Funcionarà la mesura d'Austràlia de prohibir l'accés dels menors a xarxes?

Austràlia ha imposat la prohibició de les xarxes socials als menors de setze anys, en una de les mesures més exhaustives del món destinades a protegir els joves dels possibles perills que hi ha a internet. No obstant això, molts detalls encara no estan clars, com la forma en què s'aplicarà i quines plataformes es tindran en compte.

Després de passar per la cambra baixa del Parlament, el projecte de llei va ser aprovat pel Senat amb suport bipartidista. El primer ministre Anthony Albanese va dir que això situa a Austràlia a l'avantguarda de protegir la salut mental i el benestar dels nens dels efectes perjudicials de les xarxes socials, com l'odi o l'assetjament en línia. És el primer país que regula l'ús de les xarxes per als adolescents i ho fa amb una prohibició total fins als setze anys.

La llei obliga les plataformes de xarxes socials a prendre "mesures raonables" per impedir que els menors de setze anys tinguin un compte. Les empreses podrien ser multades amb fins a 49,5 milions de dòlars australians (uns 32 milions de dòlars nord-americans) per incompliments "sistèmics" dels requisits d'edat.

Ni els usuaris menors d'edat ni els seus pares seran castigats per les infraccions. Albanese va afirmar que el fet que els nens trobin maneres d'eludir les restriccions no és rellevant. "Sabem que alguns nois trobaran alternatives, però estem enviant un missatge a les companyies de xarxes socials perquè facin les coses bé", va dir.

Com passa amb les normatives de molts països sobre l'alcohol o el tabac, aquesta llei crearà una nova categoria de "plataformes de xarxes socials amb restriccions d'edat" a les quals només podran accedir els majors de setze anys. No obstant això, com es portarà a terme aquesta restricció digital és una qüestió complicada.

La llei especifica que no s'obligarà els usuaris a proporcionar una identificació oficial com a part del procés de verificació, una mesura que l'oposició conservadora va dir que es va incloure després que plantegessin la seva preocupació pel dret a la privacitat. Tampoc està clar quines plataformes seran previstes per la prohibició. El primer ministre ha dit que s'inclouran Snapchat, TikTok, Instagram i X, però s'espera que YouTube i les aplicacions de missatgeria, inclosa WhatsApp, en quedin exemptes.

El cas de França i Espanya

L'any passat, França va aprovar una llei que exigeix el consentiment patern per als usuaris de xarxes socials menors de quinze anys, i el país ha estat pressionant perquè s'adoptin mesures similars a tota la Unió Europea. A Espanya el govern ha aprovat un avantprojecte de llei per protegir els menors en l’entorn digital, text que ben aviat entrarà en tràmit parlamentari i que planteja, entre altres aspectes, elevar fins als setze anys l’edat mínima per tenir xarxes socials. La norma introdueix des de canvis al Codi Penal per tipificar nous delictes fins a mesures en l'àmbit sanitari o educatiu, així com limitacions a fabricants i influencers.

Leo Puglisi, un adolescent australià de disset anys que dirigeix el portal de notícies 6 News, en el qual treballen sobretot adolescents, va dir que estava segur que el seu germà de catorze anys trobaria fàcilment una forma d'eludir qualsevol restricció. Va descriure les xarxes socials com a part integral del que significa créixer avui en dia. Ell i els seus coetanis són conscients que poden causar danys, però en depenen per trobar comunitats de persones amb interessos similars, va dir.

Una prohibició generalitzada, va comentar, no serviria de gaire per contrarestar els perills de les plataformes. "No s'eliminaria cap contingut perjudicial. L'únic que fa és posposar el problema i deixar-te a la teva sort als setze anys", va dir. "Potser sonarà bé sobre el paper, però en realitat no és pràctic".

Canviar les normes

No obstant això, Dani Elachi, que té cinc fills d'entre set i quinze anys, va dir que la llei ajudaria a canviar les normes pel que fa a l'ús de les xarxes socials. Molts pares i mares preocupats pels seus efectes nocius creuen que no tenen més remei que deixar que els seus fills les utilitzin perquè no se sentin exclosos. "Quan penses que el teu fill pot quedar aïllat, això sotmet els pares a una gran pressió", va dir Elachi, cofundador de Heads Up Alliance, una xarxa de pares i mares que intenten que els seus fills endarrereixin l'ús de les xarxes socials i els mòbils. "Si tots s'ho perden, ningú s'ho perd".

Kylea Tink, legisladora independent de la zona de North Sydney, va criticar el projecte de llei en el debat celebrat dimarts en la cambra baixa, qualificant-lo "d'instrument contundent". Va dir que la llei no arribaria a responsabilitzar les empreses de xarxes socials de la seguretat del producte que ofereixen. "No estan arreglant els sotracs, només estan dient als nostres infants que no hi haurà cotxes", va dir.

Durant el mateix debat, Stephen Bates, del partit dels Verds Australians, va citar la seva experiència com a adolescent de tretze anys addicte al videojoc The Sims. Va recordar com el seu pare va instal·lar un programa perquè el seu ordinador s'apagués automàticament al cap d'una hora. "Vaig trigar deu minuts en esbrinar com evitar que ho fes", va dir Bates, ara un legislador de 32 anys. "Com a persona més jove d'aquesta cambra i una de les poques persones que va créixer amb aquesta tecnologia i amb les xarxes socials, puc dir que es necessita un canvi, però aquest projecte de llei no ho és".

Ara que s'ha aprovat la llei, les empreses de xarxes socials tenen un termini de dotze mesos per complir els requisits. La tasca de resoldre els detalls de la seva implementació recaurà en Julie Inman Grant, comissionada de seguretat en línia d'Austràlia. Inman Grant va dir que les tecnologies en les quals es basa la verificació d'edat estan avançant ràpidament arran dels esforços realitzats en el passat per limitar l'exposició dels menors a la pornografia o als llocs d'apostes. Actualment, s'està duent a terme un assaig encarregat pel govern australià per provar-les. En una entrevista, va dir que no dubtava que els gegants tecnològics trobarien la forma d'obeir. "Tenen recursos financers, tecnologies i alguns dels millors cervells –va dir–. Es pot fer publicitat dirigida, poden utilitzar la mateixa tecnologia i els mateixos coneixements per identificar i verificar l'edat d'un nen".