Una 'gesta' del 'Baleares'

PalmaLes memòries del capità republicà Alberto Bayo recullen que en el transport de tropes i materials destinats al desembarcament a Mallorca de l’agost de 1936 es va utilitzar, entre altres vaixells, un pailebot anomenat Trinidad. Josep Massot concreta que es tractava d’un vaixell de 78 tones de desplaçament. Segons la llista oficial de la marina mercant espanyola, el 1935 es trobaven en ús dos vaixells d’aquell nom, un llaüt viatger i un pailebot de 74 tones, abans anomenat Angelina, matriculat a Las Palmas però construït a Torrevella el 1898 i que era propietat de Vicente Chapaprieta, pare del ministre d’Hisenda del govern de Lerroux. En realitat, havia estat adquirit el 1934 pel menorquí Andreu Vives Campomar i la companyia Marí-Landino. El novembre de l’any següent s’anunciava que el Trinidad substituïa l’Arnaldo Oliver en la ruta de Ciutadella a Barcelona.

Arran de la situació creada per la rebel·lió militar el 18 de juliol de 1936, el Trinidad va ser socialitzat i posat al servei del comitè obrer de Menorca. L’agost següent, com s’ha dit, el vaixell va participar en l’operatiu del desembarcament a Mallorca. Després, el Trinidad va tornar al seu trànsit de mercaderies. El 24 juny de 1937 navegava en conserva amb el motoveler Carmelita, vaixell que algunes fonts fan francès però que podria ser el bastit a Palma el 1853 i que fins a l’esclat de la guerra era propietat de la companyia Segura i Bonnin. Havien salpat de Seta de matinada i emproaven Portvendres per embarcar mercaderies amb destinació a Barcelona.

A l’alçada de la platja d’Argelers els patrons albiraren la silueta d’un creuer de guerra. Només podia ser un vaixell francès o un dels creuers bessons rebels Canarias o Baleares, tots dos de 194 m i deu mil tones de desplaçament. Era aquest darrer. Sembla que es trobava fregant el límit de les 12 milles nàutiques (22,2 km) que demarcava les aigües jurisdiccionals franceses. Per a la marina rebel els vaixells que feien el trànsit amb França eren contrabandistes enemics.

Des de la seva posició, el creuer llançà a l’aigua una motora armada que es dirigí al Trinidad. En adonar-se’n, el patró i els tripulants abandonaren el pailebot en la barca de bord i procuraren allunyar-se’n cap a la costa. Alertat, el Carmelita va fer el mateix. La motora feixista detingué la barca del Trinidad i portà els seus homes presos a bord del Baleares. Els mariners d’una segona motora es varen fer càrrec del pailebot i l’aproximaren al creuer. El Baleares li va etzibar cinc canonades i s’enfonsà. La premsa republicana va afirmar que el fet d’haver canonejat el pailebot demostrava que no carregava armes, ja que en aquest cas haurien estat aprofitades pels facciosos.

Diferents testimonis

Un aeroplà francès de la base de l’estany de Berra va estar observant tot l’episodi i l’informe corresponent, que resumeix H. Levano al seu llibre sobre naufragis a la Costa Vermella, va concloure que el creuer es va mantenir en aigües internacionals. Ara bé, diferents testimonis asseguren que els fets es desenvoluparen totalment dins les aigües jurisdiccionals de França, fins i tot que va succeir a només dues milles de la costa. Així ho recollí tota la premsa republicana els dies 25 i 26 de juny de 1937, en ocasions confonent el vaixell que perpetrà l’atac:

La Vanguardia: “Enfonsament d’un veler espanyol en aigües jurisdiccionals franceses”; ABC: “Gestes del Canarias: captura tres pesquers i enfonsa en aigües franceses un motoveler”; Ahora: “A les costes catalanes, un vaixell facciós... enfonsa un veler espanyol. La ‘gesta’ va tenir lloc en aigües franceses”; El Liberal: “En aigües jurisdiccionals franceses el pirata Canarias captura i envia a pic el veler espanyol Trinidad”, etc. La crònica més original pel que fa al seu contingut és la del diari El Sol: “Els esmentats vaixells havien sortit de Seta amb rumb a Portvendres i quan es trobaven entre les platges de Canet i d’Argelers albiraren una nau de guerra. Cregueren que es tractava d’un vaixell francès i els dos pailebots continuaren la seva ruta, però en aquell moment es va avançar una barca del creuer, que era un vaixell pirata espanyol...”. Continua afirmant que un oficial de l’Armada francesa va poder calcular que el vaixell espanyol es trobava a només a quatre quilòmetres de la costa.

La mateixa premsa escrita aporta altres informacions essencials. La tripulació del Trinidad constava de sis homes, segons la font més fiable, nou segons d’altres i el patró nomia Carrasco. Varen ser desembarcats a Palma i el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà ens conta la resta. El patró, Francisco Carrasco Mairena, natural de San Roque, Cadis; el motorista, Antoni Planells Tur, de can Salvador, Formentera, i Josep Sunyer Castelló, de can Jordi, també de Formentera, varen ser jutjats per la Sala Primera de l’Audiència Territorial acusats d’adhesió a la rebel·lió. La sentència va ser a mort. Tres dies més tard, el 18 d’agost de 1937, els tres homes varen ser afusellats al semicercle exterior del cementeri de Palma.

Antoni Planells, de trenta-cinc anys d’edat, era casat amb Catalina Ribas Colomar i pare de Catalina Planells Ribas, Maria i Màxima. Tenien 7, 5 i 1 anys d’edat respectivament quan mataren son pare. Josep Sunyer, de trenta-set anys, casat, figura en la Causa General entre la dotzena de formenterers als quals s’atribuïa el saqueig i la crema de les tres esglésies de l’illa de Formentera amb la complicitat de milicians forasters. Una nota adverteix que quan es redactà l’informe, el novembre de 1940, Sunyer ja era mort. Fins que no es localitzi i s’estudiï el procés judicial que els va conduir davant de l’escamot d’execució no podrem saber si aquest antecedent fou fet servir d’agreujant i si, com creuen els seus familiars, arribaren a mans del tribunal informes negatius des de Formentera.

Les lletres que formen els noms dels tres mariners són a la fi visibles en el lloc on reposen. Hi són, ben clares, retallades en el ferro dels panells 2, 8 i 10 del Mur de la Memòria del cementeri de Palma, aixecat gràcies a la insistència de l’associació Memòria de Mallorca. Mentrestant, el monument al Baleares és també visible, encara, a la Feixina de Palma.