El GOB demana al Govern prohibir la navegació de qualsevol embarcació els primers 50 metres de costa

PalmaEl GOB Menorca vol posar fi als perills que la presència d'embarcacions suposa per als banyistes i ha reclamat al Govern que prohibeixi la navegació i fondeig en la franja que va des de la vorera fins als 50 metres. Els ecologistes consideren que ni embarcacions ni motos d'aigua hi tenen res a fer, en aquest espai, estigui o no balisat –llevat de circumstàncies de força major, com una avaria.

Aquesta és una de les al·legacions al projecte de llei del litoral que ha acabat el procés d’exposició pública presentades per la secció menorquina del GOB. L’actual redactat de l’Executiu deixa circular embarcacions i motos d’aigua (fins a deu nusos) en les aigües pròximes a la vorera. A més, els ecologistes demanen que entre els 50 i els 350 metres només es pugui navegar a cinc nusos de velocitat. L'entitat també reclama que la norma estableixi una limitació clara de les capacitats de càrrega de les platges, cales i altres indrets de la costa, i que es gestioni l’oferta d’amarraments i de marines seques legals segons criteris de sostenibilitat.

Pel que fa als plans de litoral –fórmula que estableix la llei per dir què es pot i què no es pot fer a cada zona–, el GOB vol que incorporin amb claredat els criteris ambientals, ja que la versió actual parla, en el millor dels casos, d’un concepte tan dispers com el desenvolupament sostenible, sense concretar mesures. Per això, vol que aquests plans de litoral s’elaborin amb dades concretes sobre les persones i les embarcacions que hi pot haver en cada moment a cada lloc de la costa, i assegurar així que no es produeixen els nivells de saturació actuals.

Retirada del projecte

En tot cas, el GOB Mallorca considera que els plans litorals i en les propostes de la llei de la Conselleria de la Mar i Cicle de l'Aigua s'orienten a augmentar els usos i les ocupacions del litoral. "Se centra sobretot a regular possibilitats de creixement d’usos urbans dins la zona maritimoterrestre i la de servitud de protecció", assenyalen els ecologistes.

En la seva argumentació per demanar la retirada del projecte, afirmen que "la costa està prou saturada de persones i ocupada per instal·lacions de serveis", com per "obrir de manera tan àmplia com fa aquesta llei les possibilitats de continuar autoritzant nous usos i ocupacions". "Cal enfocar les normatives que afecten el litoral en termes de frenar-ne la degradació i iniciar-ne la recuperació", diuen. Per això, reclamen també que no hi hagi "més empreses de busseig, motos aquàtiques, barques de lloguer ni xibius" i "fer vials rodats a platges que ara no en tenen".

Per la seva part, la fundació Marilles també ha presentat al·legacions a l'avantprojecte, i coincideix amb altres entitats ecologistes que no es pot limitar la velocitat als primers metres del litoral només a les embarcacions de més de 12 metres d'eslora, tal com figura al text redactat per l'Executiu, sinó que cal incloure-hi qualsevol barca. L'entitat proposa limitar la velocitat de totes les embarcacions a cinc nusos i no a deu.

En tot cas, Marilles estira les orelles a la Conselleria de la Mar i Cicle de l'Aigua i critica que digui que es fa una norma per protegir el litoral, quan, en realitat, l'únic que es protegeixen són les activitats econòmiques. "Tot i que a l'inici del text sembla que la norma té molt present l'àmbit ambiental com a eix transversal de la protecció del litoral, no es reflecteix als articles posteriors, molt enfocats a usos de sòl urbanístics i activitats socioeconòmiques sense valorar ni tenir en compte els aspectes ambientals i socials", apunta Marilles, a més de lamentar que ni s'esmenti el canvi climàtic.

El sector nàutic demana més recursos per vigilar

Les al·legacions de l'organització Fanmed, que representa el sector nàutic en la seva versió més preocupada pel medi ambient, demanen més recursos per a la vigilància i la inspecció del litoral, ja que de poc serveixen les normatives si no hi ha capacitat de control. "Donarem suport a tot el que siguin mesures per incrementar aquesta inspecció, dotant dels mitjans necessaris l'Administració per a aquesta tasca", afirma l'entitat en les seves aportacions. Els membres d'aquesta organització que presideix Biel Dols no entenen que amb les mancances de mitjans que hi ha, part dels ingressos que genera l'activitat nàutica s'hagin destinat els darrers anys a "altres temes que no tenen res a veure amb la mar, com 10 milions d'euros als Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i 5 milions a l'Ibavi".

Fanmed també considera que l'avantprojecte de llei no inclou cap referència específica i clara al fondeig lliure "als fons d'arena, quan no hi ha possibilitats d'afectació a la posidònia". Aquesta organització de les empreses del sector nàutic considera important que s'especifiqui a la normativa que, si no hi ha posidònia, el navegant ha de tenir la confiança que pot tirar el ferretó.

Usos adequats als ecosistemes litorals

Les al·legacions de la secció menorquina del GOB assenyalen, per la seva banda, que la gestió del litoral no pot ser només per assegurar les activitats que ja s’hi fan, que és com s’ha concebut el projecte de llei. Mentre que el Govern parla de “mantenir les activitats i usos existents en el litoral”, els conservacionistes hi afegeixen que els usos i activitats existents s'haurien d'adequar als ecosistemes litorals i garantir-ne la conservació. Però el text que ha coordinat la Direcció General de la Mar promou una foto fixa del que s’està fent actualment, com passa amb les casetes litorals que l’Estat considera il·legals i, en canvi, es volen conservar al·legant valors patrimonials.

El projecte de llei també intenta eliminar requisits i filtres per regenerar platges, una petició que sovint prové del sector hoteler. Els ecologistes no veuen amb bons ulls que es permeti de manera genèrica regenerar amb àrids, encara que siguin procedents de la mateixa platja, i remarquen que cal establir criteris. Segons el GOB, aquesta operació s'ha de supeditar al nivell de protecció de les platges. "Si resulta aplicable alguna categoria de sòl rústic d’especial protecció (LIC, ZEPA, ZEC, ANEI, etc.), estarà subjecte a la normativa que regula aquestes àrees i caldrà declaració d’impacte ambiental”, assenyalen els ecologistes.

Els aparcaments litorals són un altre punt en què el Govern intenta permetre una flexibilitat més gran als ajuntaments, sempre des del prisma dels serveis al cotxe privat, ja que en cap cas hi ha referències a millorar el transport públic per evitar-ne la saturació, ni tampoc altres mesures dissuasives. Els ecologistes recorden a la Direcció General de la Mar que la prioritat una vegada més és adaptar-se al medi i proposen “l’adequació de les dimensions dels aparcaments a la capacitat d’acollida de les platges" que estableixen els plans d’ordenació de cada territori.