Els Gené - Cerdó: tant amb canadenca com amb iglú, a favor del català

PalmaTot d'una que l'ARA Balears els proposà de rememorar aquella fotografia històrica de la primera Acampallengua (Inca, 1997), no ho dubtaren ni un moment. "Ves si venim. Fèiem comptes partir un poc més tard, per arribar just a temps del concert, però no fa res... Vendrem més prest i ens podeu fer la foto davant la tenda de campanya del meu nebot Lluís. Ara partim de Palma i d'aquí a 40 minuts serem a sa Pobla. El dia s'ha allargat i no importa passar pena". Aquestes són les paraules que digué per telèfon la professora de català a secundària Marisa Cerdò que feren possible que el fotògraf d'aquest diari Ismael Velàzquez pogués reproduir la imatge que fa 26 anys va ser portada del Diari de Balears, l'endemà de la primera acampada reivindicativa que havia organitzat Joves de Mallorca per la Llengua.

Sense moure's del lloc, el nebot Lluís Gené Gil esperava que la tia Marisa, el tio Martí i la cosina Ció arribassin de Palma. Havia estat el jove qui hores abans havia publicat a Twitter aquella fotografia històrica, dient "Aquesta va ser la portada després del primer #Acampallengua a Inca el 1997. El nin de 8 anys som jo acompanyat dels meus concos i cosins". En poc temps, aquell tuit acumulava desenes de "m'agrades".

"A ca nostra guardam amb molta d'estima aquell diari, perquè nolsaltres érem al·lots, i Marisa i Martí ens duien per totes aquestes mogudes reivindicatives en defensa del català. Diria que no faltàrem mai a cap Acampallengua", explicava Lluís.

"Home, d'aquesta primera Acampallengua a Inca -comentava Ció- jo no me'n record ni poc ni gens, perquè jo just tenia cinc mesos. De moltes altres que vengueren després sí que ja les record. Anàrem a totes, i els meus pares just tenien la tenda de campanya i el matalàs inflable per anar a les acampallengües. Durant la resta de l'any no anàvem a cap altra acampada. Quan jo ja vaig ser adolescent hi vaig anar tota sola, amb els amics".

Marisa i Martí, tots dos docents de l'ensenyament públic de les Illes Balears, recorden amb alegria aquells anys. "En passàvem molt de gust, d'anar a les acampallengües amb els fills Ció i Joan, i el nebot Lluís", comenta Marisa, qui diu que ara ja se n'afluixa, "de quedar-hi a dormir". "Ara bé, poc o molt, hi hem de fer acte de presència, ja sigui al concert o a qualque activitat, perquè són molt necessàries aquestes accions per fer créixer l'ús social del català", argumentava la professora de català i coordinadora del club de lectura de l'ARA Balears.

"El meu fill Joan enguany no hi ha vengut, a l'Acampallengua. No és que el seu compromís amb el català hagi minvat, però ara veu les coses de manera diferent", diu Marisa. "De vegades el meu germà és un poc 'hater', però també pensa que s'haurien de fer més accions perquè el català no reculàs", matisa Ció.

De fet tot el clan familiar, l'únic que ha gaudit del programa d'activitats sencer de l'Acampallengua 2023 ha estat el nebot Lluís Gené, que és l'únic que hi va quedar a romendre amb un grup d'amics. "Aquesta tenda que hem duit a sa Pobla és molt moderna, fins i tot té un porxo davant i un altre a darrere. Hi cap una gentada", explicava.

Moltes de coses han canviat del 1997 ençà. La més visible, que les tendes habilitades a la barriada de Crist Rei Nou d'Inca fa més de dues dècades eren del tipus canadenc. És a dir, d'aquelles formades per tres barres rígides (dues de verticals i dues d'horitzontals), que pegaven en terra amb facilitat si en mig de la nit qualcú remenava massa els peus. A la zona d'acampada habilitada aquest cap de setmana a sa Pobla, en canvi, gairebé totes les tendes eren de tipus iglú, que és munten amb molta més facilitat i resisteixen molt més una nit de bauxa i corredisses.