Girar la llengua per parlar en castellà, cada vegada més habitual entre els joves
Un dels factors que impedeixen l'apropiació del català és quan el no catalanoparlant és percebut com un nouvingut, estranger o migrant i la manera d'adreçar-s'hi és el castel
PalmaCada vegada és més habitual que els joves catalanoparlants mudin de llengua quan l'altra persona no els entén; de fet, els castellanoparlants gairebé no ho fan. Fa estona que experts i lingüistes adverteixen d'aquesta tendència, que s'ha confirmat amb l'informe Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears, publicat aquest dilluns. És el primer estudi sociolingüístic fet a l’Arxipèlag en què s’ha combinat metodologia qualitativa i quantitativa. L'han presentat les investigadores del GRESIB Maria del Mar Vanrell i Xisca Castell.
El document, elaborat pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), destaca que la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. En l'estudi han corroborat que el manteniment exclusiu del català en les converses és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà.
Les investigadores han assegurat que els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües, mentre que entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que es comporta com a monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix. Sobre això, també han comentat que les "converses bilingües" gairebé no existeixen, perquè als catalonaparlants els sembla més senzill canviar de llengua i conversar en castellà.
Les investigadores han detallat que hi ha una gran varietat de factors que poden impedir l’apropiació de la llengua catalana i adoptar-la com a llengua social habitual. Una de les coses més que hi va més en contra és el fet de ser percebut com de fora, nouvingut o estranger: la majoria de gent s'hi adreça en castellà. Per això, molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i es troben sense gaires oportunitats a l’hora de practicar el català, han apuntat.
Vanrell i Castell consideren que "és important promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions".
