Ramon Servalls: “La gent no és conscient de la qualitat que té el vi de Mallorca”

PalmaEl llinatge Batle li ve de la línia materna, que considera que “és la bona i la més segura”. Ramon Servalls (Palma, 1961), director de Macià Batle, ve d’una família que sempre va tenir vinya i feia vi. Recorda que de petit anava a veremar, trepitjava el raïm i que allò “era una festa”. Amb l’arribada del boom turístic, “molta gent” li va voler fer veure que si la inversió que varen fer en el celler l’haguessin feta en un bloc d’apartaments els guanys haurien estat majors, però ell creu fermament que darrere tota activitat agrícola hi ha “un component romàntic”. Per això, va passar de produir 30.000 botelles en un any a gairebé un milió i a estar al capdavant d’un dels cellers més reconeguts de Mallorca.

D’ençà que vàreu començar a fer vi fins ara, gairebé s’ha multiplicat per deu el nombre de cellers que hi ha a Mallorca. Com us influeix això?

— Tota competència és bona i ens obliga, de cada vegada, a fer-ho millor. L’únic element que ens distorsiona una mica és que hi ha molts de cellers que no es creen amb un projecte empresarial, sinó que semblen més un caprici de gent que té molts de doblers. Aquests projectes se solen fer amb molta il·lusió, però després es topen amb la realitat que és que la vinya cada any produeix raïm, n’has de fer vi i aquest producte ocupa un espai. Si no l’alliberes no pots entrar el de l’any que ve i hi comença a haver problemes de comercialització perquè, per ventura, no es va fer la previsió que tocava en el seu moment i aquest n’és un dels principals problemes.

Com us afecta el canvi climàtic? Què feis per estar-ne preparats?

— Experimentam amb l’objectiu de mantenir la qualitat del vi. Anam provant diferents varietats locals i internacionals. Tenim un parell de vinyes experimentals, sembram tires i ho provam. Després hi ha la manera de fer-lo: potser un any feim una poda d’un tipus, un altre any la feim més endavant o la retardam una mica més i en treim conclusions.

I quines conclusions n’heu tret?

— En aquests moments no n’hi ha cap de definitiva, però bàsicament és un treball agrícola i revisam molt el començament de la verema i aquest és un dels grans problemes que tenim. Quan jo era petit, es començava a veremar el 21 de setembre, dia de Sant Mateu, plogués o fes sol. Enguany vàrem començar a veremar dia 9 d’agost, no té res a veure. Hem d’experimentar sempre, per tenir vi, perquè si en tenim podem continuar lluitant en el món. Macià Batle té 375 premis internacionals i no podem baixar el nivell. Anam a moltes fires i hem de presentar vins de molta qualitat que estiguin al nivell dels de la resta del món i això ens exigeix una gran dedicació.

Quins considerau els principals problemes del sector en l’actualitat?

— Els nostres problemes no són aliens a la resta de l’activitat econòmica. Actualment, vivim una manca de personal molt grossa i l’agricultura és la que està pitjor. Surten joves pagesos, però no basten. La gent s’estima més fer altres feines i tanta sort dels migrants que volen fer feina al camp perquè, si no, no el podríem conrear. Per altra banda, hi ha un cert desequilibri entre el vi que s’ofereix i el que el mercat demana. Tothom va a un tipus de sector molt determinat, que és el turístic. De fet, les zones on es ven més vi local són les costaneres, on hi ha més visitants. I el que necessitam és que els residents comprin vi fet aquí.

Com trobau que es pot acostar el vi mallorquí als residents?

— Aquí hem de superar tres coses: ‘riojitis, riberitis i verdejitis’. La gent no és conscient de la qualitat que té el vi de Mallorca i tampoc no ho és de la bona relació que hi ha entre el preu i la qualitat que té. A mi em crida molt l’atenció que venen mallorquins amb amics estrangers i estan orgullosos de mostrar el celler i el vi que feim i la gent els alaba, però després van a un restaurant i el resident demana un Rioja. Fa falta superar aquest trauma històric i que la gent comenci a tastar els nostres vins.

No són els residents els que de cada pic consumeixen més vi fet aquí?

— S’ha de fer molta feina i se n’està fent, però no ens enganem, tots els cellers de Mallorca junts produeixen aproximadament sis milions de litres a l’any i a l’illa se’n consumeixen 40 milions. Som només el 15%. Això vol dir que de cada 100 botelles, 85 són de vins de fora. El vi és més una oferta complementària perquè els turistes surten i volen veure el camp ben conreat, les vinyes verdes, la flor d’ametller per febrer, les oliveres i ho volen provar tot. Però perquè puguem tenir tot això fet, necessitam que la gent compri el nostre producte. Tots depenem de tots. Si tots els mallorquins no entenem això, ens estam equivocant. Beure una copa de vi no ha de ser un acte de patriotisme ni una obligació, s’ha de fer per passar gust. La gent ha de beure vi mallorquí perquè li agrada i hem d’aconseguir superar la sensació que tot el que ve de fora és més bo.

Per què vàreu començar a vendre altres aliments, a més del vi?

— Els altres productes que tenim neixen d’una sinergia amb altres productors, perquè tots patim del mateix. El més important és que tots hi guanyam. Si volem tenir un camp en bones condicions i una indústria agroalimentària que funcioni ens hem d’ajudar tots. No tindria sentit que jo predicàs que es consumeixi vi mallorquí i donàs sobrassada en terrina que s’ha fet a la Península.

Com valorau la possibilitat de fer una denominació d’origen (DO) Mallorca?

— N’estic totalment d’acord. Ja hauria d’estar feta des de fa molt de temps. Mallorca és patrimoni de tots, un bé comú que hem de saber aprofitar tots. A més, tampoc no som un sector tan potent com per anar dividits. Anem a fer una sola marca poderosa que ens permeti unificar recursos i fer campanyes molt fortes que ens obrin portes aquí i a l’estranger.