La gonorrea es dispara fins a nivells dels anys 80

PalmaEl nombre d’infeccions per gonorrea s’ha disparat en una dècada a les Illes Balears: ha augmentat un 1.054%. Només el 2017 se’n detectaren 485 casos, una xifra que no es veia des dels anys vuitanta -el 1986 fou l’any rècord, amb 1.600 casos registrats-. La majoria de les noves deteccions, 445, han estat a Mallorca, on gairebé s’ha duplicat la xifra de l’any anterior. La població més afectada ha estat Palma, amb 292 infeccions. A les Pitiüses se n’han detectat 36 casos -12 més que el 2016-, dos dels quals a Formentera; i a Menorca, només quatre.

La taxa d’infeccions d’aquesta malaltia de transmissió sexual, que ara és de 43,5 casos per cada 100.000 habitants, creix any rere any, perquè els joves s’han anat relaxant pel que fa a l’ús del preservatiu, explica la directora general de Salut Pública, Maria Ramos. Ella, per la seva banda, admet que les administracions en tenen part de la responsabilitat, perquè s’encarreguen de fer i difondre campanyes de prevenció. “Però no tot es deu a això”, afegeix la titular de la cartera.

N’hi ha més casos, però també es detecten millor. Si bé els darrers anys l’Estat gairebé no ha destinat recursos econòmics a fomentar l’ús del preservatiu, a les Balears s’ha començat a fer una recerca activa dels casos en els laboratoris microbiològics, informes d’alta, analítiques... “Hi ha hagut una millora en la captació”, i això també explica part de l’increment en els registres. Fins fa uns anys, malalties com la gonorrea i la sífilis no es notificaven; ara els metges que les detecten ho traslladen a Epidemiologia per fer-ne un control.

Llucia Caldés és psicòloga i sexòloga i ha estat voluntària en campanyes estatals de prevenció de malalties de transmissió sexual. Creu que ara hi podria haver “una manca d’educació afectivosexual”. Paradoxalment, en un moment en què l’accés a la informació és a l’abast de tothom gràcies a internet, “no t’ensenyen a fer-ne un triatge”, assenyala Caldés. Ella identifica la manca d’educació sexual com un dels principals problemes que expliquen l’augment del contagi. “No podem pensar que fent tallers en un institut es cobreix tota l’educació sexual”, diu. “Fa poc vaig anar a una classe en què el coneixement dels alumnes sobre sexualitat es reduïa a quan els tocava estudiar el tema de l’aparell reproductor”, comenta.

Caldés recorda que durant la infància és més senzill parlar amb els nins. “Quan són adolescents, els pares passam a la darrera posició i els amics són la font d’informació número 1, i aquesta és la font reproductora de més mites”, alerta. A més, destaca que la informació sexual “no només es pot entendre com la part eròtica, sempre s’ha de parlar del vessant afectiu”. Afegeix que, en l’àmbit familiar, cal parlar-ne amb respecte, des de la igualtat, sense fer diferències entre fills i filles. “Som els adults els qui estam contaminats, no els petits”, hi insisteix.

La funció dels pares, segons aquesta experta, té un pes molt important, però cal que sàpiguen quin és el seu lloc, assegura. “No es pot parlar amb els fills quan són adolescents perquè per pudor no et deixaran entrar, i això passa fins i tot amb famílies que es comuniquen molt”. En tot cas, Llucia Caldés recomana “entendre que els fills no ens pertanyen; cal ser accessibles i dirigir-los on puguin trobar informació”.

Molts professionals coincideixen a dir que s’ha abaixat la guàrdia en l’ús del preservatiu. “Hi ha una baixa o nul·la percepció de risc. Pensen que les malalties sexuals són coses de gais o les relacionen amb el coit, malgrat que de cada vegada hi ha més contagis per sexe oral”, afegeix.

El doctor Javier Arranz ho corrobora. És metge de família en el centre de salut d’Arquitecte Bennàssar i també treballa al Centre de diagnòstic, tractament i prevenció de malalties sexuals (CAITS). Segons Arranz, “és difícil fer entendre la importància de posar una barrera en el sexe oral, ja sigui per la baixa consciència de risc o perquè és una pràctica més ràpida”, explica. “El risc no va associat al tipus de persona, sinó a les seves pràctiques sexuals”, hi insisteix, tot i que assenyala que tenir múltiples parelles i prostituir-se augmenten la probabilitat de contagi.

Arranz considera exagerat relacionar l’increment de casos d’infecció gonocòccica amb les campanyes preventives. “La gent sap quines són les formes de protecció de què disposa, però decideix no fer-ho”, explica. Ara bé, sí que considera necessària l’educació sexual als centres escolars: “Ja hi ha activitats en aquest sentit, però se n’haurien de fer més”. També proposa un major esforç des d’Atenció Primària a l’hora de parlar dels hàbits sexuals amb els pacients i més implicació de les autoritats sanitàries i les associacions de pacients per fer-ne difusió.

Arranz assegura que el CAITS ha detectat molts dels nous casos de malalties de transmissió sexual i han atès persones que no tenien accés a la sanitat, fins i tot de manera anònima. El centre rep pacients derivats de Primària, fa prevenció i detecció, afavoreix la formació amb cursos i es dedica a investigació.

La sífilis també creix

La sífilis és una altra malaltia que creix de manera progressiva a les Balears des de l’any 2010, fins a arribar el 2017 als 207 casos, amb una taxa de 18,5 infectats per cada 100.000 habitants. Poc més de la meitat estan localitzats a Palma.

Si bé el 2000 la sífilis va tenir un mínim històric des que se’n fan registres (1982), els darrers anys ha remuntat. El 2014, després de tres anys seguits d’un augment considerable de la taxa, pareixia que s’interrompia la tendència a l’alça, però les xifres del 2015 al 2017 implicaren un altre pic una pujada d’incidències. Detectar-la és més senzill: amb una anàlisi de sang basta.