Garrido va introduir la moratòria del català als interins a esquena dels sindicats, segons l'STEI

PalmaLa moratòria del català al decret d'estabilització dels treballadors públics continua aixecant pols. El sindicat STEI assegura que en les meses de negociació amb els sindicats no es va acordar que els interins que optin a la plaça fixa tinguin dos anys per acreditar el coneixement lingüístic. "És mentida que la part social acordàs aquesta excepció. Ens han enganat", diu contundent el secretari d'administració autonòmica del sindicat, Mateu Moyà, que va participar d'aquestes negociacions i en la signatura de l'acord.

Segons explica, la moratòria "es va parlar, hi havia sindicats que hi estaven a favor i d'altres que hi estàvem en contra, però no es va decidir res. I com que no es va tancar res, vàrem donar per fet que continuava la legislació vigent". "L'acord que va signar l'STEI no inclou res específic del català", sosté Moyà. En aquest sentit, assegura que la disposició addicional "s'introdueix a posteriori per una decisió política", i sense haver-los avisat.

El sindicalista diu sentir-se "traït", perquè "no és una pinzellada, estam parlant de l'excepció d'un requisit per poder participar-hi". "Hem quedat molt decebuts de la manera com s'ha descafeïnat un procediment de negociació tan llarg, que consideràvem positiu, però li han fet perdre molt de sentit", tanca.

Les entitats reclamen la derogació

L'STEI ha estat una de les organitzacions en defensa de la llengua que varen participar dimarts d'una reunió a Can Alcover per abordar la qüestió, juntament amb l'Obra Cultual Balear (OCB), Plataforma per la Llengua, UOB Ensenyament, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Jubilats per Mallorca i Blanquerna. Després, el president de l'OCB va demanar la derogació de la moratòria i va anunciar que demanaria una reunió amb la consellera de Presidència, Mercedes Garrido.

Miralles va defensar que estan d'acord amb el procés d'estabilització, però "no hi ha d'haver funcionaris que facin feina sense tenir el requisit lingüístic". A més, va reclamar a les administracions que "posin tots els mecanismes perquè tothom es pugui treure el català, que ningú quedi fora no perquè no hi ha hagut la possibilitat, sinó perquè no ha volgut". "Que hi hagi aquestes moratòries demostra que hi ha un compliment molt feble de la Llei de normalització lingüística", va opinar Maties Garcias, vocal de la junta de l'OCB.

Així mateix, l'Obra considera que amb l'excepció al requisit lingüístic es crea un "greuge comparatiu" amb aquelles persones que sí que tenen el títol. En aquest punt, Moyà hi coincideix i afegeix que també suposa una discriminació "perquè només afecta la gent que està fent feina actualment dins la CAIB, a ningú més se l'eximeix".

"És insòlit que, després de vuit anys de la reforma de la Llei de funció pública que va establir l'obligatorietat de la capacitació lingüística en català de tots els treballadors públics, el Govern hagi mantingut interins sense la capacitació lingüística requerida", ha denunciat, per la seva banda, la Plataforma per la Llengua. L'entitat ha exigit a l'Executiu illenc que "l'estabilització dels interins no es faci a costa dels drets lingüístics dels ciutadans" i proposen substituir la moratòria per examinar "de manera extraordinària i ràpida" els aspirants perquè puguin acreditar el nivell actual de català que sense haver d'esperar als exàmens oficials.

"Complim la Llei de normalització lingüística"

La consellera de Presidència, Mercedes Garrido, va defensar ahir al Parlament la moratòria assegurant que el Govern "compleix la Llei de normalització lingüística i el requeriment que ens fa la Llei de funció pública", però, al mateix temps, "salvant aquelles persones que durant molts anys han ocupat una plaça com a interins i no els varen demanar el requisit de català quan varen arribar". Ha aclarit que si en aquest termini no ho fan, perdran el lloc de feina, com especifica el text normatiu.

Garrido ha precisat que només tenen dret a acollir-se a l'excepció els interins que actualment estan prestant servei a l'Administració de la Comunitat i es presenten "a la mateixa categoria de la mateixa administració". Per acabar, s'ha compromès a incrementar "moltíssim" els cursos de català i impulsar processos extraordinaris perquè els treballadors es puguin examinar del nivell de català.