La gestió de l’aigua a Menorca fa rodar caps als ajuntaments i al jutjat

PalmaLa gestió de l’aigua a Menorca està en dubte. A Maó s’ha tardat un mes a actuar després que la concessionària del servei comunicàs que l’aigua que abasteix la meitat de la població no és potable. I a Ciutadella, la sobreexplotació dels pous durant els darrers anys i la seva salinització han motivat una investigació de la Guàrdia Civil per un presumpte delicte mediambiental contra la salut pública que ara ja és en mans del jutjat.

Els experts avisen que és necessari perseguir més el malbaratament dels grans consumidors, però els ajuntaments no es posen d’acord ni per unificar l’ordenança ni la gestió hídrica a tot Menorca. Disposar d’una dessalinitzadora no ha evitat problemes a Ciutadella, però a Maó es veu ja com a solució. Les inversions són de camí, però, una vegada més, arriben tard.

La contaminació per nitrats per l’activitat agrària i la salinització dels pous per la intrusió marina era tan greu al sud de Ciutadella, que fa 25 anys, amb Jaume Matas de ministre de Medi Ambient, es projectà la construcció de la primera dessalinitzadora a Menorca. L’obra, però, tardà deu anys a estar executada, el 2009, i encara vuit més a posar-se en marxa, el 2017. I set anys després encara s’empra només al 34% de la seva capacitat.

Sobreexplotació dels pous

La por política a encarir més el rebut als ciutadellencs ha fet que no s’hagi recorregut prou a l’aigua dessalada i s’hagin sobreexplotat els pous més del compte. L’empresari Valeriano Allès denuncià que des de fa 14 anys es treu aigua sense autorització dels pous de ses Arenes de Dalt amb una bomba instal·lada 30 metres per davall del nivell màxim permès. El Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil ho ha investigat, i aquest estiu ha entrat el cas al jutjat, on imputa la presumpta responsabilitat del delicte a l’exregidora socialista Noemí Camps i al cap dels serveis tècnics municipals, Joan Moll, a qui arribà a detenir aquest juliol en el decurs d’un escorcoll a l’Ajuntament de Ciutadella. També està pendent de resoldre’s el contenciós que, per la gestió d’aquests mateixos pous, interposà Valeriano Allès contra el Consistori i Recursos Hídrics. Denuncia que la llavors batlessa i actual diputada, Joana Gomila, va autoritzar l’extracció d’aigua de captacions tot i l’informe desfavorable de Sanitat.

L’escenari quedà reflectit amb tota cruesa al Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua que Ciutadella aprovà inicialment el juliol de l’any passat i que ara revisa, juntament amb la Direcció General de Recursos Hídrics, per fer-ne l’aprovació definitiva. L’auditoria del pla és concloent. L’estat de l’aqüífer de Ciutadella és deficient, els recursos hídrics estan sobreexplotats en un 131%, les concentracions de nitrats en molts de pous superen el límit màxim de 50 mg/l permès per Europa, i també les concentracions de clorurs han sobrepassat els 250 mg/l. Part de la culpa, es diu, la té que s’hagi continuat traient aigua per davall del nivell freàtic. Hi ha bombes d’impulsió que es troben a 120 metres de fondària, quan l’aigua és als 50.

A més, set anys després de la posada en marxa de la planta, la dessalinitzadora continua sense estar connectada al dipòsit municipal del Caragolí. Tot i això, la Conselleria de la Mar ja fa mesos que treballa en el projecte que ho faci possible i ha reservat els 6 milions necessaris per pagar l’obra, que es perllongarà al llarg dels pròxims dos anys. No serà fins llavors, quan la dessaladora ja estigui connectada, que l’Ajuntament es plantejarà fer-ne un major ús. Tanmateix, el batle Llorenç Ferrer, que aquesta setmana s’ha reunit a Palma amb el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, diu que es plantegen també obrir nous pous. Com que s’han clausurat els que estaven salinitzats, Ferrer diu que l’aigua destinada al consum humà avui dia és potable.

Les analítiques mensuals que es remeten regularment al Ministeri de Sanitat confirmen que els índexs de nitrats de l’aigua de Ciutadella es troben dins dels nivells establerts com a segurs, i no s’ha emès cap informe desfavorable que indiqui un risc per a la salut pública. No passa el mateix a Maó. També les darreres analítiques conclouen que l’aigua torna a ser potable, però l’Ajuntament manté l’avís que no s’empri per beure ni cuinar fins que no disposi de totes les garanties sanitàries.

Després d’anys plantejant si convenia connectar la dessalinitzadora de Ciutadella amb el Llevant de Menorca, els municipis han cercat la solució pel seu compte. Es Castell posà en marxa a finals del 2016 la seva pròpia planta desnitrificadora, i Maó va fer el mateix l’octubre del 2021, quan entrà en servei la planta de Malbúger. Fins i tot n’ha projectada una segona. Però els valors anormals que començà a donar el novembre de l’any passat van fer saltar l’alarma. L’aigua de Malbúger no era potable i ,així i tot, l’Ajuntament i l’empresa concessionària, Hidrobal, decidiren no comunicar-ho a la població, ja que, connectant els pous en millor estat de Cornia Nou ja es garantia servir aigua potable i de qualitat a les més de 16.000 llars de la ciutat.

Aquest estiu, però, s’han reproduït els problemes. El 13 d’agost, un ban d’alcaldia demanava “la implicació de tots per evitar restriccions generals en l’ús de l’aigua”. L’Ajuntament va deixar de regar en espais públics, va reduir la pressió a la xarxa i va incrementar el control sobre els equipaments municipals de més consum. També advertí els grans consumidors i traslladà a Autoritat Portuària la necessitat d’evitar l’aigua per a usos nàutics, restricció que estengué als creuers. El missatge pregava no regar entre les 8 i les 20 h, abstenir-se “en les pròximes setmanes de fer net amb aigua els cotxes, barques, terrasses o patis, no omplir les piscines, revisar les fuites i fer un bon ús de l’aigua domèstica”. Deu dies després, Hidrobal remeté a l’Ajuntament una comunicació interna que alertava dels elevats índexs de nitrats a la planta de Malbúger. El correu, remès a una funcionària que es trobava de baixa, no va ser detectat fins al 26 de setembre, un mes més tard. Tot i això, en veure que l’aigua que abasteix a 7.281 cases de Maó, el 48% de la població, no era potable, el batle ordenà tot d’una aturar la planta i comunicar-ho a la ciutadania. “No l’empreu per beure ni cuinar”, avisava. Les fonts públiques de la ciutat encara van tardar cinc dies a tancar-se.

L’Ajuntament de Maó ha obert un expedient a Hidrobal, a qui en fa responsable, però també ha depurat responsabilitats en el si del govern municipal. La primera tinent batle d’Urbanisme, Dolores Antonio, ha dimitit “per responsabilitat, coherència i defensa de l’interès general”.

La solució al problema és de camí. La Conselleria de la Mar promou la construcció d’una dessalinitzadora que produiria 15 milions de litres al dia, un 20% més que la planta de Ciutadella, i donaria servei als municipis de Maó, Sant Lluís i es Castell. L’esquerra ja no es tanca en rodó a aquesta opció, i tampoc els experts. “Les inversions arriben tard i, com va passar en el cas de Ciutadella, pot ser que, desgraciadament, Maó també hagi de tenir la seva dessaladora”, va dir en un debat recent el director de l’Obsam, David Carreras.

Ordenances més restrictives

De fet, entre les propostes que demana la Comissió d’Aigua i Territori de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) hi ha un estudi d’alternatives d’abastament de la zona del Llevant, la connexió de la dessalinitzadora de Ciutadella i, sobretot, que les administracions unifiquin la gestió de l’aigua en l’àmbit insular. Proposa una mateixa ordenança municipal que permeti estalviar aigua i penalitzar qui la malgasta. “L’aigua és massa barata”, diu Carreras, qui anima els ajuntaments a apujar-ne el cost i tallar directament el subministrament als xalets amb piscina que gasten fins a 900 litres per persona i dia, el que considera “inadmissible”.

El GOB recorda que Ciutadella té l’aqüífer més sobreexplotat tot i disposar de dessaladora, i que no poder garantir suficient aigua està bloquejant el nou Pla General i el futur creixement de la ciutat. El mateix passa amb diversos projectes turístics al Castell i al litoral de Sant Lluís. Per aquest motiu, els ecologistes desconfien de la intenció que hi pugui haver al capdavall de la dessalinitzadora de Maó.

La degana del Col·legi d’Enginyers, Sara Lobato, troba a faltar una major planificació de les infraestructures hídriques necessàries. Mentrestant, un dels col·legiats que més ha estudiat el tema, José Antonio Fayas, posa la Menorca Reserva de la Biosfera davant el mirall de Benidorm que, tot i haver incrementat la seva població un 40%, i les pernoctacions hoteleres un 25%, en el darrer quart de segle ha aconseguit reduir el consum d’aigua en un 18% en el mateix període.

La classe política menorquina, però, encara no es dona prou per al·ludida. El batle del Mercadal, Joan Palliser, revela que, tot i que s’ha arribat a plantejar en el si la junta de batles, no hi ha acord a l’hora d’unificar criteris i tenir ordenances més restrictives i sancionadores. “Malauradament, n’hi ha que, encara, s’estimen més anar per lliure”, diu.