El futur de l’educació, en risc perquè els joves ‘passen’ de ser professors

Palma“Estava esgotada i vaig decidir deixar d’estar-hi abans d’entrar dins la roda de la docència definitivament. Ara som molt més feliç i estic agraïda d’haver pensat que seria millor canviar de feina”. És el testimoni de Lida (nom fictici), una graduada en Filologia Catalana de 26 anys que, després d’un any d’haver fet de professora, va abandonar –confessa– esgotada per les característiques de la feina, per l’actitud dels estudiants i per les tasques que havia de fer i que la consumien durant les 24 hores del dia.

La falta de docents és un problema que afecta a tot l’Estat, però que a les Balears té especial incidència a causa que, mentre falten efectius, el nombre d’alumnes augmenta de forma exponencial any rere any, així com la seva vulnerabilitat. És a Secundària, Batxillerat i FP on hi ha més problemes de manca de docents. A més, en els pròxims cinc anys es jubilaran prop de 2.000 docents de la generació boomer. Tot apunta que serà difícil que hi hagi relleu. Per què la gent jove no vol exercir de professor?

Les causes són diverses i varien segons si es demana a professionals en actiu o a aquells que encara estudien. “No vull ser professora”, afirma amb rotunditat Nathalie, alumna de Biologia a la UIB. “Em vull dedicar a la investigació. No em veig dins un institut amb adolescents”, afegeix. En el moment d’escriure aquest reportatge, només hi ha un biòleg disponible a la llista d’interins i la situació no sembla que pugui millorar a curt termini. “D’una classe de 30-40 persones, només tres o quatre es plantegen entrar a la docència”, exposa. Hi ha especialitats sense cap aspirant, un fet que ha obert la porta als que no tenen el requisit de català.

Antonio també fa Biologia i en principi sí que voldria ser professor, però té una por que comparteixen bona part dels estudiants consultats: “Un fet que em tira enrere és que no em veig trenta anys ensenyant el mateix, i per això a vegades també pens que m’hauria de dedicar a la tasca investigadora”. Tant Antonio com Nathalie són conscients de la situació actual del sistema educatiu de les Balears: ràtios elevades, malestar del col·lectiu docent, augment de la vulnerabilitat dels alumnes, infrafinançament educatiu, augment de les agressions físiques als professionals, etc. “Fa por que et pugui passar això –que et peguin. S’haurien de posar càmeres de seguretat als centres”, opina Antonio.

El testimoni de Lida és semblant al de Maria (empra el seu segon nom), una química de 33 anys que va exercir la docència entre els cursos 2021-2022 i 2023-2024. “Si t’agrada ensenyar, et pots frustrar molt”, explica. “És pràcticament impossible aconseguir motivar els alumnes d’avui en dia. Si érem 28 a classe, només m’escoltaven cinc, i de la resta, una part generosa em boicotejava la classe. No m’hi veia”, explica. “No m’hi veig”, en present, ha estat una idea que també han repetit diferents estudiants de graus d’Humanitats consultats.

Una idea arrelada en la societat és que hi ha carreres que tenen en la docència una de les principals sortides. Les noves fornades de graduats aspiren a canviar aquest concepte. “Jo no estudiï per ser docent. Si volgués ser docent, hauria fet Magisteri”, explica una jove estudiant de Matemàtiques, que juntament amb tres companys seuen en una taula davant l’Escola Politècnica Superior. Cap d’ells vol ser docent, ni tampoc, segons indiquen, bona part dels seus companys de classe. La raó és que actualment les empreses cerquen matemàtics amb especial interès i se’ls roben entre elles. De fet, a alguns els contracten fins i tot abans que acabin la carrera. Aconsegueixen el títol i a l’altra mà tenen un contracte amb un sou superior al que tindrien com a professors.

A les noves generacions els motiva ser funcionaris? “Sí, però no a qualsevol preu”, explica Antonio. “Amb un grau també pots ser funcionari d’altres cossos i tal vegada estàs bastant més tranquil que si ets professor”, explica. El funcionariat és una aspiració, però la tranquil·litat i la salut mental són una prioritat per a molts joves.

Una professió mal vista?

La imatge que té la societat del col·lectiu docent s’ha deteriorat, i així ho constaten els professionals en actiu. A les acusacions d’adoctrinament per part de l’extrema dreta, i que han calat en una part de la societat, s’hi suma que se’ls responsabilitza pràcticament en exclusiva dels mals resultats acadèmics, a més de la idea tan difosa de què fan feina de 8.30 a 14.30, cosa que en molts de casos no és certa. La preparació de les classes es fa a casa, duu hores, i les correccions en molts de casos, també, i no es remunera. Tot plegat ha contribuït a la concepció de la docència com la d’una professió desprestigiada. “Com han de voler els joves ser docents, si els que ho som no podem evitar que notin com n’estam de malament, com de mal pagats estam i com d’infravalorats i jutjats ens sentim?”, es pregunta Miquel Àngel Ballester, portaveu de l’Assemblea de Docents.

Un altre factor a tenir en compte és que aquesta és una professió a la qual s’acostuma a ficar molta gent que no té vocació, atreta per les condicions laborals del col·lectiu. “És una professió refugi”, resumeix el coordinador del Col·legi de Docents, Antoni Salvà. “En períodes de crisi econòmica, molta gent ho vol ser, però ara hi ha feina i els graduats prefereixen altres alternatives, perquè ja ha calat la idea que la docència és una feina de molta complexitat”, explica.

En els darrers anys, segons han denunciat els sindicats, els docents han perdut un 20% de poder adquisitiu, alhora que han augmentat les responsabilitats (que van més enllà de la docència) i la càrrega burocràtica. Per altra banda, els polítics han fet nombrosos canvis legislatius que han posat el focus en la feina dels professors amb l’objectiu de trobar una solució definitiva a l’elevat abandonament escolar i als mals resultats dels alumnes. El model econòmic basat en els serveis, que és la principal causa de l’abandonament, no s’ha tingut tant en compte per fixar les causes del mal funcionament del sistema educatiu de les Illes Balears.

Tot plegat ha derivat en una realitat que també dissuadeix els potencials professors. “Abans el docent era una persona sàvia i respectada, però ara és una persona que té por de fer la seva feina perquè tot el que fa s’analitza i critica. En els darrers anys, els alumnes d’institut ho han vist, i ara dubten de si volen fer el mateix que aquestes persones que veien patir a l’aula”, exposa Lluís Segura, secretari d’ensenyament públic de l’STEI. “Quan el conseller Antoni Vera parla dels mals resultats, es posa el focus en els docents, però no en què fa 25 anys que a Palma no es fan instituts, ni en el fet que tenim una taxa de nouvinguts desfermada, unes ràtios enormes i en què tot afecta la feina dels docents. De fet, som psicòlegs, treballadors socials, administratius i, si queda temps, professors”, afegeix.

Les causes explicades tenen un altre agreujant: l’escola ha de substituir les famílies, que a vegades no poden atendre bé els fills per raons laborals. “De cada vegada es pensa més que l’educació emocional es fa a l’escola i s’obvia que la responsabilitat principal recau en els pares. Tot s’aboca a l’escola i els mestres es veuen obligats a atendre unes famílies absents, però més exigents que les de fa 20 anys”, explica Sergi Barceló, sociòleg. “Tot plegat, lligat a què molts professionals s’enduen la motxilla emocional dels seus alumnes a casa, genera un còctel que els que ara poden triar si ser docents o no, eviten ser-ho”, exposa. “Que hi ha un problema social? És culpa de l’escola. Que hi ha un problema amb el català? L’escola. La gent n’està esgotada” afegeix, per la seva banda, Miquel Àngel Santos, del sindicat Alternativa.

Des de principis de curs, més de 6.000 docents interins han renunciat a places, i com ja va explicar l’ARA Balears, hi ha professionals que prefereixen fer feina a un bar o de botiguers que exercir la docència. 6.000 renúncies d’interins, prop de 2.000 potencials jubilacions i, segons informen els sindicats, uns professors funcionaris de carrera que conten els dies per poder-se retirar. “N’hi ha que el mateix dia que tenen els anys cotitzats se’n van, mentre que abans se solia acabar el curs”, explica Santos.

Ambdues xifres, analitzades en conjunt, anticipen un problema que es veurà en els pròxims cursos acadèmics. Els docents veterans partiran tan aviat com puguin i els que els haurien de substituir, no ho volen fer: “Arribava a somiar amb els nins i no descansava correctament. La veritat, vaig decidir que era massa jove per perdre la salut darrere aquest tipus de feina i vaig estudiar per fer d’assessora lingüística i, com a mínim, que en sortir de la feina, pogués descansar en condicions”, diu Lida, sobre la seva nova vida.