golf de Mèxic en qualsevol punt del planeta, tant si es produeixen terra endins com en una plataforma marina. En termes generals es tracta de localitzar plomalls o columnes que emergeixen accidentalment, tot i que sovint també voluntàriament, dels pous de petroli o de punts d’extracció de gas. “Una vàlvula avariada, un cremador que no funciona o una canonada malmesa solen ser les causes més habituals”, detalla Guanter, que es va posar al capdavant d'aquest equip ara fa 3 anys. A ull nu és gairebé impossible detectar-les, perquè el metà és invisible. Tradicionalment es recorre a estacions terrestres dotades d’espectròmetres i altres instruments d’anàlisi, un sistema costós i amb escassa precisió per trobar fonts d’emissió. L’entrada en escena dels satèl·lits, per bé que encara molt recent, està canviant la perspectiva.
Guanter hi treballa. Ho ha fet als Estats Units i ara a València, sempre col·laborant amb institucions globals com l’Agència Espacial Europea (ESA) o el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP), sobretot per l’elevat impacte del metà un cop alliberat a l’atmosfera. Abocadors de residus urbans, depuradores o les grans explotacions ramaderes constitueixen el que es podria anomenar fonts difuses de contaminació. Els pous de petroli, les extraccions de gas o les mines de carbó es consideren fonts puntuals per estar localitzades en un punt concret. I són aquestes les que ara es volen fer visibles amb tècniques d’imatge especular en la banda de l’infraroig.
¿Una operació correcta?
Experimentant amb aquesta metodologia és com l’equip de Guanter va localitzar la fuita mexicana, que presentava una dificultat afegida: el mar. "Captar imatges a mar obert és molt més dificultós perquè la seva superfície no deixa reflectir la llum, l’absorbeix", explica. Salvar aquest escull experimentant amb bandes fora de la llum visible va fer possible la captació. Més enllà de la tecnologia, Guanter es qüestiona si les empreses petrolieres i gasístiques operen correctament. "El metà que s’expulsa durant l’extracció de gas i petroli es crema in situ o bé s’aireja a l’atmosfera", critica. En el primer cas es canvia un gas per un altre, metà per diòxid de carboni; en el segon es confia en la menor pervivència del metà, d’una a dues dècades, i en la reducció de la densitat en parts per milió, cosa que redueix el seu impacte contaminant. Però "no es té en compte" el seu efecte com a gas d’efecte hivernacle. El metà que es crema o es dispersa a l’atmosfera es podria aprofitar com a font d’energia “si les companyies explotadores disposessin d’instal·lacions per emmagatzemar-lo” o bé es tingués “més cura” de canonades, cremadors o vàlvules.
Responsable de mig grau
Un editorial publicat l’agost del 2021 a la revista Nature en referència als indicadors del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) recorda que el metà és el responsable d’almenys 0,5 graus d’increment de la temperatura global i que en les darreres dues dècades aquest índex s’ha incrementat, i recomana “prendre mesures urgents” per reduir-ne l’abocament “indiscriminat” a l’atmosfera. La revista Science, l’altra gran bíblia de la ciència publicada, va en la mateixa línia en un article publicat aquest passat mes de juny. Proposa, directament, que s’implementin mesures urgents per reduir dràsticament les emissions de metà, cosa que seria possible aplicant bones praxis a les empreses operadores i establint sistemes de detecció i monitoratge per evitar l’abocament d’uns 50 milions de tones mètriques anuals de metà.
Guanter opina que les mesures que es volen implementar estan sent ben acollides tant per part dels governs com de les empreses. A més, en la situació de crisi energètica actual, les pèrdues d’aquest tipus provoquen “malestar social”. “Ningú sap quants dies va estar activa la fuita del golf de Mèxic”, exclama. Sí que se sap, però, que en una explotació al centre de Sibèria es perdien entre 3.000 i 40.000 tones diàries durant setmanes fins que no es va reparar l’avaria. L’equip de Guanter treballa ara a Algèria amb l’objectiu d’identificar columnes de metà i trobar-hi solució. En aquest cas, en col·laboració amb l’ESA.
