Glòria, el preludi “devastador” de com serà la costa en 80 anys

Barcelona / PalmaAmb les aigües més tranquil·les, és moment de fer balanç dels danys del temporal Glòria, però també de demanar-se si es podria haver evitat i si és possible prevenir una devastació com la causada si torna a haver-hi un temporal semblant. Els experts, de fet, diuen que la borrasca, que a les Balears va afectar especialment els municipis del Llevant de Mallorca i l’Algar, a Menorca, és un fenomen inusual, però no excepcional, i avisen que amb l’escalfament de la mar les conseqüències d’aquests temporals poden ser encara més greus. “La mar és una bomba de calor”, adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC. “És el que es projecta que passarà el 2100, perquè a banda de les onades molt altes, el nivell mitjà de la mar serà un metre més elevat del que és normal”, afirma. I afegeix: “És un exemple de com es comportarà la costa d’aquí a vuitanta anys i ja hem vist que pot ser devastador”. En el cas de Mallorca, a més, s’hi afegeix la possibilitat que s’incrementin el nombre d’episodis similars a la torrentada de Sant Llorenç del Cardassar, que va deixar 13 morts.

Cal tenir en compte que a Mallorca hi ha identificades com a Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI) les zones al voltant de les lleres de deu torrents, i a Eivissa, una, segons el Govern. Els trams de torrents que es podrien desbordar en episodis tràgics com el del 9 d’octubre de 2018 al Llevant passen per Peguera i Santa Ponça al ponent, l’àrea metropolitana de Palma, Campos al sud, Sant Llorenç del Cardassar i l’Illot, com es va comprovar, i finalment, Sóller, Pollença i la ciutat d’Eivissa. Sobre les mesures d’adaptació per preveure destrosses causades per la pujada del nivell de la mar, el director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern, Aitor Urresti, va advertir que “hem de pensar si preferim reparar cada any els desperfectes o desmantellar la primera línia i donar-li un marge”. Les actuacions també haurien de tenir en compte els danys que causen les fortes onades de deu metres que varen danyar la primera línia de Portocolom, on varen fer destrosses a diversos blocs de pisos i platges. El Govern, de fet, ha demanat la declaració d’emergència per a les zones més afectades.

“Vivim als llocs més perillosos”

Els humans acabam vivint als llocs més perillosos, perquè també són els més rics des d’un punt de vista agrícola. “Som vulnerables però no pels riscos naturals, sinó perquè ens hem col·locat allà on n’hi ha més”, afirma el geògraf i professor a la Universitat de Barcelona Josep Coma. Des del 2002 la llei estableix que abans de fer noves construccions s’ha d’estudiar la inundabilitat de la zona, però els edificis que es varen construir abans no han de complir aquests requisits. Per això, Coma admet que ara és molt difícil tirar enrere tot el que ja s’ha aixecat en zones perilloses, encara que siguin habitatges o equipaments -des d’escoles fins a hospitals, residències i pavellons esportius-. A Catalunya, per exemple, “hem fet tard perquè històricament hi ha hagut una falta de planificació molt important”, lamenta. Per això és tan urgent, diu, fer plans sectorials i directors que “evitin cometre els mateixos errors”. I això passa perquè l’Administració sigui “més ambiciosa” i deixi de construir en zones en risc i desclassifiqui sòl urbanitzable. Segons Coma, el millor és evitar construir als llocs de màxima vulnerabilitat i també conscienciar la població dels riscos que té el territori. “Hi ha molta gent que està desconnectada del lloc on viu”, alerta.

Una de les conclusions és que els estralls de la borrasca es podrien haver reduït amb una bona planificació territorial. “Si l’aigua del riu o de la mar ha afectat infraestructures és perquè són en una zona inundable. S’han fet les coses molt malament”, assegura David Pino, professor de física a la UPC i coordinador del projecte Mediflood. El projecte ha analitzat 14.500 casos d’inundació pluvial i fluvial a la costa mediterrània peninsular durant un mil·lenni, i ha de servir per veure els efectes de l’urbanisme davant fenòmens naturals i prevenir-los amb més garanties. Segons Pino, les projeccions indiquen que en un futur podria ploure menys, però durant menys dies, i això significa que les pluges podrien ser torrencials. I si s’hi suma la indiscutible pujada del nivell de la mar, és fàcil concloure que cal un debat urgent per repensar la urbanització del territori.