El GOB celebra 50 anys i recorda al nou Govern: "Ens hi trobaran, en la defensa del medi ambient"

PalmaNo passa cada dia que una entitat ciutadana de les Illes arribi al mig segle d'existència. Menys encara si és l'organització amb més base social i més influència. Aquest dimarts calorós d'estiu ha estat el dia de celebrar que el GOB ha fet 50 anys, i un teatre Principal ple de gom a gom ha aplaudit, ha recordat, ha gaudit i ha reconegut la feina d'una organització sense la qual és impossible entendre no només l'ecologisme, sinó la realitat balear d'ençà que hi ha democràcia.

L'acte ha tingut moments vibrants, alguns d'ells amb referències al nou moment polític. Però la majoria s'han centrat en el record de la tasca de sensibilització i sobretot de defensa del medi ambient feta per l'entitat sigui quin sigui el govern del moment.

De fet, el primer a prendre la paraula ha estat Miquel Rayó, un dels coneguts internament, a l'entitat, com a 'gobosaures' perquè en formen part des del principi. Rayó precisament ha reivindicat la influència i transcendència del paper del GOB, que continua com a eix central amb "la natura, de la qual no ens decantam". Això sí, ha recordat que devers el 1973, quan es va fundar l'entitat, l'ecologisme es feia amb "la televisió en blanc i negre, que era on vèiem Félix Rodríguez de la Fuente", i avui s'ha passat "a les campanyes de Greta Thumberg".

Durant la primera assemblea, Rayó es va incorporar juntament amb Lluc Mas, Xesc Avellà, Xesc Moll i Aina Bonner al nucli fundador, els membres del qual ha volgut anomenar un per un: "Jesús Jurado, Joan Mayol, Pep Casasayas, Hilari Morales, Toño Alcover i Pere Bosch". Tots ells van ser els qui van inscriure l'entitat aleshores orientada principalment a l'ornitologia, si bé ben aviat va ampliar la tasca amb el llinatge de "defensa de la naturalesa", tot just vistes les primeres emvestides de la balearització, que ja sacrificava espais naturals, principalment litorals.

Margalida Ramis, la portaveu actual de l'entitat, ha volgut recordar tots els treballadors, voluntaris i tècnics especialitzats que han fet possible guanyar batalles, durant molts anys, vinculades a espais en perill. Topònims com Punta de n'Amer, es Trenc, sa Dragonera o Cabrera han aparegut en forma de cartells, en un repàs audiovisual de les principals fites de l'entitat, tot combinat amb música de gran qualitat i de lletres gens casuals, que han parlat de la defensa de la terra i del valor de la natura. Aina Tramulles, Biel Majoral, Xanguito i la coral de dones de la UIB han aconseguit animar un públic entregat que ha aplaudit cada esment al paper que ha jugat el GOB durant mig segle.

Ha tancat el torn d'intervencions Amadeu Corbera, qui no ha desaprofitat l'ocasió per parlar del nou moment polític, i advertir als nous responsables de les principals institucions "que ens hi trobaran, com sempre, en la defensa del medi ambient". "D'entrada, no tenim ni Conselleria de Medi Ambient amb la qual interlocutar; tenim un negacionista del canvi climàtic [en referència a Pedro Bestard, vicepresident del Consell de Mallorca] encarregat de Medi Ambient", ha subrallat. A més, en una conversa amb l'ARA Balears, Corbera ha dit que, "de totes maneres, vull recordar que venim d'un Govern que ha vist com es disparaven tots els indicadors de massificació i sacrifici territorial, i semblava que miraven a un altre costat. Per tant, de moment, estam esperant a veure per on pren el nou Executiu, però també s'ha de dir que els laments de l'esquerra estan completament mancats d'autocrítica", ha afirmat.

En la seva intervenció davant el públic ha volgut insistir en un missatge d'esperança: "No ens podem permetre caure en el pessimisme".

A l'acte no hi ha assistit cap dirigent de les principals institucions autonòmiques, insulars o municipals.