L’embat de Glòria difumina les postals idíl·liques del Llevant

ManacorLa força destructora de la borrasca Glòria, que va escombrar les Illes Balears el 20 i el 21 de gener, ha difuminat les postals amb què el sector hoteler de Mallorca en general i el de la costa del Llevant en particular promocionen el turisme de sol i platja, un producte que comença l’any prou devaluat per la pèrdua de molts arenals. Cala Mondragó (Santanyí), Cala Agulla (Capdepera) i Cala Varques (Manacor) són des de fa anys tres referents amb els quals es ven l’illa. Aquests indrets, en diferent grau d’erosió, han perdut gran part de la seva fesomia, una silueta amb la qual s’han sorprès molts de visitants en posar peu a l’aeroport de Son Sant Joan i també molts agents a les fires turístiques internacionals.

Cala Varques, dins l’ANEI de Cales de Mallorca, està literalment en pèl, plena de còdols i amb una barrera de posidònia morta i sediments que potser esmorteixin l’embat de propers temporals. Els excursionistes que aquesta setmana hi han anat per veure com ha quedat la platja després del gran temporal no l’han reconeguda. Un 90% de l’arena ha desaparegut. Amb el seu estat nafrat, es fa difícil creure que a l’estiu Cala Varques pugui quedar vestida de sediment arenós. Amb l’aspecte actual, tampoc sembla que s’hagi de témer per la massificació que pateix estiu rere estiu . “Un període de descans potser li anirà bé, després d’anys de molta pressió humana”, comenta un senderista que la visita en grup.

Cala Varques i el seu entorn solen estar col·lapsats de juny a setembre. Internet la va descobrir per a milers de visitants com un petit paradís abrigat per un grapat de platges verges, entre els hotels de Cales de Mallorca i Portocristo. Amb el pas de Glòria, centenars de metres cúbics d’arena han estat arrossegats i engolits per la mar. L’absència de sediment és de tanta magnitud que la seva regeneració a curt termini sembla una utopia.

El Consistori manacorí descarta que s’hagi d’intervenir a la platja verge més visitada i estendard del seu litoral. A l’Ajuntament, més preocupat pels danys a les zones urbanes del litoral, especialment s’Illot, el batle, Miquel Oliver, creu que “Cala Varques es recuperarà sola”, tot i la seva difuminació com a estampa de reclam.

A Cala Mondragó, l’imant turístic de Santanyí, a l’extrem sud del Llevant, sí que n’hi ha que preguen per la seva ràpida recuperació. “Venem Mondragó com a reclam per al municipi, però també ho fa el Govern. S’Amarador i la Font de n’Alis formen part del nucli del parc de Mondragó. Esperam que no ens posin obstacles en la seva restauració”, declara la batlessa, Maria Pons, qui remarca que aquesta tasca és competència de tres administracions: l’Ajuntament, la Demarcació de Costes i la Conselleria de Medi Ambient. A part de la pèrdua de molta arena, els dos arenals estan coberts per una espessa catifa d’alga.

“Mondragó està sense arena i esperam que la mar la torni a treure, però la gran quantitat d’alga es podria anar retirant en pocs dies. Dilluns parlarem amb la directora del parc i amb Medi Ambient perquè ens deixin retirar-la amb els nostres mitjans i a compte de l’Ajuntament, que també assumeix la neteja dels vials i espais públics de l’entorn de les platges”, explica la batlessa.

La trencadissa que ha patit el passeig que uneix per sobre de les roques els arenals de la Font de n’Alis i s’Amarador també és un desperfecte que preocupa l’Ajuntament. “Es tracta d’un enllaç per a vianants que és de l’àmbit competencial de Costes. Necessitarà una bona intervenció, que alhora presenta un elevat grau de complicació, atès que no hi pot accedir maquinària pesant”, recorda Pons. La borrasca Glòria ha deixat mals per valor d’uns 600.000 euros a Santanyí, segons l’estimació municipal presentada al govern central.

Com ha passat a Cala Varques, i atesa la malmesa, Santanyí pot evitar la massificació de les seves platges idíl·liques, que, a més de Mondragó, té amb el Caló del Moro i s’Almunia dos espais seductors, sobresaturats en ple estiu. Aquí, la gran borrasca també s’ha enduit els arenals.

De les tres cales més famoses del litoral del Llevant de Mallorca, Cala Agulla és la més gran amb més de 400 metres de llargària. Forma part de la Xarxa Natura 2000 i és Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). Els dos extrems han perdut molta arena i s’ha desenterrat un gran volum de roca.

No obstant això, des de l’Ajuntament s’explica que a la cala major del municipi, la borrasca Glòria no ha fet tant de mal com els temporals anteriors. Així ho explica Quico Martínez, delegat municipal de Medi Ambient. “Han rebut de valent les platges de Son Moll, Na Ferradura, Font de sa Cala i Canyamel, però Cala Agulla, igual que Cala Mesquida, no s’ha vist tan afectada com quan hi arriben temporals de nord, que són els que sí que li fan mal de bon de veres”, destaca el regidor. El Consistori gabellí no es planteja restituir l’arenal de Cala Agulla, com es va fer a l’estiu de 2012. Llavors es va reposar amb material d’una pedrera, després de cedir a la demanda de l’associació hotelera que temia un daltabaix turístic si no s’hi posava arena.

Des de la Conselleria de Medi Ambient es confia que a curt termini les platges naturals “que socialment dormen durant l’hivern” aniran recuperant el seu perfil amb la dinàmica pròpia dels sistemes costaners. Cal esperar, si fallen els pronòstics, veure com reaccionaran les associacions hoteleres, més partidàries d’una regeneració artificial per garantir que els arenals estiguin ben vestits a l’inici de la temporada.