"La gent necessita saber el millor moment per plantar o quin és el producte de temporada”

BarcelonaEl 1876 es va publicar per primera vegada el Calendario Ermitaño de los Pirineos, una iniciativa que Antoni Maria Morera va idear perquè fos una publicació que oferís una informació fiable i amb dades rigoroses que ajudessin especialment la gent del camp, a qui anava destinat majoritàriament. Naixia en un moment històric en què calendaris i almanacs estaven molt de moda arreu del món i, de fet, encara avui beu de la tradició dels clàssics calendaris vuitcentistes, tant pels continguts com pel seu format senzill i a un preu popular. La informació més habitual d’aquests calendaris eren les dades astronòmiques i religioses, els pronòstics meteorològics i el santoral, una informació que en el cas del Calendari de l’Ermità es va complementar amb la relació de festes majors, fires i mercats, una informació que avui continua sent un referent. Una publicació que es va començar a editar en castellà, perquè era l’idioma en què sabien llegir els pagesos, i que avui es pot trobar en català i castellà.

El calendari es continua publicant avui, 150 anys després, gràcies a la tasca de Norbert Tomàs, rebesnet de Morera i actual editor. Destaca que, avui, té el valor de ser l’únic calendari vuitcentista del qual està documentada la trajectòria ininterrompuda des dels seus orígens, per la qual cosa ofereix “una mirada que ens permet reconèixe’ns a nosaltres mateixos i a la nostra cultura i identitat”. Tomàs recorda que el segle XIX s’inicia a Espanya amb “un gran analfabetisme, de manera que la gent que feia aquest tipus de feina era gent molt instruïda; històricament, els que feien calendaris eren astrònoms o gent de ciència. En aquest context viu el meu rebesavi, Antoni Maria Morera, que havia tingut l’oportunitat d’estudiar tot i ser fill d’espardenyer i que va destacar pels seus coneixements mercantils, un perfil molt buscat en un moment d’industrialització”. Això li va permetre relacionar-se amb les classes benestants i anar prosperant. Tot i ser un home de números, “tenia gran interès per l’astronomia i va publicar algun llibre sobre el tema. A més, va publicar diversos calendaris, la majoria mercantils, fins que el 1876 decideix publicar el Calendari de l’Ermità en un moment en què ja havien aparegut moltes capçaleres de l’estil”, explica Tomàs. Idea un calendari que parteix del calendari bàsic i habitual, que inclou el santoral, les festes mòbils, les dades astronòmiques i els pronòstics del temps, “i hi introdueix noves temàtiques adreçades a la pagesia, com els remeis o les recomanacions per a l’hort, i amb els anys va introduint-hi noves seccions, com una crònica amb els fets ocorreguts durant l’any o les efemèrides que se celebren”. Un calendari que va evolucionant i que ha d’afrontar diferents visicituds, sempre sense deixar de publicar-se però adaptant-se a cada moment. Per exemple, explica Norbert Tomàs, “en el temps de revolució durant la Guerra Civil, el calendari va haver de canviar de nom, ja que no es podia dir El ermitaño, per la referència religiosa, i passa a dir-se El solitario de los Pirineos. Un moment en què també desapareix el Santoral i allà on hi havia sants hi apareixen recomanacions agrícoles” i en què es van haver de fer servir eufemismes per referir-se a festivitats tradicionals d’origen religiós com el dia de Reis.

Literatura de canya i cordill

Norbert Tomàs explica que aquesta tradició de calendaris forma part de la coneguda com a literatura de canya i cordill, un gènere editorial que, a més de calendaris i almanacs, inclou publicacions populars com goigs, auques, vides de sants o romanços. Un terme, aquest de canya i cordill, que respon a la manera com es venien aquestes publicacions al carrer, penjades en un cordill pinçades amb un trosset de canya. Norbert Tomàs recorda que els calendaris al segle XVII i XVIII eren publicacions de setze pàgines, “setze pel fet que eren les que sortien d’anar plegant els fulls que s’imprimien a mà un per un. Una pàgina era la coberta, dotze es dedicaven una a cada mes, una doble pàgina recollia festes mòbils, eclipsis i dades astronòmiques, i una darrera les fires del país”. Ja al segle XIX, amb la industrialització, els calendaris creixen en pàgines i incorporen nous continguts, a més de millorar les estampacions i gravats, i es venen també en llibreries i altres establiments populars com cistelleries, ultramarins o botigues de plats i olles. Fins a principis del segle XX també era habitual la venda ambulant al carrer, sovint per persones invidents. Norbert Tomàs, coautor juntament amb Amadeu Carbó del llibre Per no perdre el temps (Edicions Morera), on repassen la tradició dels calendaris com a grans testimonis de la història, explica que el moment àlgid pel que fa a la creació i venda de calendaris és a partir de l'últim terç del segle XIX: “Es va generar molta competència pels molts calendaris que es publicaven i això fa que es creïn calendaris temàtics per competir els uns amb els altres. Comencen a proliferar calendaris que són molt religiosos o morals, però també els que són satírics, publicacions que editen els mateixos diaris per transmetre determinades idees polítiques, calendaris de la moda, els fets per cases comercials, etc.”

Seguir marcant el pas del temps

Malgrat viure en l’era digital, Norbert Tomàs confia en el futur del calendari, tenint en compte el públic fidel que des de fa molts anys el compra, però també pensant en els fills i nets de compradors habituals, que sovint recuperen la tradició de comprar-lo, però també en “gent de ciutat que té els seus petits horts urbans i que al calendari hi poden trobar el coneixement i la saviesa dels pagesos per al manteniment dels seus horts. Necessiten saber quan s'ha de podar, quan és el millor moment per plantar o quin és el producte de temporada”. I incideix en la fiabilitat del calendari i en el fet que en “en molt poques pàgines tens milers de dades, com el santoral, les festes majors o les dades astronòmiques. I això continua sent molt pràctic”.

Aquesta edició extraordinària del 2025, en format de llibret, explica Tomàs, és un número especial “molt històric, ja que a banda d’incloure un dossier sobre la història de l'editor i del calendari mateix, hi ha mirada històrica” amb articles sobre altres efemèrides destacades de 2025 com el Mil·lenari de Montserrat, el bicentenari dels Tres Tombs de Barcelona o els 2.800 anys dels primers Jocs Olímpics.

També compta amb la col·laboració d’autors reconeguts, com el meteoròleg Tomàs Molina, que parla dels inicis de la meteorologia catalana, i amb seccions més que consolidades, com el reconegut calendari de l’hortolà de Fra Valentí Serra de Manresa. A més, durant el 2025 s’han previst tot un seguit d’activitats especials per commemorar l’efemèride, com una sèrie de deu pòdcasts divulgatius que descobriran diversos aspectes relacionats amb els calendaris tradicionals o l’exposició itinerant Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, del món rural a la societat industrial, una aproximació al que va ser la producció de calendaris i almanacs durant el segle XIX i principis del XX.