Germans Pou: “La serra de la Tramuntana és un paradís per als escaladors”

Teniu una relació molt estreta amb Mallorca. D’on ve aquest vincle?

De la nostra família, que era tota de Mallorca menys el meu avi, que era menorquí. Més endavant, amb els anys, vam venir aquí a escalar i ens va agradar molt. I ara ja fa anys que vivim entre el País Basc i Mallorca, mentre no som a fora d’expedició. Per a nosaltres és un lloc excepcional, tant per entrenar com per viure. I la serra de la Tramuntana és un paradís.

Per què és tan especial la serra de Tramuntana?

És molt completa, sobretot per a l’escalador. És un lloc que té molta roca i de molt bona qualitat. Té llocs tranquils i d’accés bastant fàcil. És un lloc ideal per entrenar i encara molt salvatge. Si bé Mallorca està bastant explotada, vas a la Serra i encara estàs tranquil.

Què veurem al documental Pim Pam Pou

Nosaltres estam fent un projecte que es diu ‘Els quatre elements’. Vam decidir que a Yakumama, a l’Amazònia peruana, hi faríem l’element ‘aigua’, i el documental mostra aquesta expedició. Era una aventura total perquè no s’havia escalat abans i n’hi havia molt poca informació. Hi vam anar quatre escaladors i dues càmeres sense tenir ni idea si això era factible o no. I va sortir molt bé. No vam poder escalar tot el que volíem, perquè la cascada tenia dos salts, i només el de dalt tenia una roca bona. Així que vam escalar aquell tram i com que encara ens quedaven uns dies, vam anar a Huaraz, als Andes peruans.

Quin canvi! De la selva a l’altura en qüestió de dies.

Sí. Això és precisament el que mostra el documental, com és una expedició molt improvisada que ens porta de la selva a acabar escalant a gairebé 6.000 metres.

Com és escalar a aquesta altura?

Escalar en altura sempre és dur, i més quan es fa en les condicions en què ho vam fer: vam canviar de la selva a l’altiplà molt ràpid, sense haver acostumat el cos, i no dúiem gaire roba. Van ser dues setmanes molt intenses en què vam poder obrir unes vies molt bones en un pic de gairebé 6.000 m. Una gran aventura, com ens agrada a nosaltres.

Com és que decidiu escalar junts, els dos germans?

Sempre hem escalat junts. Primer de la mà dels nostres pares, ja que en totes les nostres vacances anàvem a la muntanya, als Pirineus o als Alps. El nostre pare també escalava, ens duia a fer rutes fàcils, i així ens hi vàrem enganxar. Pel que fa als objectius d’escalada, coneixem els punts forts i dèbils de cadascun i sempre ens hem entès a la perfecció.

Què us dona l’escalada?

Sobretot la sensació de llibertat. Gràcies a ella tenim l’oportunitat de conèixer llocs increïbles i experimentar vivències molt fortes. És la nostra passió.

Pensau en el moment en què el cos us digui “prou”?

La veritat és que no. El pla B no el tenim clar, però segur que serà alguna cosa relacionada amb la muntanya. No crec que ens trobeu treballant en una oficina.