Garrido defensa que la moratòria del català als interins "no era matèria de negociació"

PalmaLa consellera de Presidència, Mercedes Garrido, ha defensat que la moratòria de dos anys per presentar el requisit del català per als interins de la Comunitat Autònoma que aconsegueixin una plaça fixa no es va negociar amb els sindicats perquè "no és matèria de negociació". En declaracions als mitjans al Parlament balear, ha dit que en les meses de negocació "s'han acordat les matèries que són objecte de negociació, i el requisit de català no ha estat en aquest cas i no ha estat mai matèria de negociació". La consellera ha assegurat que "s'havia parlat amb els sindicats, però no s'havia negociat".

Cal recordar que la setmana passada els sindicats STEI i Comissions Obreres varen deunciar que l'excepció del requisit lingüístic no s'hagués acordat en les meses de negociació. A més, entitats en defensa de la llengua han demanat una rectificació de l'Executiu per eliminar la disposició que habilita la moratòria. De fet, aquest dimarts han publicat un comunicat conjunt exigint la retirada de l'excepció. El document està signat per l'OCB, la Plataforma per la Llengua, l'STEI-Intersindical, UOB Ensenyament, Sindicat Alternativa Docent, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Jubilats per Mallorca, Grup Blanquerna, Enllaçats per la Llengua i Joves de Mallorca per la Llengua.

Cal recordar que el decret dona un marge de dos anys per acreditar el nivell corresponent de català als interins que treballen a la Comunitat Autònoma i que aspiren a tenir una plaça fixa mitjançant el procés d'estabilització. La Conselleria de Presidència assenyala que bàsicament afecta els treballadors que fa molts anys que fan feina a l'Administració i mai se'ls ha demanat una titulació de català. Si no la presenten en dos anys, perden la plaça.

El Pi i Ciutadans voten en contra

El diputat d'El Pi, Josep Melià, ha estat especialment dur amb la moratòria lingüística, que ha estat una de les raons per les quals ha votat en contra del decret. Considera que "no garanteix que els treballadors públics coneixeran la llengua pròpia de les Illes Balears" i que "si ens creiem que el català han de ser requisit per l'accés a la funció pública ho han de demostrar amb els fets, no només de paraula". Ciutadans també ha votat en contra de la normativa, el PP i MÉS per Menorca s'han abstingut i els partits que conformen el Pacte i Gent per Formentera hi han votat a favor.

Tots els grups de l'oposició han reclamat que la norma es tramiti com un projecte de llei, però el Ple ha refusat la proposta. A més, també han criticat que es modifiquin altres lleis amb disposicions addicionals. "Es tracta la temporalitat, però també s'utilitzen com a trampa i camuflatge per modificar moltes coses més", ha criticat el diputat del PP, Juanma Lafuente. I ha recriminat al Govern que "les lleis es pacten al Parlament i no en les meses de negociació". En el mateix sentit ha argumentat Guasp, qui ha criticat l'abús de la fórmula del decret llei i ha qualificat la norma de ser "un calaix de sastre".

Més per Menorca ha justificat la seva abstenció pel mateix motiu: "Em sembla vergonyós que s'hagi inclòs la modificació de molts decrets que fan referència al sistema de funció pública, que es modifiqui l'impost de turisme sostenible i la llei de transport marítim", ha afirmat el diputat Josep Castells. "És un abús del decret llei escandalós", ha insistit.

Amb el decret, l'Executiu illenc preveu estabilitzar devers 10.000 places públiques. Tot i que la llei estatal 2020/2021 marca un màxim d'un 8% de treballadors temporals, l'objectiu del Govern "és molt més agosarat i crec que el podrem complir amb les mesures del decret llei", ha assegurat Garrido. En l'àmbit de la Comunitat Autònoma, es plantegen un 0% d'interins, i per part de la resta d'administracions adherides a la mesa general de negociació "també es plantegen per davall del 8%.