Fumador als 14 anys: així és (i canvia) el cervell d'un adolescent enganxat al tabac
Un estudi vincula la falta de substància grisa en dues regions cerebrals amb l'addicció a la nicotina a edats primerenques
BarcelonaAl sortir de classe, un grup de nois i noies s'encenen unes cigarretes. Alguns, per l'impuls de la imitació social. Altres, potser, perquè el cervell els hi demana. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat un equip internacional d'investigadors liderat per les universitats de Cambridge i Warwick al Regne Unit i la Universitat Fudan a la Xina: el tabaquisme en l'adolescència s'associa amb nivells més baixos de substància grisa –la part més superficial de l'escorça cerebral– en dues àrees del cervell relacionades amb el desig, la presa de decisions i el trencament de les regles.
A partir de l'anàlisi d'imatges cerebrals i dades comportamentals de més de 800 joves de 14, 19 i 23 anys, els científics van trobar que, de mitjana, els adolescents que comencen a fumar als 14 anys tenen una substància grisa notablement menor al lòbul frontal esquerre. "Tenir menys substància grisa en aquesta regió cerebral pot limitar la funció cognitiva, cosa que provoca un menor autocontrol i una propensió a comportaments de risc, com el tabaquisme", planteja l'estudi.
La troballa, publicada aquest dimarts a la revista Nature Communications, pot ajudar a demostrar una base cerebral i conductual de com s'inicia l'addicció a la nicotina i després "s'apodera de la vida primerenca", en paraules dels científics. La substància grisa és el teixit cerebral que conté totes les neurones de l'òrgan. Mentre el desenvolupament del cervell continua fins a l'edat adulta, el creixement de la substància grisa arriba a un màxim abans de l'adolescència i, a mesura que envellim, aquesta massa es va perdent. L'equip argumenta que menys substància grisa al prosencèfal esquerre podria reduir la funció cognitiva i conduir a la "desinhibició"; és a dir, a tenir un comportament impulsiu i trencador de regles que sorgeix d'una capacitat limitada per considerar les conseqüències. I això augmentaria les possibilitats de fumar a una edat jove.
"En el nostre estudi, la reducció de la substància grisa a l'escorça prefrontal esquerra s'associa amb un augment del comportament de trencament de regles, així com amb experiències primerenques de tabaquisme. Podria ser que aquest incompliment de les regles porti a la violació de les normes antitabac", planteja Trevor Robbins, coautor principal de l'article i professor del departament de psicologia de Cambridge. A més, se sap que l'escorça prefrontal esquerra és una regió clau per a la dopamina, la substància química del plaer del cervell, però cada vegada hi ha més evidència que també està lligada a l'autocontrol.
Els científics també van trobar que, entre els fumadors joves, també es veia reduïda la substància grisa en la part dreta oposada de la mateixa regió del cervell, cosa que es relacionaria amb el reforç de la dependència a la nicotina i a la recerca de sensacions. Aquesta afectació associaria el tabac –però també la marihuana– al plaer i, per tant, impedeix el control de la "motivació hedonista". Ara bé, els investigadors deixen molt clar que la pèrdua de substància grisa a l'escorça prefrontal dreta només s'acceleraria un cop s'ha adquirit l'addicció.
Biomarcador heretable
Les conclusions d'aquest estudi suggereixen un "mecanisme neuroconductual" danyat que pot provocar que l'ús de nicotina comenci en edats primerenques i quedi com una addicció a llarg termini. I, també, que un volum baix de substància grisa al costat esquerre de l'escorça prefrontal pot ser un "biomarcador heretable" per a l'addicció a la nicotina.
"Fumar és potser el comportament addictiu més comú al món i una de les principals causes de mortalitat adulta", diu Robbins, que recorda que és probable que l'inici del tabaquisme es produeixi durant l'adolescència. "Qualsevol manera de detectar una major probabilitat d'això, perquè puguem orientar les intervencions, podria ajudar a salvar milions de vides", afegeix.
L'estudi va utilitzar dades del Regne Unit, Alemanya, França i Irlanda i va comparar les dades d'imatge cerebral dels que havien fumat als 14 anys i els que no ho havien fet, i ho van repetir per als mateixos participants als 19 i als 23 anys. Els que havien fumat als 14 anys tenien de mitjana una quantitat significativament menor de substància grisa a l'escorça prefrontal esquerra. A més, els que van començar a fumar als 19 anys també tenien menys substància grisa a l'escorça prefrontal esquerra als 14.