El GOB Menorca rebutja el manifest contrari al PTI de 32 entitats socials de l'illa

MaóEl GOB Menorca s'ha desentès del manifest signat per 32 entitats contràries a l'aprovació inicial de la reforma del Pla Territorial Insular (PTI), tot i que demana temps per analitzar amb deteniment el dens document i presentar-hi les al·legacions corresponents. El responsable d'Ordenació Territorial de l'entitat ecologista, Miquel Camps, no està d'acord amb els signants del manifest, que considera el PTI com "una porta oberta a més ciment, contaminació i massificació".

Segons Camps, el manifest de les 32 entitats socials de Menorca sobre el que representa el PTI és "completament negatiu", fet que no es correspon amb el posicionament del GOB: "Hi ha articles transcendents perquè l'illa mantingui el model territorial, però reconeixem que altres són problemàtics i per aquest motiu els estam estudiant". En qualsevol cas, Camps assegura que si la mobilització d'aquestes entitats es manté durant les pròximes setmanes "tal vegada podríem sumar esforços". Entre els punts més conflictius del PTI, el responsable del GOB lamenta que es permetin nous atractius turístics a les urbanitzacions devora terrenys de sòl rústic i d'especial protecció.

D'altra banda, l'ecologista veu amb satisfacció que el PTI actual reculli les problemàtiques del present, de la mateixa manera que l'any 2003 envoltà la redacció del primer. En aquest sentit, Miquel Camps recorda la importància del document d'ordenació territorial: "L'any 2003 vam ser pioners a l'estat espanyol i es van desclassificar més de 50.000 places turístiques projectades amb l'objectiu d'evitar el creixement urbanístic. Ara, el context és un altre i volem potenciar les energies renovables en els edificis de nova construcció, regular els usos turístics al camp i resoldre la problemàtica de l'aigua".

El comunicat de les 32 entitats que rebutgen el PTI expressa la seva "preocupació i indignació" per la reforma i afirmen que l'aprovació per part del Consell de Menorca és una "involució" respecte del document del 2003. A més, reivindiquen el paper de l'illa com a Reserva de la Biosfera i exigeixen un canvi de model urgent: "Els menorquins no necessitam més creixement, asfalt, piscines, restaurants o aparcaments en sòl rústic o en zones de màxima protecció. No volem cedir ni un pam més de territori per edificar, ampliar o carregar més les urbanitzacions". Per últim, proposen emprar els fons europeus per a la restitució dels ecosistemes, l'impuls a la mobilitat sostenible i el transport públic, la millora dels serveis bàsics d'aigua i sanejament, la implantació d'autoconsum en energies renovables, la protecció de la mar i la posidònia, la preservació del patrimoni, i la protecció social i la igualtat d'oportunitats.