Garoña ressuscita el debat d’allargar la vida a les nuclears
Els alcaldes d’Ascó i Vandellòs avalen les pròrrogues a les centrals
TarragonaEl vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) -l’organisme de l’Estat que regula i supervisa el funcionament de les centrals espanyoles- a concedir una pròrroga perquè la planta de Garoña (Burgos) pugui continuar funcionant fins a l’any 2031 ha reobert el debat sobre l’allargament de la vida de les centrals nuclears a Espanya, entre les quals les tres que hi ha a Catalunya. El cicle de vida de les plantes atòmiques estava fixat, en principi, en 40 anys, tot i que les empreses que les exploten defensen que el seu disseny permet que continuïn produint energia elèctrica en òptimes condicions fins que compleixin els 60 anys, com passa en altres països, com per exemple als Estats Units.
La central nuclear de Garoña està aturada des del 2012 i la pròrroga que acaba d’aprovar el CSN no vol dir que es reobri automàticament. Tot està subjecte a un seguit d’inversions que hauria de fer l’empresa explotadora per garantir-ne el bon funcionament. Això permetria que seguís funcionant fins al 2031 si el govern espanyol -qui té l’última paraula- ho aprova i les empreses titulars ho veuen rendible.
Aquesta és la situació que hauran d’afrontar en els pròxims 10 anys Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, que està previst que tanquin entre el 2023 i el 2028. Davant d’això, els alcaldes dels dos municipis, Ascó (Ribera d’Ebre) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), en fan una valoració positiva, pels grans beneficis econòmics que les plantes deixen al territori. L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, va reconèixer que el posicionament del CSN amb Garoña millora les expectatives que tenen perquè també es pugui allargar la vida de les centrals catalanes, però posa com a condicions “que es facin les inversions necessàries perquè continuïn sent segures i que es resolgui on han d’anar els residus”. L’Estat té pendent construir un magatzem que centralitzi la gestió del combustible gastat de totes les centrals espanyoles. El consell de ministres va decidir l’any 2012 que aquesta polèmica instal·lació es faria a Villar de Cañas (Conca), i va descartar altres candidatures com la d’Ascó, però el projecte continua encallat i sense un calendari clar.
Per la seva banda, l’empresa titular de les centrals catalanes, ANAV (formada per Endesa i Iberdrola), va declinar fer valoracions sobre la decisió del CSN, però en els últims anys s’ha mostrat partidària de l’allargament, argumentant que estaven fent les inversions perquè les plantes puguin funcionar en perfectes condicions fins als 60 anys.
Xoc amb els ecologistes
A l’altre bàndol, diverses organitzacions ecologistes ja han reaccionat en contra d’aquesta porta oberta a la continuïtat de les centrals nuclears més enllà de la seva data de tancament. Eloi Nolla, d’Ecologistes en Acció, va considerar-ho ahir “una bogeria”. “No es pot allargar la vida a unes plantes com les catalanes, que són les que més incidents acumulen de tot l’Estat, i que estan absolutament envellides”, va insistir. Nolla va mostrar-se crític amb els municipis catalans que aplaudeixen la decisió del CSN: “Aquesta postura només la defensen Ascó i Vandellòs, que són els que en treuen més rendiment, la resta del territori hi està en contra”.
L’ecologista va lamentar que si s’allarga la vida de les centrals es perd l’oportunitat que aquests municipis comencin a planificar la seva economia sense comptar amb una activitat obsoleta. “No es faran més nuclears perquè el futur és de les energies renovables”, va dir. “Fins i tot les empreses del sector ja no volen fer-ne de noves perquè saben que no surt a compte, però en canvi intenten explotar fins al límit les que ja existeixen posant en risc la seguretat de tots”, va criticar.