Futures pandèmies: cal tractar la salut humana, ambiental i animal com una de sola

Els humans som l'espècie animal més susceptible per tornar a patir en el futur una pandèmia com l'actual, provocada pel SARS-CoV-2. Juntament amb els animals domèstics, que suposen un 96% dels mamífers de la Terra, els 7.800 milions de persones que habitem el planeta constituïm la principal diana per als patògens. Som víctimes, en realitat, de la gestió antropogènica del planeta. Vivim hiperconnectats en un món globalitzat cada vegada més impactat per la crisi climàtica, en el qual la destrucció d'hàbitats naturals i l'escassetat de recursos modifica els contactes entre espècies en la vida salvatge. Això multiplica les possibilitats que més virus puguin saltar de diverses espècies animals als éssers humans.

“Tots aquests factors augmenten el risc que es produeixin nous brots de malalties infeccioses que poden tornar a generar epidèmies com la que estem vivint”, adverteix Rachel Lowe, professora associada i Royal Society Dorothy Hodgkin Fellow de la London School of Hygiene and Tropical Medicine.

Lowe és una de les expertes a nivell global que ha participat en la conferència de CaixaResearch Pandèmies: superant la Covid-19 i preparant-nos per al futur, impulsada per la Fundació ”la Caixa” i Biocat i que s'ha celebrat aquesta setmana en format virtual sota el lideratge de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

“Si volem prevenir-les i estar millor preparats per afrontar futures pandèmies, no podem continuar pensant només en clau de salut humana, com si estigués aïllada, sinó que hem d'adoptar un enfocament holístic i començar a considerar-la en relació amb la salut animal i ambiental”, afegeix Lowe, experta en clima i salut que s'unirà pròximament com a investigadora Icrea al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).

Amb l'experiència acumulada en els gairebé dos anys vertiginosos de covid-19, però també amb el que ens van mostrar epidèmies anteriors com la causada pel virus del SARS, la grip aviària o l'ebola, es fa més necessari que mai actualitzar el concepte de One Health, una sola salut en anglès. Va ser introduït l'any 2000 per, amb tot, explicar una noció que era coneguda des d'un segle enrere: la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen.

Vist amb la perspectiva actual, és evident que han augmentat les condicions necessàries perquè patògens de la vida salvatge saltin als humans. És el que es coneix com a zoonosis. Per tant, cal un enfocament transdisciplinari d’una sola salut per frenar-los. És a dir, esforços de col·laboració de múltiples disciplines (medicina, veterinària, recerca...) per treballar a nivells local, nacional i global i assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el medi ambient.

És evident que aquests esforços han estat infructuosos. “Ha faltat inversió en salut pública, en sistemes de vigilància epidemiològica que han d'estar alineats perquè puguin disparar alertes; en infraestructures, en educació, en comunicació per combatre la desinformació; a dotar als països, tant de rendes baixes com altes, de capacitat per contenir nous brots”, assenyala Carolyn Reynolds, que és al capdavant de la iniciativa Pandemic Action Network i que també ha participat en la conferència.

És per posar en comú tot el know-how i, sobretot, per ajudar a consolidar aquesta perspectiva de One Health que s'ha impulsat Pandèmies: superant la Covid-19 i preparant-nos per al futur. “Vindran més pandèmies com la de la Covid-19 i hem d'estar preparats per afrontar-les”, destaca Julià Blanco, investigador de IrsiCaixa i membre del comitè científic de l'esdeveniment juntament amb Denise Naniche, investigadora i directora científica de ISGlobal. “És crucial que reflexionem sobre el que hem après en aquesta crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2”, afegeix Blanco.

Perquè, en realitat, el concepte One Health referit a salut humana, animal i ambiental té una altra derivada, o un altre significat, referit a concebre l'activitat humana en la seva globalitat.

“Les mesures que hem implementat en els últims anys per a reduir riscos es basaven en una narrativa errònia, centrada en els països de rendes baixes i en la naturalesa com a focus de potencials nous brots, quan són els països de rendes altes els que més risc tenen de desenvolupar aquests nous patògens i disseminar-los”, destaca Richard Kock, investigador del Royal Veterinary College de la University of London, per a qui és crucial que la inversió de recursos es traslladi a enfortir els serveis sanitaris públics i la cooperació entre països en un marc de salut global.

A banda dels mencionats Lowe, Reynolds i Kock, la conferència ha comptat amb ponents de tant prestigi com María Neira, directora del Departament de Salut Pública i de l'Ambient en l'Organització Mundial de la Salut (OMS); Adolfo García-Sastre, viròleg de Global Health and Emerging Pathogens Institute of Icahn School of Medicine, Mount Sinai, USA; Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford; Nathalie Strub-Vergouft, directora de la iniciativa Neglected Tropical Diseases (NTDs) i de la comissió Covid-19 de The Lancet. Miguel Luengo-Oroz, director científic d'UN Global Premi, la iniciativa de Nacions Unides per a l'ús de big data i IA en aplicacions de desenvolupament sostenible i acció humanitària.