PalmaLes gelades nocturnes han format part d’aquesta secció en altres ocasions. El fet de reincidir-hi un cop més ve determinat per l’elevada quantitat de nits del passat mes de gener en què va gelar. Tots recordam que veníem d’un mes de novembre passat per aigua i també que el desembre s’aturà de ploure en sec. Fa més de dos mesos que no plou i el cereal creix esmorteït. Sembla que un pèndol ha segrestat el temps, engronsant l’atmosfera d’un extrem a l’altre.
Durant el gener ha gelat moltes nits. Amb el crepuscle vespertí queia la temperatura al ritme que s’enlairava el preu de l’energia. Ha fet una fredorada, però no hem vist la neu. La persistència caparruda d’un anticicló ens ha regalat dies de sol radiant i també belles nits estelades, però que deixaven escapar l’escalfor acumulada durant el dia. La baixa humitat predominant ha impedit que es formin boirades que haurien pogut esmorteir el fred.
Cada nit, el satèl·lit AQUA traçava la seva òrbita mesurant la temperatura al nivell de la superfície terrestre –la que notarien els nostres peus caminant descalços– davant la de l’aire, que és la que enregistren els termòmetres dins la seva garita, a 1,5 m de la superfície. La disponibilitat diària de dades satel·litàries convidava a esbrinar quantes nits de gener, i a quins indrets, la temperatura de la superfície terrestre queia per davall de zero graus. La combinació de totes les imatges de gener ha permès representar el mapa que avui ens acompanya i que passarem a descriure.
El mapa dibuixa el nombre de nits acumulades amb gelada durant el mes de gener i la seva distribució sobre Mallorca –amb una aclucada d’ull a Formentera. Alguns redols han acumulat fins a 13 nits de gelada. Per interpretar millor les dades cal fer algunes observacions: en primer lloc, el satèl·lit registra una mesura de temperatura per cada km2. Per tant, el valor d’aquesta dependrà del mosaic de cobertes (vegetació, aigua, sòl nu, etc.) que formen cada quadrícula d’un km2. Com sabem, cada coberta s’escalfa i/o refreda de manera particular. En segon lloc, recordar que el satèl·lit passa sobre les tres de la matinada i que la temperatura podria continuar baixant fins a la sortida del Sol. Per acabar, la presència ocasional de niguls a l’instant que passava el satèl·lit provoca que alguns punts amb gelada quedin emmascarats. Per tant, el nombre de nits de gelada podria ser superior al que indica el mapa. En tot cas, les dades obtingudes són prou representatives per entendre aquest episodi de fredor.
Comentant el mapa amb el geògraf Miquel Grimalt, s’ha de remarcar com, de la mateixa manera que corre l’aigua, l’aire fred arrossega la panxa a favor del pendent i s’acumula en arribar a una plana o en topar un obstacle. Per aquest patró s’expliquen les embassades de fred que es veuen des del cel:
Al pla de Biniali, l’aire fred que baixa de la Serra seguint el camí marcat pel torrent de Solleric i la séquia de Son Mascaró es veu retingut pels turons on s’encastella Sencelles.
Per la rampa de la Marineta de Petra, la gelor vol arribar a la badia d’Alcúdia, però topa amb els relleus del sistema dunar. També els munts d’arena acumulada pel vent són origen de la inusitada gelada a Formentera amb l’aire acorralat als espais entre dunes.
Finalment, els clàssics del fred en les calmes a Mallorca: la plana interior de Felanitx a Manacor, amb les millors terres de Mallorca, drenada amb dificultat pel torrent de na Borges i, en sentit contrari, cap a Campos, on la correntia de fred queda presa en el fons d’una clotada amb una albufera pràcticament dessecada, com és es Salobrar, i de nou amb el pany de les dunes que no el deixen sortir cap a mar.
Paradoxalment, contra tot el que prediquen els manuals de geografia, cantant les excel·lències de la vorera de mar temperada i els cims de les muntanyes glaçats, l’hivern inverteix de vegades els papers amb clotades i espais a tocar de la costa plens de gebre.
