Futuro Vegetal: “No som ‘kale borroka’, lluitam per salvar vides”

EivissaLes activistes de Futuro Vegetal han fet aquest mes de juliol a Eivissa una sèrie d’accions “no violentes, necessàries per alertar sobre l’emergència climàtica” -segons afirmen-, que han despertat una gran polèmica, en suport a la campanya d’Extinction Rebellion Eivissa ‘Jets i iots. La festa s’ha acabat’ (Jets and yachts. The party´s over). Varen començar les protestes plantant vegetals al Golf Ibiza. A més, varen ruixar amb pintura un Lamborghini exposat en un concessionari; varen irrompre al ‘beach club’ Blue Marlin exhibint pancartes en què es podia llegir “Your luxury our climate crisis”; varen cobrir les cireres de Pachá amb pintura negra; es varen colar a la zona restringida de jets de l’aeroport, on llançaren pintura a un dels avions, i varen fer el mateix al port de la ciutat d’Eivissa amb el iot d’una de les dones més riques del món, la milmilionària Nancy Walton Laurie, hereva de Walmart. Totes aquestes accions han estat envoltades d’una gran polèmica. Moltes instàncies, entre les quals hi ha el director insular de Turisme, Juan Miguel Costa, han criticat els mètodes utilitzats per a la protesta. Fins i tot l’ultradretà Jorge Campos, recentment elegit com a diputat espanyol, els ha comparat amb la kale borroka.

Tot i això, tant des d’Extinction Rebellion (XR) com des de Futuro Vegetal (FV) s’han afanyat a rebatre aquestes acusacions. Així ho han fet en declaracions a l’ARA Balears. La portaveu d’XR, Karen Killen, assegura que és l’única manera de cridar l’atenció davant l’emergència climàtica. “És molt urgent que la població es mentalitzi que això ja no hi ha qui ho aturi. Hem d’actuar ara mateix”. Killen explica que des de fa anys XR està fent a Eivissa activitats de conscienciació com ara performances, xerrades explicatives i actes reivindicatius. Tot i això, cap no ha tingut la repercussió necessària. “Vàrem tallar el carrer, vàrem protestar, vàrem fer accions a la terminal i a la zona restringida de jets de l’aeroport d’Eivissa el 10 de novembre del 2022 en el marc de la campanya Make them pay contra els jets privats a escala internacional. Vàrem llançar una plataforma de grups ecologistes, vàrem participar en carnavals, es va fer un manifest en el govern local, vàrem fer xerrades a què varen assistir polítics, de les quals va sortir una petició de Podem Balears al govern europeu per proposar la reducció de jets i la implantació d’un impost especial”. Tot i això, Killen assegura que no s’ha rebut cap resposta. “Les vies normals per protestar poden tardar anys a arribar a Europa”, diu.

A partir de membres d’XR España

“Futuro Vegetal es constituïa el gener de 2022 com a escissió d’XR per actuar en l’àmbit de l’estat espanyol”, explica a l’ARA Balears Bilbo Bassaterra, advocat i activista implicat en les protestes a Eivissa. “Ens hem centrat en l’illa perquè és un escenari a escala mundial. Però hem actuat també en altres ciutats amb més de 40 accions”. Són entre 35 i 40 persones les que fan “tasques diàriament” i hi ha prop de 300 activistes involucrats, especifica. “Tenim més de 30 procediments penals oberts i hi ha gent a qui es demanen fins a sis anys. Pel que fa al iot, ens demanen entre 250.000 euros i un milió. El que feim ho feim per exercici de la llibertat d’opinió i pel nostre dret a la protesta. No som nins. Som metges, advocats, professionals. Comparar-nos amb la kale borroka és un insult a les víctimes del terrorisme. Som un moviment no violent; ens exposam per salvar vides. No volem fer mal a ningú, el mal l’estan fent els megarics amb el seu estil de vida”, afegeix.

Segons XR, l’1% de la població mundial contamina més que el 53% més pobre. “Sobretot els jets, que fan viatges curts. Són consums innecessaris, frivolitats”, explica Killen. “Ens fan sentir responsables i apagam el llum, feim dutxes més curtes… Tots hi hem de col·laborar, però s’ha d’acceptar la realitat”, subratlla. Les dues organitzacions critiquen que els nous models econòmics proposats “només serveixen perquè continuïn creixent les grans corporacions. No és qüestió de tornar a la cova, però hem de decréixer, no hi ha recursos. Que la societat vulgui copiar aquest estil de vida és un suïcidi. La comunitat científica ens diu que hem de reduir les emissions de manera dràstica i els governs fan promeses que no arriben. Ens duen a un escenari d’extinció massiva que ja implica molt de patiment, migracions bíbliques i fam”. Es calcula que en les properes dècades hi haurà 1.000 milions de refugiats climàtics, i ho remarquen: “No aturar això sí que és un delicte contra la humanitat”. A més, Bassaterra puntualitza que les reivindicacions de FV no taquen el nom d’Eivissa. “Des de fora la imatge que tenim és que és un lloc de festa i drogues. A més, aquí tothom està fins als nassos d’aquest turisme de rics, no hi ha habitatge. Això sí que fa mala premsa, més que les nostres protestes. La pressió turística i la calor expulsaran la gent”.

Destinacions més temperades

Des d’XR adverteixen que a Eivissa, malgrat la massiva afluència de turistes que col·lapsen totes les infraestructures, les coses estan començant a torçar-se precisament per la pujada de la temperatura. Així ho posa de manifest un article publicat al rotatiu britànic The Guardian, titulat Els turistes estan triant destinacions més temperades com Irlanda i Dinamarca per l’onada de calor al sud d’Europa, escrit per Stephen Burgen el 21 de juliol passat. “Si permetem això”, manifesta Killen, “perdrem els ecosistemes i no vindrà ningú”.

Tot i que sembla que molts dels turistes d’alt standing no es donen per al·ludits, “a l’acte de Blue Marlin els clients estaven bocabadats, varen treure les càmeres, era com un espectacle. Varen aplaudir quan vàrem partir. És decebedor que allò que s’ha fet viral hagi estat la imatge d’una senyora gran expulsada per força en braços d’un vigilant de seguretat com un armari. Sembla que això interessa més que el problema que ens ve. A més, se’ns tracta com a delinqüents. Cal acceptar que així tot anirà a pitjor”, diuen.

Un punt de no retorn

Segons la comunitat científica, a més de la reducció de l’impacte de les activitats “capritxoses” d’aquest 1% de la població, hi ha més mesures que encara es poden prendre, “tot i que ens trobam en un punt de no retorn”, hi insisteix Killen. L’agricultura regenerativa i reduir les subvencions a la ramaderia en són algunes. Georges Monbiot, periodista, guru del canvi climàtic i Premi Orwell de periodisme de l’any 2022, ha enfocat la seva nova obra, Regénesis, a com podem resoldre el tema de l’alimentació, fonamental segons XR i FV. En el seu llibre assegura que, “llevat que hi hagi un canvi radical en la manera com produïm els nostres aliments, el 2050 el planeta necessitarà produir al voltant d’un 50% més de cereals”, però amb les condicions climàtiques cada vegada més adverses la previsió és que això no serà possible, perquè, com assegura Monbiot, estam davant d’una paradoxa: “Hem destruït gran part del nostre ecosistema per nodrir-nos-en. Hem cultivat grans extensions de terra, hem talat boscos i hem contaminat espais naturals com boscos, rius i oceans per tal d’alimentar-nos”. Però, segons XR, “cap partit, en referència a les eleccions passades, inclou això a les seves polítiques”. “No dic –puntualitza Killen– que tothom sigui vegà. Això del menjar és un tabú, però després de la indústria és el que més contamina i més territori i recursos consumeix. El food lobby és molt potent. Estan subornant els polítics i en el futur, si hi arribam, el tracte a la terra i als animals serà vist com l’esclavatge d’abans”.

En concret, a Eivissa, on la major part del terreny agrícola està abandonat per la supremacia del sector turístic, la pujada de la temperatura i la darrera onada de calor, unides a la manca de pluja des del 2022, han repercutit negativament en les collites de farratge i cereals, igual que a la resta de l’Arxipèlag. Moltes han quedat sense recollir per la falta de pluja a la primavera, cosa que ha provocat una pujada de preus generalitzada, segons assegura la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni de Portmany. El mateix està passant amb els preus de la síndria eivissenca i el meló, que han començat la temporada pels niguls, o les patates i la majoria de cultius de regadiu hortofructícoles, que tenen dificultats per la manca d’aigua, la temperatura i les condicions d’humitat que faciliten les plagues, asseguren des del sector agrícola. Això, unit a la pressió turística i el seu alt consum d’aigua, “que exhaureix els aqüífers”, fa que la situació sigui límit. En aquest sentit, la Cooperativa de Sant Antoni assegura que si el panorama no canvia les reserves hídriques seran insuficients i caldrà tancar pous com fa 10 o 12 anys, “no hi haurà aigua”.

Des de Futuro Vegetal ho tenen clar: “Hem de mitigar l’impacte. Hem de pressionar els rics per a un canvi en el seu estil de vida. Necessitam tenir garantit l’aliment i per això hem de permetre que la població decideixi com fer-ho. No ens serveix que des de les ciutats es prenguin decisions per a la resta, perquè això es tradueix que hi hagi poblacions rurals que perdin la capacitat d’adaptar-se”. Mentre es prenen mesures, conclouen, continuaran cridant l’atenció amb les seves “accions”.