El GEPIB reclama un pacte autonòmic per l'educació afectiva i sexual

PalmaEl Grup d'Estudis de la Prostitució de les Illes Balears (GEPIB) han fet aquest dilluns una proposta per promoure un pacte autonòmic en matèria d'Educació Afectiva i Sexual (EAS), el qual insten a signar al Govern, consells insulars, administracions locals i organitzacions de la societat civil. En l'acte hi ha participat la cap de servei d'Igualtat de l'Ajuntament de Calvià, Sandra Sedano, el professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, Lluís Ballester, i la vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), Maria José Martínez Muleiro. Tots tres han presentat un document per aconseguir materialitzar el pacte autonòmic.

La proposta es basa en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere de 2017, que insta a "reforçar i ampliar en matèria d'educació, els valors igualitaris i l'educació afectiu-sexual en tots els nivells educatius, fomentant que s'abordi de manera integral (aspectes fisiològics i afectivoemocionals)", així com "prevenir la violència sexual, treballant específicament amb els nins i homes adolescents".

Per al GEPIB, grup que depèn de la UIB, l'EAS és "una eina indispensable des de la infància per al desenvolupament dels drets humans bàsics i de la salut sexual i reproductiva" i un instrument clau "per a la prevenció de les violències masclistes, el foment de relacions afectives i sexuals sanes i lliures i per combatre el sistema prostitucional i les violències sexuals en general".

Formació transversal

"Ens hem atrevit a fer un manifest en el qual hem posat en comú qüestions que teníem clares i que els estudis han validat", ha explicat Ballester, que demana "un pacte autonòmic". Per la seva banda, Sedano ha explicat que la llei educativa "permetrà que cada comunitat autònoma introdueixi l'EAS" i que a les Balears "s'està fent formació al professorat, agents socials, alumant i s'està intentant amb les famílies". Tot i que "encara no està clar com serà", la membre de l'Ajuntament de Calvià indica que "ha de ser transversal".

Sedano ha advertit que l'educació afectiva i sexual s'ha de "normalitzar en el sistema educatiu i s'ha d'oferir des de l'educació infantil fins a la universitat", tot i que "s'ha d'intensificar" en l'educació obligatòria. Segons la cap del servei d'igualtat municipal, "les experiències sexuals més intenses i íntimes es normalitzen entre els 14 i els 16 anys".

Per això, el manifest del GEPIB detalla que "hi ha factors deseducadors com la pornografia, les xarxes socials o l'streaming que inclou la cosificació de les dones". En el cas de la pornografia, Sedano ha subratllat que "influeix en la percepció, les actituds i la conducta dels adolescents".

Violència derivada de la pornografia

Així ho va revelar una publicació de novembre de 2020 en què va participar Lluís Ballester: Pornografía y educación afectivosexual. Entre les principals conclusions, el document destaca que nou de cada deu homes joves i quatre de cada deu dones joves que consumeixen habitualment pornografia consideren que el que hi veuen representa la sexualitat real. De les persones enquestades, el 70% va reconèixer consumir pornografia habitualment, encara que hi ha diferències segons la identitat sexual, com en la resta dels resultats. Aquesta xifra en el cas dels homes és del 90%, mentre que en el cas de les dones és d’un 50%. Un 11% dels enquestats va preferir no respondre.

Aquest elevat consum de pornografia deriva en diverses conseqüències i confirma la hipòtesi dels autors que reforça les conductes de risc en el sexe. Les conductes més freqüents són el sexe sense preservatiu (el 55,6% dels homes i el 24,4% de les dones ho han fet en els darrers 15 dies), el sexe en grup (el 18,5% dels homes i un 6,7% de les dones) i enregistrar en vídeo altres persones (el 13% dels homes i un 0% de les dones).

Educació afectiva i sexual pobra

Ballester també va participar el desembre de 2020 en un estudi sobre EAS a Calvià, segons el qual un 48% dels infants que estudien Primària i un 39% del jovent que estudia Secundària al municipi veuen la gelosia com quelcom normal en una relació sentimental.

L'estudi pren el pols a l'educació afectiva i sexual que reben els menors del municipi des del seu punt de vista –a partir de l'enquesta a 656 estudiants de Primària i Secundària–, des de la dels pares –amb els resultats dels 211 pares i mares enquestats– i del professorat –analitzant les respostes de 55 educadors del municipi. Una de les principals conclusions és que la majoria dels menors no reben informació sobre sexualitat per part dels adults, sinó del seu grup d'iguals, és a dir, les amistats.

L'estudi, a més, revela que la majoria (un 64%) dels menors enquestats de 12 anys o menys no ha rebut educació afectivosexual, proporció que s'inverteix en el cas dels adolescents. La majoria dels estudiants de Secundària va assegurar que sí que havia rebut aquesta mena d'informació a l'escola. Cal tenir en compte, però, que el 94% va declarar que la sessió va durar entre una i dues hores i el 6% restant, que va ser d'entre 4 i 10 hores o més de 10 hores. Això pot explicar un altre dels resultats de les enquestes: només un de cada dos d'aquests joves va manifestar que aquestes classes responen els seus "dubtes, curiositats o interessos".