Els funcionaris no cobraran l'increment salarial del 2020 que el Govern va congelar fins al 2023

Enguany s'aplicarà el 0,9% pendent del 2020 al sou bàsic i als triennis dels treballadors públics

Protesta de funcionaris contra la congelació salarial a les portes del Parlament
24/05/2021
3 min

PalmaEl Govern va decidir congelar el salari dels funcionaris de la Comunitat Autònoma l'agost. Això implicava dues coses: deixar en no-res l'increment que el govern de Pedro Sánchez havia previst per a enguany i deixar també en un impàs el 0,9% d'increment pendent del 2020. Ara, l'Executiu ha aprovat aplicar l'increment del 0,9% enguany, encara que només es farà amb el salari base i als triennis, amb efectes retroactius des del 1r de gener –els complements pujaran en 2023. En canvi, els funcionaris no veuran l'augment del 2% que s'havia previst per al 2021 fins d'aquí dos anys, el 2023. Ara bé, el portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha recordat que la intenció inicial era tornar aquest increment dos anys després que les Balears recuperassin el PIB de 2019. "Ara s'aplicarà el 2023 amb independència de la recuperació", ha destacat després de la reunió de Consell de Govern.

L'Executiu compleix d'aquesta manera l'acord que es va assolir a la Mesa de l'empleat públic i beneficiarà uns 35.000 treballadors públics de la Comunitat Autònoma amb aquest lleuger augment, que costarà a les arques públiques 9 milions d'euros. El Govern ha remarcat mitjançant un comunicat que manté "el compromís de no retallar ni un euro del sou dels funcionaris respecte del que cobraven abans de la pandèmia" i de "recuperar tan aviat com sigui possible" els augments salarials que no va aplicar a causa de la pandèmia.

Mantenir els drets laborals

Cal recordar que, quan l'Executiu va decidir congelar el salari dels treballadors públics, un dels seus principals arguments va ser que aquesta mesura havia de servir per "mantenir els drets laborals i continuar augmentant les plantilles", segons va manifestar qui llavors era consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro. Aquesta mesura va provocar el rebuig dels sindicats, que es varen concentrar en diverses ocasions a les portes del Parlament per protestar contra el que consideraven una retallada salarial.

Ampliació dels crèdits ISBA

D'altra banda, el Govern ha aprovat aquest dilluns ampliar la línia de crèdits ISBA de 2021 de 50 a 100 milions d'euros, per tal que pimes i autònoms puguin tenir liquiditat per fer front als efectes de la pandèmia del covid-19. Des de l'inici de la pandèmia, les línies de finançament impulsades pel Govern i ISBA han ajudat 2.506 pime i autònoms a les Balears, amb un volum de finançament aprovat de 208,9 milions d'euros des del 17 de març del 2020, data en què es va posar en marxa la línia extraordinària covid-19. Durant aquest temps també s'ha aprovat l'ajornament de la devolució de 90,5 milions d'euros a 1.010 pime i autònoms, els quals han demanat més temps per tornar els préstecs, tan anteriors com els que es concedeixen des de l'any passat per mor del coronavirus. D'aquest total, enguany s'ha ajornat la devolució de 55,9 milions d'euros a 569 pime i autònoms.

Pel que fa a l'accés a nous crèdits, enguany s'han aprovat operacions d'aval per un import de 40,7 milions d'euros a 517 empreses i autònoms. Segons les dades del Govern, les operacions per finançar noves inversions empresarials i projectes d'innovació tecnològica representen gairebé el 35% del total de les operacions aprovades. Això sí, la demanda principal continua sent de liquiditat.

La línia per a 2021 permet a pime i autònoms obtenir préstecs de fins a 300.000 euros per a liquiditat i de fins a 750.000 per finançar inversions. Es tracta de préstecs de fins a 8 i 15 anys, respectivament, amb carències de fins a 24 mesos que permeten no haver de començar a tornar-los fins al 2023.

stats