El futur de Son Banya queda pendent una legislatura més

PalmaEl desmantellament de Son Banya es resisteix a desaparèixer dels programes electorals dels partits que es postulen per la batlia de Palma. Una legislatura de Cort està a punt d'acabar, una vegada més, en deute amb els habitants del poblat de la Riera, tot i els avenços. Gairebé a contrarellotge, l'actual mandat continua endavant amb els seus plans –erradicar l'assentament– i ja planeja la demolició d'una altra illeta, gairebé cinc mesos després del darrer esbucament. Davant la possibilitat que el govern de Cort canviï de color, hem demanat al principal partit de l'oposició, el Partit Popular, quin projecte té per a Son Banya, davant la qual cosa el seu líder, Jaime Martínez, es mostra ferm: "donar continuïtat al desmantellament".

Ara com ara, la darrera intervenció al poblat data de finals d'octubre del 2022, quan el Consistori va reprendre les tasques d'esbucament i va tomar una illeta sencera, de nou cases en total. Des d'aleshores, l'Ajuntament no ha tornat a fer cap moviment, a l'espera que es materialitzàs l'acord de l'Ibavi (Institut Balear de l'Habitatge) per rebre set habitatges més on reubicar les famílies. Tal com va avançar el regidor de Benestar Social, Antoni Noguera, en el darrer ple de febrer, l'Ibavi ja ha cedit les cases i espera tenir, "abans de les eleccions, una altra fornada d'habitatges perquè més gent pugui sortir d'allà".

De fet, Noguera ha confirmat a l'ARA Balears que el conveni de cessió d'aquestes set cases anirà a la propera junta de govern de Cort, la setmana que ve, en la qual es preveu aprovar la mesura. Aquests set habitatges, juntament amb dos més del patronat, permetran a l'Ajuntament reallotjar nou famílies i demolir una altra illeta sencera del poblat. Si bé les passes avancen a bon ritme, encara no hi ha data concreta per reprendre l'esbucament de Son Banya.

Fins ara, i segons el darrer recompte de l'Ajuntament de Palma, 145 persones –97 adults i 48 menors– han abandonat ja el poblat, però encara n'hi resideixen més de 200. Aquest mandat de Cort va donar continuïtat al darrer intent del Pacte (PSOE, MÉS i Unides Podem) per fer desaparèixer el poblat, que fins ara ha completat dues fases. La primera es va executar entre el juliol del 2018 i el març del 2019, període en què es varen emetre 42 ordres de desnonaments, de les quals se'n varen executar 31. I la segona va culminar l'octubre del 2022, en què es varen presentar 84 demandes, 48 de les quals varen ser favorables, mentre que 36 estaven a l'espera de sentència en el moment de l'esbucament. Segons Cort, el procés s'està fent amb la col·laboració de la Federació d'Associacions Gitanes de les Balears.

L'Ibavi, la pedra en el camí

D'ençà que Eberhard Grosske, regidor de Benestar de Cort entre els anys 2007 i 2011, va anunciar que Son Banya havia de desaparèixer, el Consistori ha fixat nombroses dates per assolir aquesta fita, sense que cap s'hagi fet realitat encara. Un dels principals entrebancs que sempre ha al·legat Cort ha estat la manca de col·laboració de l'Ibavi per poder donar una sortida a les famílies. Però ara això està canviant, tal com va defensar també Noguera en el darrer ple.

"Hem criticat l'Ibavi perquè no aportava cap habitatge. Quan Ciutadans va presentar la reprovació del conseller, vaig dir que encara m'havia de reunir amb ells. La presidenta s'hi va implicar i el resultat ha estat la cessió d'habitatges. Abans l'Ibavi no s'hi implicava. Ara? Sí. De manera activa? Sí. Set habitatges són molts. Són insuficients? Sí. Ens en donaran més? Sí", va defensar l'edil de Benestar Social davant la resta de regidors, que va advertir que "el relat" havia canviat.

Què faria –i va fer– l'oposició?

D'aquesta manera, amb un terreny aparentment aplanat, la pilota quedarà a la teulada del proper equip de govern de Cort. En el cas del Pacte, el full de ruta està clar. Ara bé, es mantindrà el "consens de les forces municipals" –que Noguera va afirmar que hi havia hagut entorn del desmantellament–, si canvien les forces polítiques al capdavant del Consistori? En el cas que arribàs a guanyar el candidat del principal partit de l'oposició, Jaime Martínez, la promesa és que sí.

Tal com ha afirmat el popular en declaracions a aquest diari, el compromís del seu partit és "donar continuïtat al desmantellament del poblat de Son Banya". Malgrat això, també insisteix que "l'èxit de reallotjament depèn de la disponibilitat d'habitatges públics", per la qual cosa el candidat assegura que garantiran que això es compleixi.

Cal recordar que el PP, durant la legislatura de Mateu Isern (2011-2015), va deixar dins un calaix les sentències fermes de desnonament que havien quedat pendents d'executar el mandat anterior. Sobre això, Martínez argumenta que, "a causa de la contractació pressupostària", no varen poder continuar el desmantellament de Son Banya "pel cost dels reallotjaments i els esbucaments dels habitatges que anava aparellat".

Més tard, en l'etapa següent i ja a l'oposició, el PP va participar "activament" –segons recorda Martínez– en aquest procés a través de l'acord polític que varen signar tots els partits municipals pel desmantellament de Son Banya el gener del 2018. Però no per gaire temps. Tan sols nou mesos després, l'octubre del 2018, els populars varen decidir abandonar l'anomenat 'Pacte de reallotjament de Son Riera', perquè –segons recorda ara el candidat– "no es pot formar part d'un pla sense tenir manera de participar-hi, ni accés a la informació de les actuacions que es duen a terme", en relació amb determinades sol·licituds d'informació que varen fer aleshores.

Sigui com sigui, Martínez subratlla que "cal complir les sentències judicials", però "no poden quedar famílies al carrer, ni es pot generar un problema social als barris per manca d'un pla d'integració eficient". En aquest cas, proposa que els esbucaments de cases vagin acompanyats d'"un treball de camp detallat que inclogui un pla d'integració per a cada família".