El Govern anuncia un pressupost de cinc milions per a Salut Mental

PalmaLa Direcció General de Salut Mental tindrà un pressupost per al 2024 de cinc milions d'euros, duplicarà els fons finalistes destinats als projectes a desenvolupar de salut mental (de 600.000 euros a 1,2 milions) i aprovarà la creació de nous llocs de treball, amb una previsió d'augment de 48 professionals.

Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García, durant l'acte que s'ha fet aquest dilluns en el Parc Sanitari Bons Aires, a Palma, en el marc de la jornada del Dia mundial de la salut mental. Durant el seu discurs, la consellera ha valorat l'"aposta decidida per la salut" que fa el Govern i que, "una vegada més, el compromís de Marga Prohens es compleix". "Garantirem els recursos per accedir a la salut mental de tots els que ho necessitin", ha insistit García, qui ha ressaltat que "la salut mental no pot ser una propaganda".

Tres àrees interconnectades

Durant l'acte, la directora general de Salut Mental, Alicia González, ha avançat que el departament que lidera s'estructurarà en tres àrees "ben diferenciades i interconnectades", dividides en prevenció de la salut mental i addiccions; planificació i coordinació assistencial, i formació, innovació i recerca en salut mental.

"És un honor posar-me al capdavant de la primera Direcció General de Salut Mental del Govern. Les Balears es posicionen com a referent entre les comunitats que han posat en marxa una Direcció General de Salut Mental, entenent que és una preocupació creixent en la societat", ha manifestat González. En aquesta línia, ha recordat la previsió que el 2030 la principal causa de discapacitat del món tingui a veure amb la salut mental, i ha emfatitzat, per tant, que es tracta d'"un problema de salut pública".

Seguidament, ha detallat les àrees que compondran la seva Direcció General. La primera, Prevenció de la Salut Mental i Addiccions, compleix amb l'objectiu de col·laborar amb diferents institucions, com les educatives o de serveis socials, i de donar prioritat i coordinació al món de les addiccions. La segona, Planificació i Coordinació Assistencial, ha assenyalat que inclou diversos programes, alguns encaminats a impulsar estratègies comunitàries en la lluita contra l'estigma i la marginació, i altres relatius a les tendències i conductes suïcides. Finalment, ha posat en valor l'àrea de Formació, Innovació i Recerca en Salut Mental, amb la finalitat de donar formació de qualitat a aquests professionals i als nous especialistes i fidelitzar-los, així com mesurar i corregir els programes per adaptar-los als nous desafiaments.

Altres intervencions

La jornada ha inclòs també la participació d'altres representants del Govern, entre ells la consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, qui ha destacat "l'aposta decidida en salut mental" de l'Executiu autonòmic "i, en definitiva, en les persones". Així, ha ressaltat que treballen "amb l'objectiu comú" de donar visibilitat a les persones amb problemes de salut mental i en la lluita contra l'estigma. Per la seva banda, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha afirmat que la salut mental "és un tema que ocupa i preocupa el món de l'educació".

En aquesta línia, ha reivindicat respondre a aquesta problemàtica i ha emfatitzat el pla d'intervenció de salut mental previst al costat de la Direcció General "perquè és una demanda que han fet reiteradament els equips directius dels centres" davant aquesta mena de situacions, "que cada curs són més habituals". En el transcurs de la jornada també han intervingut la coordinadora autonòmica per a la prevenció del suïcidi, Nicole Haber, i el president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi i de la Societat Espanyola de Suicidologia, Andoni Anseán, qui ha posat en valor el model de prevenció de salut mental de Balears i les actuacions duites a terme en aquest sentit a la Comunitat.