Els germans Monserrat tornen a Llucmajor i el Govern sortint diu que vigilarà que continuï la reparació

PalmaLes restes dels germans socialistes Joan i Miquel Monserrat Parets ja descansen a la tomba familiar del cementeri de Llucmajor. Memòria Democràtica les ha lliurades als seus descendents en un acte que s'ha convertit en el darrer del mandat del Govern presidit per Francina Armengol. Més de 300 persones han estat testimoni com un dels nets, Andreu Monserrat, aquest dilluns ha dit emocionat: "Fa 86 anys, 5 mesos, 22 dies i un parell d'hores que us feren desaparèixer. Tota la vida us hem tingut presents. Sempre ens heu fet falta. A la fi podem agrair que tornau ser a Llucmajor".

Els discursos dels nets dels socialistes, que varen ser trets del castell de Bellver per assassinar-los i enterrar-los a Son Coletes, han provocat les reaccions més sentimentals entre el públic, situat just davant l'escalonada de la capella del cementeri. "Heu estat més de vuitanta anys en un cementeri extern, llunyà i indiferent", ha dit el net Joan Monserrat, mestre d'escola pública jubilat, qui exercí a Algaida i Felanitx. "Per naixença, per dret i per justícia sempre hauríeu d'haver descansat a Llucmajor. A la fossa on us esperen les vostres dones, els vostres fills i les vostres nores. Ells us veren partir, però mai no us veren tornar", ha manifestat el mestre jubilat, que un dia a la setmana imparteix Història de Mallorca a tothom qui el vulgui escoltar, principalment jubilats.

Prèviament, la batlessa, Xisca Lascolas, ha encetat l'acte. En un parlament breu ha manifestat que "és un dia de pena i tristor, però també és un dia d'alegria, perquè es recuperen les restes dels germans Monserrat Parets". "Aquest acte s'esdevé quan hi ha generacions que ja no hem vist guerra, que estimam qui volem i de la manera com volem. Miquel i Joan, descansau en pau", ha dit la batlessa.

"No feren res dolent, feren coses bones"

Per la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, "actes com aquest suposen la culminació a la tasca dels familiars i entitats memorialistes". "Moltes vegades, hi ha descendents de persones represaliades que ens diuen 'el meu padrí o el meu tio no va fer res dolent', i jo els dic 'és que tots ells, com Joan i Miquel, feren coses bones, i és per això que aquests actes de reparació suposen actes de drets humans", ha assegurat Oliver. En aquest mateix sentit s'hi ha referit qui encara és secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, qui ha manifestat que "aquest és un acte de reparació per a les víctimes i tota la societat de les Balears"

Qui no s'ha dirigit al públic però sí que ha fet declaracions en acabar l'acte ha estat la presidenta en funcions, Francina Armengol. "Als nous governants que entrin els farem la petició que continuïn amb aquesta tasca. Però encara farem més: vigilarem que ho continuïn fent". El lliurament de les restes d'aquests dos socialistes llucmajorers s'esdevé en plenes negociacions entre el PP i Vox per la formació del nou Govern. Memòria Democràtica és precisament una de les qüestions que distancien una i altra formació.

Aliena a aquestes negociacions, al portal del cementeri, una dona comentava: "Els llucmajorers sempre hem de cometre qualque error. En tot el cementeri no hi ha hagut cap bandera republicana. No trobau vosaltres que un dia com aquest, n'hi havia d'haver una?!"

"El discurs de Joan Monserrat sobre el seu tio i el seu padrí m'ha impressionat. Ell és un home alegre, de la broma, que sempre ens fa riure. I avui li he vist aquest altre caire, perquè ha parlat amb molt de sentiment dels seus familiars que li mataren", ha dit Maria Sbert, una de les alumnes a qui Joan Monserrat ensenya Història de Mallorca.

Joan Monserrat Parets

Joan Monserrat Parets (Llucmajor, 1889) era barber i sabater d'ofici, va fundar la Joventut Socialista de Llucmajor (1909), entitat que va presidir alhora que va ser regidor de l'Ajuntament des del 1915. Mestre d'escola a Llucmajor (1911-1915), va defensar el laïcisme a l'educació. Va ser candidat a diputat per la coalició republicana i socialista en les eleccions legislatives de 1919. El 1920 va fundar a Llucmajor la cooperativa Helios, de consum i electricitat, de la qual va ser director. Va ser també un dels principals impulsors de la cooperativa La Nova Vida.

Durant la Segona República es va instal·lar a Ciutat. Va presidir l'Agrupació Socialista de Palma i vocal de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear. Políticament va defensar el sector d'Indalecio Prieto. Després del cop d'estat militar contra la República, gairebé l'endemà, va ser empresonat al castell de Bellver. Hi va estar fins al 4 de gener de 1937 quan, segons les autoritats revoltades, va ser suposadament posat en llibertat juntament amb el seu germà Miquel Monserrat. Tots dos varen desaparèixer i varen ser assassinats a Son Coletes.

Miquel Monserrat Parets

Miquel Monserrat Parets va ser un destacat polític socialista i sindicalista mallorquí. També va ser gerent de la societat de consum i defensa obrera La Nova Vida de Llucmajor i de la cooperativa de sabaters La Formiga; president de l'Agrupació Socialista de Llucmajor, i primer tinent de batle de l'Ajuntament durant gairebé tota la Segona República. Va defensar la reforma agrària impulsada pel Govern republicà. Després del cop d'estat de juliol del 1936 va ser empresonat al castell de Bellver. El 4 de gener de 1937, als 37 anys, va ser assassinat pels falangistes a Son Coletes.