Genètica a la carta i humans robot: com serà el futur de la nostra espècie?

BarcelonaLa pregunta és simple i directa: humans o robots? Aquesta ha estat la primera qüestió que s'ha llançat aquest dimarts a la Sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), plena de gom a gom. De fons, una projecció amb una cinquantena de fotos de persones –aparentment– humanes: la meitat són avatars creats amb intel·ligència artificial, detall francament difícil de copsar. Com ens hem d'imaginar el futur? On situem els límits ètics en l'evolució tecnològica? ¿Arribarem al punt en què un humà no sigui un Homo sapiens? La dicotomia entre l'avenç tecnològic i l'evolució humana ha estat el que han abordat els biòlegs de l'IEC Martí Domínguez i Cristina Pujades en un debat moderat pel director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay.

El temor que representa aquest futur pròxim –cada cop menys futur i més present–, però alhora encara molt difícil de calibrar quin és el seu abast, és un dels principals temes de debat. ¿Ens hem de preocupar? "A priori, com a biòloga diria que no. El cervell humà té 86 milions de neurones i el nostre repte és descobrir com resol situacions que vivim cada dia, com ara tenir una conversa mentre baixes una escala i fixes la mirada en algú. Aquest nivell de coordinació per aconseguir aquests comportaments complexos és un objectiu que els robots estan molt lluny de poder assolir", ha assegurat Cristina Pujades.

Martí Domínguez, que a més de biòleg és escriptor i ha ambientat el seu últim llibre, Mater, en una societat en què la gestació es du a terme fora del cos femení, té una visió una mica més abstracta de fins on pot arribar la tecnologia en l'evolució humana. "L'ectogènesi (la gestació d'un embrió fora d'un úter) ja és aquí i obre la porta a una societat amb nadons millorats genèticament". Per justificar aquesta previsió que podria semblar de pel·lícula, Domínguez ha explicat el que va viure quan va viatjar a Boston i va visitar laboratoris d'empreses. "El seu hermetisme és absolut, gairebé ningú hi pot entrar, i això porta a pensar que el que es fa allà no està controlat". Una hipòtesi que no comparteix Pujades: "L'empresa privada té cert secretisme perquè vol fer diners, però també ha de seguir els procediments ètics del país", ha defensat, a part de fer èmfasi que la recerca puntera es fa als centres públics. "És cert, però, que hi ha països on el codi ètic és menys sever", ha reconegut fent referència a l'investigador xinès He Jiankui, que va editar genèticament els embrions de dues bessones.

Deixarem de ser humans?

Més enllà de posar límits ètics a l'evolució tecnològica dels humans, un altre dels escenaris que obren els avenços científics en aquest àmbit és el de les millores en la salut i en la vida gràcies a modificacions genètiques i implants biònics. Eines que ja milloren el dia a dia de moltes persones i que poden ajudar a allargar la vida, però que Pujades adverteix que no podem considerar una solució màgica. "No podem evitar moltes malalties només fent modificacions genètiques perquè moltes síndromes són poligèniques. Podem canviar una part d'una mutació, però no sabem què més pot tenir aquesta persona", ha insistit.

Però ¿què passaria si les modificacions en el cos humà les portéssim a l'extrem? ¿Hi ha un punt en què alguns individus ja serien considerats una nova espècie? "A priori no. Però si arriba un moment en què aquests canvis ens fan tenir un comportament diferent, potser sí que serem una altra espècie. Això sí, ha de ser un canvi molt diferenciador", assegura Domínguez. "Si els canvis es fan amb material humà, com cèl·lules mare, evidentment seguim sent la mateixa espècie. Ara, amb el que està començant a passar, com el cas de l'home a qui van trasplantar un cor de porc, aquí ja no sé on posar el límit", admet Pujades.

Per acabar, capgirem la qüestió: ¿arribarem al punt en què un robot podrà ser considerat humà? Divisió d'opinions. Mentre Domínguez no descarta que els robots puguin arribar a adquirir consciència, Pujades és taxativa: "Clarament no". I afegeix: "Ens podran substituir en certes tasques, com el robot que plega samarretes o els robots assistencials per ajudar a una residència d'avis, però el dia que s'hagi de prendre una decisió perquè aquesta persona no vol menjar, caldrà una intervenció humana".