El futur d’un terç dels bars emblemàtics de Formentera, en mans de Costes

PalmaPoca gent, llevat dels locals, sap que cada vegada que bada boca davant de l’espectacle diari d’una posta de sol des d’un dels captivadors quiosquets de la costa de Formentera, ho fa en un terreny sobre el qual hi ha una acarnissada disputa legal: la que discuteix si els negocis dins la franja que l’Estat marca com a domini públic hi poden ser o no.

I és que prop d’un terç dels negocis emblemàtics de la pitiüsa menor, aquells en els quals es fotografien cada any milers i milers de turistes, estan pendents d’alguna autorització definitiva per poder ocupar la costa o, senzillament, veuen perillar la seva activitat a causa de l’aplicació de laLlei de Costes. Es tracta d’una normativa del 1988 que fixa unes franges de protecció del litoral, amb uns metres determinats, i que, en el cas d’una illa petita i estreta com Formentera, en alguns trams suposa una veritable invasió del domini de l’Estat dins el territori. Ara, un nou reglament que desenvolupa aquesta llei indigna més encara particulars i propietaris, perquè amenaça la supervivència de desenes de negocis costaners, tot i que els ecologistes recorden la importància de la llei, com a instrument de control i gestió del litoral.

Un dels punts més calents de la complexa aplicació de la Llei de Costes són els negocis que s’aixequen a l’entorn o directament dins un espai natural protegit, com és el cas dels que gestiona l’empresa Ibifor a ses Salines. Són vuit bars i restaurants amb noms tan significatius com Molí de sal, El Beso, El Pirata, El Tiburón, Juan y Andrea i Es Ministre, els quals –a més de trobar-se dins domini públic estatal– s’han de sotmetre a un informe de la Conselleria de Medi Ambient per poder aconseguir la desitjada ‘concessió administrativa’ estatal que els habilita per poder explotar un negoci.

Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’informe que ha elaborat la Conselleria conclou que la presència d’aquests negocis de restauració no és compatible amb el pla d’usos i gestió ni amb el pla d’ordenació d’aquest espectacular espai natural. Aquests documents formen part de l’expedient que en aquests moments tramita Costes de l’Estat, i que ha de resoldre aquestes concessions després que l’empresa que ha dirigit durant anys l’expresident Gabriel Cañellas les hagi sol·licitat per poder prestar el servei amb absoluta garantia de legalitat.

En tot cas, l’informe de la Conselleria de Medi Ambient ha de ser valorat per la Direcció General de Costes del Ministeri de Transició Ecològica, que és qui té la potestat d’atorgar les concessions. El que ha fet el Govern autonòmic no és més que complir amb la llei, que precisament obliga a emetre informes en el cas d’instal·lacions litorals dins espais naturals. Ara bé, la resolució no té per què ser immediata. Basta dir que la major part d’aquests bars varen sol·licitar permís en forma de concessió a partir del 2010, i va sortir a informació pública el 2021.

Tot i que la llei és del 1988, no va ser fins a l’any 1997 que es va fer la ‘partió’ de Formentera, i per això els propietaris o explotadors varen decidir llavors començar a demanar concessions en veure que quedaven dins l’àrea de domini públic. Es tracta d’una delimitació de detall on l’Estat fixa què queda dins i què queda fora del domini públic a partir d’una sèrie de criteris i, per tant, on és necessari disposar d’una concessió per poder tenir una propietat o negoci. La norma estatal estableix una franja de 100 metres en el cas de sòl rùstic, però si hi ha dunes o altres elements naturals, no comença a calcular-se l’espai públic fins que acaba l’espai dunar. “Amb el nou reglament, per si fos poc, ja no calen cinc temporals per establir on arriba la mar en el moment més àlgid, sinó que amb un és suficient. És clar que el que deim els propietaris és molt senzill:si això ho fa l’Estat per protegir-nos de la força de la mar, que no passi pena. Si ve un temporal i ens pren la casa, mala sort. Però no cal que vinguin ells i ens la llevin, perquè són les propietats que hem heretat de pares a fills”, afirma Vicent Tur, portaveu dels afectats per la Llei de Costes.

Un advocat especialista en la Llei de Costes, que demana l’anonimat ja que té diversos clients immersos en processos judicials amb l’Estat, ho resumeix afirmant que “el tema es redueix que aquesta llei del 1988 hauria d’haver tingut en compte les condicions físiques de Formentera i de l’illa de Hierro canària. Perquè unes servituds legals de 20 metres en sòl urbà i de 100 metres en sòl rústic són inaplicables en certs territoris. Però, és clar, cap dels dos grans grups parlamentaris majoritaris (PP i PSOE) no s’han posat mai d’acord en la modificació, i ho paguen els propietaris. Això no vol dir que no hi hagi domini públic a Formentera, per descomptat que n’hi ha d’haver, però no podem posar una franja de 100 metres darrere una gran duna, perquè si ens despistam ja ens trobam l’altra franja que ens ve de l’altra ribera de l’illa”, sentencia.

Amb pipella política, i sabent que és un tema que encén els ànims per la importància econòmica i social que té la ‘partió’, Marga Prohens (PP)ja ha visitat en dues ocasions Formentera i s’ha reunit amb els afectats. El diputat de la pitiüsa menor és un bé molt preuat i la líder popular no ha dubtat a anunciar una revisió ‘a mida’. El Govern autonòmic va respondre immediatament: la consellera Mercedes Garrido va dir que això no és possible. “Crec que va quedar clar qui vol arreglar les coses i qui no. Al PP tenim ben clar que a Formentera cal adaptar la norma estatal a la nostra escala de petit territori insular. És imprescindible tenir una partió pròpia, que reculli la peculiaritat física i social de Formentera. Hem estat capaços de generar un model que combini la preservació del medi natural i uns serveis de qualitat, i això no pot quedar ara amenaçat amb un reglament que ens fa estar intranquils a un centenar de famílies, sense cap necessitat”, afirma Lorenzo Córdoba, portaveu de Sa Unió- PP de Formentera.

El Consell de l’illa tampoc no va tenir cap dubte a l’hora de rebutjar aquesta norma, un decret que ha fet reviscolar la tradicional oposició formenterera a la Llei de Costes i, sobretot, a la partió que estableix el domini públic. Ara fa poc més d’un any la institució, de majoria progressista, va demanar la retirada de la modificació del reglament de Costes perquè “és contrari a dret, xoca amb la jurisprudència en matèria de delimitacions i crea inseguretat jurídica en els particulars”, va dir la presidenta Ana Juan. De fet, el Consell, una vegada no es varen atendre les seves al·legacions, va decidir la tardor del 2022 presentar un contenciós administratiu en contra de la norma.

Instal·lacions de temporada

Dins les peticions que tramita Costes de l’Estat hi ha també vuit quiosquets que gestiona l’Ajuntament de Sant Francesc Xavier i que va treure a licitació el 2022. El resultat de les valoracions fetes abans de la temporada semblava que en deixaria fora alguns dels explotadors habituals. Davant la tensió, es va decidir mantenir la situació anterior. Aquestes instal·lacions conegudes com ‘de temporada’ s’han de desmuntar durant l’hivern, cosa que no s’ha fet. Com passa a la resta del litoral espanyol, aquest tipus de serveis generen importantíssims ingressos als municipis.

La Llei de Costes és, en opinió de la majoria dels experts i fins i tot dels implicats, un instrument clau per preservar la costa de la voràgine urbanística arreu d’Espanya, però que en el cas de Formentera no resulta de fàcil aplicació i genera un veritable mal de cap als propietaris, i també a les autoritats insulars, que no tenen capacitat legal i comparteixen la frustració dels formenterers. “El nostre litoral és un tresor, ho tenim ben clar. Ara, amb la darrera feta, que és el nou reglament, l’Estat encara s’atorga més potestats, i això ja ens sembla castrista”, afirma Vicent Tur. L’embolic i la tensió no afluixen. Els bars dels mojitos i les postes de sol continuaran un any més pendents del seu futur.