Les fuites de la xarxa pública d'aigua de Mallorca podrien abastir Palma i Pollença un any

PalmaMallorca ha perdut, en només un any, 28,6 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat que podria servir per omplir quatre vegades el Gorg Blau i que podria abastir el consum anual de Palma i Pollença junts, segons les darreres xifres de la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta aigua s'ha perdut arran de les fuites i del mal estat de la xarxa municipal de l'illa.

A més, la quantitat d'aigua que es malbarata a Mallorca creix any rere any. De fet, durant el 2022 es va perdre un 4% més d'aigua que l'any anterior i un 15% més que fa deu anys, el 2012. No obstant això, aquest augment en quantitat d'aigua perduda no està directament lligat a l'empitjorament de l'estat de la xarxa, segons la Direcció General de Recursos Hídrics, sinó que es deu a un error de càlcul. "No tots els ajuntaments ens enviaven les dades completes i l'estimació que fèiem nosaltres de les fuites era inferior", ha explicat la directora general, Joana Garau.

Ara bé, encara que s'ha perdut més quantitat d'aigua que l'any passat, també s'ha de tenir en compte que el subministrament ha pujat. Així, el percentatge d'aigua que s'ha perdut és menor al del 2021, quan es va malbaratar un 28% del total de l'aigua que passà per les canonades, mentre que el 2022 es va davallar al 26,8%.

Campos i Sencelles, els que més aigua perden

Si es miren les xifres per municipis, Campos i Sencelles són els que més aigua malbaraten amb un 70% i un 57% del total d'aigua subministrada respectivament. En ambdós casos, l'augment ha estat progressiu i s'ha mantingut en el transcurs dels anys. Al costat oposat, el cas de Santa Maria, que en el darrer any ha disminuït les pèrdues en un 72%. "Encara hi ha molta feina per fer, perquè en el conjunt de les Illes es perd un 26% de l'aigua que se subministra, però hi ha ajuntaments que han fet molt bona feina en els darrers anys per millorar la situació", ha assegurat Garau.

En el cas de Palma, se situa per davall de la mitjana balear, amb un 23% de pèrdues, una xifra tres punts superior a les de l'any anterior. A Ciutat la tendència és diferent que en el conjunt de l'Arxipèlag, ja que el consum s'ha mantingut i el subministrament ha pujat, per la qual cosa es pot dir que hi ha més fuites que en anys anteriors.

El consum puja i les reserves davallen

En aquest darrer any, les Balears ha utilitzat 102,3 hm3 d'aigua, una xifra significativament superior al 2021, quan el consum va ser de 92,9 hm3 . L'augment, que també ja va ser important del 2020 al 2021, no ha passat debades per les reserves hídriques. "La meitat de les unitats de demanda es troben en estat de prealerta i les del Pla i Artà, fa gairebé dos anys que estan en aquesta situació", ha lamentat Garau.

La situació es deu, principalment, a dos motius. Per una banda, al fet que la quantitat de turistes que visiten les Illes creix i s'avança any rere any, per la qual cosa la demanda d'aigua, també. Precisament, les Illes van rebre 671.000 turistes estrangers fins al març, un 24% més que en el primer trimestre de 2022.

A més, les temperatures són cada cop més elevades i això també dispara la demanda d'aigua. Davant aquest panorama, Recursos Hídrics demana als ajuntaments que s'avancin i prenguin mesures abans que s'hagin de fer talls en el sumbinistrament: "Es pot rebaixar la pressió o es poden prohibir algunes activitats com regar jardins o netejar cotxes", proposen.