Govern i ajuntaments arriben a un acord per garantir la gratuïtat a les escoletes

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, anunciava la setmana passada una decisió que qualificava d’“històrica”: la gratuïtat de l’etapa d’Educació Infantil 2-3. Si bé la mesura va ser aplaudida per bona part de les institucions locals i els partits, alguns ajuntaments s’han queixat perquè consideren que la proposta que es va plantejar suposava que els municipis acabarien assumint bona part del cost de la gratuïtat. Arran d’això, el conseller d’Educació, Martí March, ha convocat una reunió amb els batles i batlesses de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), aquest divendres. Finalment, a la trobada, han arribat a un acord per garantir la gratuïtat a les escoletes públiques i de la xarxa complementària a partir de setembre.

En concret, March ha anunciat un augment de la inversió que s’havia previst inicialment, que passa de 36.000 euros a 45.000 per cada aula de 2-3 anys. Aquesta dotació permet cobrir 250 euros per alumne durant deu mesos, excloent juliol i agost, com en la resta d’etapes educatives. Segons informa Educació en un comunicat després de la reunió amb la FELIB, la proposta s’aprovarà “pròximament” com a decret llei i “permetrà als ajuntaments deixar de cobrar a les famílies la despesa corresponent a quatre hores educatives de 2 a 3 anys”, que a partir de setembre assumirà la Conselleria. En queden fora els serveis d’escola matinera, menjador i les extraescolars, com ocorre amb l’etapa de Primària.

“La Conselleria ha rectificat i això és una bona notícia”, afirma la secretària general de la FELIB, Neus Serra. El neguit principal dels municipis era que la inversió anunciada no cobrís la quota que els ajuntaments cobren a les famílies per poder sostenir les escoletes. Amb l’augment, “les places ja quedaran cobertes”, diu Serra. Quant al procediment, han avançat que aquest traspàs de doblers del Govern als ajuntaments es farà a través de convenis en lloc de subvencions, per fer-ho més àgil.

“El Govern va prendre la decisió unilateralment, els vàrem demanar que se’n corresponsabilitzassin i, arran de la pressió que es va fer, han rectificat i ho celebram”, va afegir el batle de Deià, Lluís Apesteguia. Ell va ser molt crític després que s’anunciàs la mesura perquè, “com a batle d’esquerres, ho celebr, és un acte de justícia, però com a batle de Deià he de dir que no està bé fer anuncis que faran i pagaran els altres”, publicava a les seves xarxes socials el cap de setmana passat. Fins ara, els ajuntaments es fan càrrec de dos terços del cost de la plaça i les famílies paguen el terç restant, “i amb el que ha anunciat el Govern eliminava la part dels pares, però no bastava per cobrir-la i els ajuntaments encara havien d’aportar més”, va assenyalar Apesteguia. Amb l’increment, finalment els municipis es continuaran fent càrrec d’aquests dos terços i, per tant, “continuaran suportant la gratuïtat”, ha afegit.

Cap a la universalització

La gratuïtat ja es farà efectiva a partir d’aquest setembre i afectarà 5.274 famílies illenques i 158 centres, segons les previsions de la Conselleria. La intenció és, progressivament, també eliminar el cost per a les famílies d’infants d’1 a 2 anys i de 0 a 1 any, alhora que anar incrementant les places a la xarxa pública perquè doni resposta a tota la demanda. Actualment, l’oferta entre pública i complementària encara no cobreix la demanda, i allò esperable és que, amb la gratuïtat, també hi hagi un efecte crida i encara arribin més peticions.