Gómez insisteix que els sanitaris arribats de fora de les Balears tenen interès a aprendre català
Així s'ha expressat la consellera durant un acte a Montuïri, quan se li ha demanat per l'exigència de coneixements mínims de la llengua en l'accés a l'ocupació en la sanitat pública
PalmaLa consellera de Salut, Patricia Gómez, ha insistit aquest divendres que els professionals sanitaris arribats de fora de les Balears "saben" que som "una comunitat bilingüe" i que "tenen interès" a aprendre català per poder atendre els pacients en les millors condicions. Així s'ha expressat Gómez durant un acte a Montuïri, quan se li ha demanat per l'exigència de coneixements mínims de la llengua en l'accés a l'ocupació en la sanitat pública.
La consellera ha recordat que la legislació actual permet fer excepcions pel que fa al requisit de català en les categories en les quals hi hagi dèficit de professionals. En aquest sentit, segons informa Europa Press, el fet que totes les categories de metges i infermeres siguin deficitàries està suposant, a la pràctica, que totes quedin exemptes d'aportar el títol de coneixements de català. En aquest context, Gómez ha remarcat que "no hi ha hagut cap canvi ni legislatiu ni normatiu", i que l'excepció dels requisits de català "s'ha de justificar en cadascuna de les proves".
En qualsevol cas, Gómez s'ha mostrat convençuda que, "per descomptat", els treballadors arribats de fora de les Balears acabaran estant capacitats per atendre en català els pacients. Per Gómez, no hi ha "un conflicte" dins l'àmbit sanitari perquè els professionals "saben que la comunicació és la primera eina per poder atendre el pacient" i comparteixen que aquests han de poder expressar-se "en la llengua en la qual més còmodes se sentin".
"Ho saben, ho entenen i sempre fan esforços per aprendre català", ha afirmat la titular de Salut. A més, ha sostingut que "la bona notícia" és que en acabar la legislatura hauran estabilitzat 7.000 professionals que eren eventuals i "acabaran sent fixos".
Cal recordar que, al març del 2018, el Govern va aprovar un decret pel qual qualsevol aspirant podia ser admès en els processos selectius públics, independentment del seu nivell de català, i obtenir una plaça amb la condició de personal estatutari fix. No obstant això, s'introduïa l'obligació d'acreditar el nivell requerit de català en un màxim de dos anys després de l'obtenció de la plaça. El personal que no ho fes, encara que mantindria la plaça, perdia el dret a participar en procediments de mobilitat o accedir a drets econòmics de la carrera professional. El sindicat CSIF va recórrer aquest decret perquè considerava que discriminava l'accés igualitari a l'ocupació pública. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) el va anul·lar i el 2021 el Tribunal Suprem va fer ferma aquesta decisió en inadmetre un recurs del Govern.