Dolors Reig: “Amb la generació Z hi ha hagut un canvi en la naturalesa de l’ésser humà”

PalmaL’ Anuari de la joventut de les Illes Balears inclou aquest any un pròleg de la reconeguda psicòloga experta en joves, educació i xarxes socials Dolors Reig. Treballa com a consultora i conferenciant, ha estat professora a diverses universitats catalanes com la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta de Catalunya i també ha fet feina en empreses i institucions. Reig va encapçalar la ponència de presentació de l’anuari dijous, en què defensà que la generació Z (la nascuda entre mitjan anys 90 i la dècada dels 2000) ha definit “un ésser humà molt més complex”. Aquest nou ésser, va insistir, és “capaç de triar, en el mar infinit d’internet, característiques de qualsevol de les generacions definides fins ara i que fan obsolet el mateix concepte estereotipat de generació”.

Quin balanç feis de l’anuari?

Anava molt en la línia del que fa un temps que dic, centrat en el tema de la generació més responsable, amb valors i més conscient que mai que convivim en un món en crisi i que hi ha moltes coses a arreglar.

Al pròleg parlau de joves “hiperresponsables”. Què els caracteritza?

Fa temps que es comenta que tot el tema de la hiperconnectivitat a les xarxes socials ens està canviant com a éssers humans i es parla de la famosa generació Z. De fet, passaran molts anys abans que arribi una nova generació diferent de la Z. Amb aquesta, hi ha hagut un canvi qualitatiu en la naturalesa de l’ésser humà: s’han recuperat els espais públics i s’ha aconseguit un món més participatiu i horitzontal, on tothom té més oportunitats. Però ha arribat el virus i ho ha canviat tot.

Com els ha afectat la crisi sanitària?

Aquesta generació Greta (en referència a l’activista Greta Thunberg) venia amb molts valors i s’ha acostumat a participar i recuperar el món on viu. Ha acceptat quotes de responsabilitat que abans no tenia, com ara connectar amb els avis per internet, ajudar a mantenir la pau a casa o estar tancats quan la seva natura no és aquesta. I han complert. És la primera vegada que els joves prenen tanta responsabilitat. Si ho potenciem des de l’escola, això es quedarà i ajudarà que aquesta generació -que té una mena superpoders que no tenien les anteriors- pugui realment participar-hi.

Quina és la clau per deixar-los que hi participin?

Tenim molta cosa feta. Per exemple, els joves d’avui són community managers per naturalesa. A l’escola abans n’hi havia que no volien fer treball en grup i ara tots en volen fer, i és fins i tot motivant. El treball en equip és aquí per quedar-se i els joves hi estan acostumats. A més, des de fa temps diuen que prefereixen Youtube a la televisió convencional perquè els deixa participar: hi poden dir la seva, escollir i clicar ‘m’agrada’. Han nascut participant. Si els deixem fer-ho, si els potenciem això i els donem quotes de participació -per exemple, amb els professors per fer anar les tecnologies- penso que ho faran bé de sèrie. Per això parlo de videojocs. Aprenen a col·laborar, a arreglar i crear mons nous. Si tot amb tot aquest potencial se’ls ofereix participació en el món offline, podrien fer coses molt productives.

Només un 20% dels joves pot emancipar-se a les Illes. Com s’hi enfronten psicològicament, a això?

S’ha d’intentar veure com una oportunitat. No crec que sigui bo viure amb els pares fins als 30 o 40 anys, però hem de treure’n la part positiva. La convivència amb els adults pot donar una bona base als joves. Ells tenen molts superpoders, però el poder de triar els valors encara és dels adults. Tenim oportunitat de passar més temps amb ells, de col·laborar-hi: un posa el criteri i l’altre, la tecnologia. Hi ha molts adults que podrien aportar els seus valors a la xarxa i que ara no ho fan perquè no tenen ningú que els ajudi a fer-ho.

L’anuari parla d’“adultocentrisme”, una discriminació dels joves.

Sí. Vivim en societats envellides, clarament. Per sort, aquesta pandèmia està solucionant el tema, en el sentit que hem necessitat els joves perquè són més experts en les tecnologies. Sense ells, la pandèmia hauria estat molt més dura.

Però hi ha qui els criminalitza.

L’última etapa ha consistit a posar el focus mediàtic on interessa. Jo vaig a córrer a les cinc de la matinada i mai no havia vist joves que anaven a la platja a veure sortir el sol. Si busques botellades, en trobaràs. Però si busques joves que estan fent més esport que mai i que estan començant a valorar més que mai les coses, també en veuràs.

Amb la tecnologia també es posa el focus en l’impacte negatiu.

Amb totes les tecnologies hi ha hagut una època de hype o excés d’ús, en què no fèiem res més que estar connectats, i després s’ha arribat a una etapa d’estabilitat. Són els mateixos joves els qui posaran les tecnologies al seu lloc. Sobretot després de la pandèmia: han trobat a faltar trobar-se amb els amics, han estat sobreconnectats amb les classes virtuals, i ara el que volen és anar a l’escola i veure’s físicament. S’han adonat de la necessitat de trobar-se.

També hi ha una certa por a les tecnologies per part dels adults.

Havia de passar. A la societat digital no hi ha un ‘no digital’ i va més enllà de la tecnologia. Vivim en aquest moment i toca regular-ho bé. Amb la pandèmia molts delictes que estaven al carrer han passat a la xarxa. Toca domesticar-la des del punt de vista legal i regular-la, no pot ser que sigui més fàcil delinquir a internet que al món real.

Creis que passa el mateix amb el masclisme? S’està transformat a internet en lloc de desaparèixer?

La xarxa és un lloc de polarització i és fàcil trobar-hi coses molt masclistes i molt feministes. És un lloc de polaritats. Els joves són més lliures que mai de triar el pitjor i el millor. Aquí entra el criteri de la base de l’empatia, la intel·ligència emocional i de tot el que s’ha de treballar a l’escola, a casa i amb les famílies, perquè triïn el millor. La gràcia de la xarxa és que és una mena de Renaixement digital: hem de fer personatges cultes, intel·ligents emocionalment perquè puguin triar.